El govern del PP ha gastat els 68.000 milions d’€ que havia al 2011 a la guardiola de les pensions. Aquesta primavera va fer que la seguretat social demanés un crèdit contra la seva tresoreria de 10.192 (un 9% de la recaptació anual) milions per fer front al pagament tant de les pagues de juny i desembre de les persones pensionistes com de les treballadores i treballadors de la funció pública. És a dir, el govern presidit per en Mariano Rajoy ha fet que la Seguretat Social (SS) s’endeuti tot hipotecant els seus ingressos futurs.

El dijous 14 de desembre José Antonio Herce president del consell d’experts de l’Insitut BBVA de pensions va dir que s’ha d’allargar l’edat de jubilació fins als 72 anys perquè el sistema actual és insostenible. El sr. Herce no fa res més que estirar al màxim el que ja està passant amb la darrera reforma de les pensions, que vincula l’edat de jubilació a l’esperança de vida mitjançant el Factor d’Equilibri Intergeneracional (FEI) i que ja ha servit per allargar l’edat de jubilació fins als 67 anys.

El sr. Herce és un banquer, que el que vol fer és vendre plans de pensions privats i des d’aquest punt s’han d’entendre les seves afirmacions. El dia 14 deia que «als 11 anys de jubilació ja s’ha cobrat tot el que s’ha cotitzat i que a partir d’aquell moment les pensions les paguen els extraterrestres». De fet aquí utilitza el dogma que va quedar implantat als pactes de Toledo mitjançant el qual només la gent treballadora és la que paga la seva pensió, considerant que només les pensions no contributives són despesa pública, les altres no li costen un € a l’Estat. Si aquest principi s’apliqués als bancs sota la forma de «només els bancs paguen el seus rescats» no sabem quants bancs haurien sobreviscut.

L’ABC del neoliberalisme: descapitalitzar una institució pública per a privatitzar-la

Deia el sr. Herce que la SS està esgotada, i té raó, el que s’oblida de dir és que la seguretat social està esgotada perquè les reformes laborals i les bonificacions als empresaris han l’han descapitalitzada. Els contractes a temps parcials, la possibilitat de despenjar-se del conveni a les empreses que diuen guanyar menys han fet que per exemple que al 2015 amb un creixement de la contractació del 2,55% els ingressos de la Seguretat Social ho van fer un 0.96%. En canvi al 2007 un increment de l’ocupació del 2,36% es va traduir en un 8,2% de pujada de la recaptació de la Seguretat Social.

Per altra banda les anomenades bonificacions a les cotitzacions, no són més que retallades de salari a les treballadores que van a la butxaca dels empresari, per que quedi clar, l’empresari no paga les cotitzacions, sinó que formen part del salari de cada treballador i treballadora, tot i que aquesta no les rebi a la seva nòmina. Així l’anomenada tarifa plana, que reduïa a una quota de 100€ les contractacions de treballadors indefinits ha costat 15.300 milions d’€ al fons de reserva pensions.

En resum les retallades salarials, visibles a la nòmina o camuflades via «bonificacions» als empresaris han estat un dels principals mecanismes de descapitalització de la Seguretat Social que durant el 2018 seran utilitzades pels que volen posar en mans privades (bancs i asseguradores) els més de 100.000 milions d’€ anuals que recapta la Seguretat Social.

Alternativa

La primera qüestió és eliminar els regals a l’empresariat en forma de reducció de les bonificacions, la segona és derogar les reformes laborals que estan devaluant els salaris i acabar amb el frau de la contractació a temps parcial.

A mig termini cal plantejar sistemes com els que existien abans de l’ofensiva neoliberals dels anys 90 a Estats com el Suec on les pensions es finançaven via pressupostos de l’Estat, quan la solidaritat intergeneracional estava lligada a una fiscalitat progressiva, de manera que tant les rendes del treball com les del capital servien per garantir una vida digna a la gent gran.