Educar en llibertat, sense por

Ramon Font (RamonFontUSTEC)  professor d’història i portaveu nacional de la @USTECSTEs

Deia en Francesc Ferrer i Guàrdia que “L’ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant amb anticipació el nen en la via simple i directa de la investigació personal”. És des d’aquí des d’on la immensa majoria de docents es planteja la seva tasca, des de posar l’alumnat al centre del procés educatiu, perquè cada alumna viu una única experiència irrepetible que l’acompanyarà tota la vida.

La tasca docent no pot quedar reduïda a l’ensenyament d’unes quantes tècniques i dades sinó que ha de donar les eines a l’alumnat per a desenvolupar-se com a membre lliure de la societat. sentit Així doncs, els centres educatius no poden restar aliens a allò que esdevé tant al seu entorn com al món global. Estaríem d’acord amb un sistema educatiu que ignorés el canvi climàtic, la crisi de refugiades, el masclisme o la robotització -per citar un exemples-? Evidentment, jo faig meves les reflexions d’en Ferrer Guàrdia i defenso que cal que als centres educatius hi hagi un ambient de llibertat dins el qual es pugui discutir qualsevol idea. En aquest sentit, als centres educatius també s’ha de parlar del conflicte al voltant del dret a la lliure determinació inclosa la independència de Catalunya.

Vol dir això que el personal docent ha de tenir una única idea al voltant del tema? Evidentment que no, però si algú considera que els centres educatius poden quedar al marge d’un debat que ha arribat a tots el racons de la societat és que no ha trepitjat mai una aula fora de la seva època d’alumne, la qual no deu recordar gaire.

El dia 2 d’octubre no s’havia de parlar de què havia passat el dia del referèndum? Més enllà que la pròpia LOMCE reconegui que la cultura de la pau forma part del currículum, aquell dia l’alumnat, fos quina fos la seva opinió, no podia parlar d’un altre tema, tal i com ho feia la resta de la societat. Habilitar espais de debat a les aules i als patis formava part de la tasca docent, sense cap mena de dubte. Per això des d’aquestes línies es vol rebutjar un cop més la persecució de docents que certes forces polítiques i la guàrdia civil estan propiciant.

Curiosament, els mateixos partits que defensen que venedors d’assegurances privades, de plans de pensions privats i d’hipoteques vagin als centres educatius; els mateixos que no diuen res quan hi ha llibres de text que «expliquen» que Lorca va morir o que Machado va «marxar»; són els que diuen que fer debats sobre la lliure determinació és adoctrinar. Aquests també són els que es neguen a condemnar el franquisme o recuperar la memòria històrica. Hem de recordar que, segons la tesi de Morente Valero «La Depuración del Magisterio Nacional», més de 60.000 mestres van ser depurades després de 1939 perquè es considerava que havien inoculat a la societat i a les ments juvenils el virus republicà. Això ideològicament no resulta gaire diferent del que certs polítics o associacions prediquen quan diuen que a l’escola a Catalunya s’adoctrina i fomenten la delació anònima. Fins i tot utilitzen la denúncia anònima de docents per generar por entre la plantilla.

A mi, igual que a altres companyes, m’han denunciat per defensar conquestes com la llibertat d’expressió, la immersió lingüística o el dret a debatre. Des d’aquestes línies vull aprofitar per mostrar la solidaritat del sindicat USTEC-STEs (IAC) amb les companyes denunciades i deixar ben clar que no ens doblegarem.

El 17 de març ens veiem als carrers, defensem les llibertats, revertim les retallades.

PS: Escric aquest article fent èmfasi en la lluita contra la repressió i per les llibertats, però que ningú pensi que aquest fet em fa oblidar la lluita per una educació pública, democràtica, laica, inclusiva, co-educadora i en català de bressol a universitat. Una educació pública amb recursos és la única de garantir la no segregació per cap motiu.