Pau Urenya (@pau_urenya) , professor interí activista i delegat de la USTECSTEs (IAC) a les Terres de l’Ebre ens explica tot un cicle de trobades en de debat sobre el significat d’educar en llibertat.
Davant els atacs rebuts pels docents i la comunitat educativa de Catalunya amb les acusacions d’adoctrinament, els atacs a la llengua i l’aplicació del 155, i també el silenci, la por i l’autocensura que començàvem a detectar als claustres, des del MUCE i Som Escola vam decidir que calia trencar el silenci i vam organitzar, a les Terres de l’Ebre, un seguit de quatre taules rodones, una a cadascuna de les quatre capitals de comarca del territori Tortosa el 3 de maig, Amposta el 26 d’abril, Móra d’Ebre el 10 de maig i Gandesa el 17 de maig.
Quatre taules rodones per a dir en veu alta allò que sovint no passa de l’àmbit de la conversa entre companys a les sales de professors, entre famílies i docents a les tutories, entre companys als claustres i les assemblees. Quatre jornades anomenades ‘En Defensa Pròpia’ per fer comunitat, aclarir les idees i prendre consciència de la nostra situació.
Les taules van comptar amb la participació de Ramon Font i Marc Casanovas de la USTEC, Josep Riera i Marta Minguella de la CGT, Jordi Martí de Som Escola, Vicent Moreno i Pilar Gregori d’Escola Valenciana, Biel Caldantey del STEI, Manel Riu de la Franja, Rosanna Mateu i Toni Pons de la FAPAC, Carme Abril del MUCE com a presentadora, i, evidentment, amb la participació de les persones assistents.
A les taules rodones es va fer una defensa ferma del català com a llengua vehicular de l’escola, com a eina de cohesió social i bàsicament perquè com a país tenim dret a una escola pròpia en la nostra llengua. Per altra banda, es va reflexionar al voltant de la necessitat de treballar, a les aules, valors i pràctiques de caràcter democràtic, de fomentar la reflexió crítica i el debat en total llibertat, sobre les qüestions d’actualitat i properes a la realitat social de l’alumnat. I, evidentment, no acceptar prohibicions i silencis imposats a base d’amenaces i assetjaments d’alguns companys i companyes com els de la Seu o l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Respecte aquest tema van ser especialment punyents les intervencions de Manel Riu, professor de Tremp denunciat per la Guàrdia Civil, que va deixar clar que cal respondre a assetjament amb difusió, suport i donant la cara.
També es va fer un repàs històric de com s’havia arribat a aquesta situació tenint en compte que la LOMCE, la LEC, el Decret de Plantilles i altres dinàmiques anteriors havien propiciat l’atomització del professorat, facilitant la situació actual, i que, per tant calia recuperar la democràcia als centres, retornant la sobirania als claustres i als consells escolars, i creant així la comunitat educativa perduda amb els anys. També vam poder constatar que els atacs a la llengua i les acusacions d’adoctrinament no afecten només al Principat i que venen de lluny, com també passa al País Valencià i les Illes. Però, com s’ha demostrat també a aquests territoris, es va insistir en que en moments de crisi cal apel·lar a la solidaritat i la lluita pels drets per tal de no deixar-nos arrossegar pel desànim i preparar-nos per lluitar en defensa del model lingüístic, de la llibertat de càtedra i d’una educació pública, crítica i lliure al servei del país.
Tot i que assistència de públic no va ser la desitjada cal emmarcar-ho en el clima de perplexitat i paràlisi que s’ha instal·lat a la societat els darrers mesos. Tot i així, vam acabar les jornades amb el convenciment de que a les Terres de l’Ebre es respondria a qualsevol agressió a l’escola i la llengua amb la mateixa força amb la que es va defensar el riu.