El Self-service radiogràfic i d’altres mals de l’atenció primària de salut

Sobre la necessitat que les radiografies vagin sempre interpretades per l’especialista en radiologia, sobre la necessitat d’aconseguir la voluntarietat de les guàrdies…

 

Anys enrere, en l’Institut Català de la Salut, el procés habitual quan el metge de família creia indicada una exploració radiogràfica consistia a fer una petició i derivar el pacient al servei radiològic pertinent, lloc on li feien la radiografia. Aquesta era posteriorment interpretada pel radiòleg, l’especialista amb alta capacitació, qui emetia un informe que, via història clínica, era retornat al metge sol·licitant.

De la mà de la crisi i la fixació per l’externalització de serveis, ja crònica, dels successius responsables del Departament van arribar les importantíssimes retallades, fins a un 20% en cinc anys en el cas de l’atenció primària, més perjudicada que l’hospitalària. S’estimen unes pèrdues de 1000 metges, 1000 infermeres i unes 800 administratives. Tampoc van ajudar gaire uns contractes precaris de molt baixa qualitat i l’externalització, via atomització de l’ICS amb la creació d’empreses públiques com l’IDI.

Gradualment, des dels diferents territoris, varen començar a enviar les imatges radiogràfiques digitalitzades directament al metge de família o pediatra, sense interpretació prèvia del radiòleg, llevat de determinades localitzacions excepcions que varien d’un territori a un altre. Sí que és cert que varen deixar oberta l’opció que el metge de família sol·licités rebre l’informe, però el mètode per obtenir-lo varia segons els territoris. Hi ha llocs en què és molt senzill incloent un petit comentari en un camp dins la mateixa petició i en d’altres s’ha de trametre una sol·licitud per correu electrònic, cosa que els fa perdre l’escàs temps dels professionals en afegir aquesta tasca addicional. Tot això en un context d’augment importat de la càrrega assistencial, ja que va coincidir amb l’època de majors retallades en les plantilles dels equips d’atenció primària, cosa que feia previsible per als gestors que anant els metges tan ofegats, no s’aturarien a demanar gaires informes.

No podem deixar de contemplar que, en ser un criteri personal del metge demanar o no l’informe, apareix una casuística que provoca conflicte entre els mateixos professionals. Ben típic és que retorni un pacient prèviament visitat per un metge que no és partidari de demanar informes i que l’ha derivat a fer-se una placa. El pacient ve sense l’informe i espera un diagnòstic, moltes vegades obligant al metge que ha de solucionar el problema a fer trucades telefòniques, demanar favors… en definitiva perdre temps que hauria d’estar destinant a atendre d’altres pacients.

Arribats al moment actual, després d’anys de patir sobrecarrega i manca de recursos la situació en l’Atenció Primària s’ha tornat poc menys que explosiva. Bona mostra en són les dues importants mobilitzacions, pràcticament limitades al col·lectiu mèdic, viscudes en el darrer any. L’aparició del moviment Rebel·lió Primària iniciat al CAP de Can Vidalet de l’Hospitalet de Llobregat al voltant del mes de maig del 2017, va ser una mobilització molt efervescent durant uns mesos, però una sèrie de concessions locals i el soroll polític per la qüestió nacional el varen diluir un tant. El projecte ja relativament en marxa, dues reunions de l’ENAPISC en 8 mesos, és en teoria una eina que pot ajudar a millorar la situació, però ja veurem, hi ha elements de moment poc definits que tenim en un marc mental de «quarantena».

No menys importat ha estat la recentment avortada vaga de metges en el sector nord de l’Àrea Metropolitana i en el baix Maresme. Han sigut uns mesos intensos, farcits de reunions i negociacions que, una altra vegada, l’ICS ha sabut desactivar. Han fet concessions locals en forma de modificació d’horaris i s’ha millorat el pagament del treball fora de torn. No s’ha aconseguit, però, la demanda principal del col·lectiu, la voluntarietat de les guàrdies d’atenció continuada.


De moment s’ha apaivagat la situació, però tot i que els gestors han estat hàbils, el deteriorament ha sigut massa important per creure que ja està tot solucionat. De fet, Rebel·lió Primària està tornant a la càrrega amb el registre d’un
document l’1 de març reclamant novament que l’ICS reverteixi la decisió unilateral de deixar d’informar les radiografies. També es comencen a sentir rumors de malestar del col·lectiu mèdic en altres territoris com Terres de l’Ebre. La impressió és que pot arribar a haver-hi una mobilització amb major afectació territorial.

Ja ho veurem…

Jordi Tolo delegat de la CATAC-CTS-IAC