Article de Concep Miró (@ConcepMiro) treballadora del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
ADICs, Assemblees de Treballadors i Treballadores en Defensa de les Institucions Catalanes.
Estem a febrer de 2018. Portem tres mesos de 155: novembre, desembre i gener. I el Govern de l’Estat avui fa bandera que la titularitat dels Departaments per part dels Ministeris ha estat un èxit. Diligentment el Consell Tècnic -format per tots els secretaris generals dels Departaments- fan arribar la informació al Consell de Ministres que actua com a òrgan directiu de la Generalitat de Catalunya.
Des del mateix 27 d’octubre, dia de la imposició del 155, els alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya -secretaris generals i sectorials, directors generals i assimilats- diuen “ens quedem per preservar la institució”, “ens ho han demanat els consellers i conselleres”. És a dir, per part de la Generalitat de Catalunya s’acata el 155.
El 21 de desembre se celebren eleccions a Catalunya, convocades pel president del Govern espanyol. Tot i que a Catalunya molts deien que eren il.legítimes tots els partits s’hi presenten fent el joc al Govern de l’Estat i per tant veladament tots el partits acaten novament el 155.
Tanmateix el sentir de molts treballadors i treballadores públics és un altre. Després d’un setembre mogut amb els registres a les seus dels diferents departaments i la detenció i interrogatori de 20 treballadors. El pas de la Guardia Civil pels passadissos d’alguns centres de treball no va deixar indiferents els treballadors i treballadores que en molts casos es van sentir intimidats i violentats en els seus llocs de treball.
Així el dilluns 30 d’octubre de 2017 després de la imposició del 155 es palpava en bona part dels centres de la Generalitat de Catalunya un clima de desconcert i ràbia, de necessitat de defensar les institucions catalanes. Va ser el naixement del fenomen de les ADIC, Assemblees de Treballadors i Treballadores en Defensa de les Institucions Catalanes.
Però d’on venen les ADIC? Com sorgeixen? Per què alguns treballadors i treballadores decidim mobilitzar-nos per la institució on treballem?
Dues reivindicacions bàsiques aglutinen i cohesionen les ADICs: la lluita contra el 155 i per l’alliberament dels presos polítics.
Després de la declaració fallida d’independència -primer el 10 d’octubre i després el 27 d’octubre- i de la imposició per part del govern espanyol del 155 amb la destitució del govern català, l’administració catalana va quedar en un estat de xoc que encara roman.
Els titulars dels departaments varen esfumar-se i els alts càrrecs maldaven per reinventar-se i resituar-se. Aquella setmana arriben els “homes de negre” a les conselleries. Es diu “no els ho posarem fàcil”, però a veritat és que tampoc no ho tan tingut gaire difícil.
Som una administració intervinguda on la ràbia, la dignitat i l’esperit de revolta ha fet sorgir les ADICs. Més de 30 assemblees arreu del territori en els centres de treball: @ADIC_TES, @adic_ahc, @adic_lleida, @adic_EiC, @Adic_Sepulveda, @adic_tsf_llull, @ADIC_Salut, @ADIC_ACCIO, @adic_cpnl, @AdicEmc, @ADIC_TerresEbre, @adic_altpenedes, @ADIC_Cultura, @Adic_ACA, @adic_arc, @ADIC_PRE, @ADIC_GIR, @adic_gov, @adic_int, @adic_DARP, @Adic_ATC, @AdicJust, @ADIC_ICGC, @adic_SMC, @adic_EXI, @adic_tsf, @adic_EAPC, @adic_VEH, @adic_ens, i altres.
Aquest assemblearisme no es regeix per l’estructura jeràrquica de la Generalitat en Departaments, secretaries i direccions generals. Son assemblees que neixen dels llocs de treball i dels col.lectius que comparteixen edificis, espais i quotidianeïtats laborals.
Des de la IAC CATAC com a sindicat donem suport a les ADICs des del primer moment i ens adherim al Manifest de treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya que es presenta el 21 de novembre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.
Hi hem estat des dels inicis i hi som per donar suport i cobertura a les assemblees defensant el legítim dret dels treballadors i treballadores públics a reunir-se assembleàriament en els centres de treball. Un dret de reunió reconegut en la normativa vigent i que tants anys de lluita ha costat.
Des del nostre model de sindicalisme de base i combatiu defensem l’autorganització i la lluita dels treballadors i treballadores pels drets de tots i totes, més enllà de les sigles.
Passats tres mesos des de la imposició del 155 ens comença a preocupar cada cop més que potser no n’hi ha prou amb la posició reactiva adoptada inicialment, una posició de resistència, i ens plantegem si no caldria passar a posicions més actives i revolucionàries.
Les accions reactives han estat i són constants, persistents, creatives i alhora contundents, només cal donar un cop d’ull a les xarxes social i fins i tot als mitjans de comunicació. Llaços, pancartes, xapes, comptadors, cartells, enlairament de globus, talls de carrers, etc.
Des del sindicalisme alternatiu i combatiu com el nostre, les lluites en el lloc de treball i en defensa del treball digne és la nostra raó de ser: “Quan la injustícia és llei, rebel.lar-se és un deure”.