INICIlinea

25 Novembre, Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i les Nenes

Totes a Canaletes a les 7 de la tarda el dia 25 de Novembre per anar plegades a la Pl. Sant jaume

Farem una parada a la Plaça Reial, per donar suport a una “performance” que fan les companyes de Tamaia amb la sala SETBa “Desmuntant el monstre”. Comptarem amb una colla de dones bastoneres per mostrar la nostra força lliures i juntes.
PROU A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES I LES NENES !!!!
PER UNA VIDA SENSE VIOLÈNCIA !!!!!!

MANIFEST --> AQUÍ

EINA D'INFORMACIÓ D'USTEC·STEs IAC PUBLICADA DES DE LA SECRETARIA DE LA DONA --> AQUÍ

eina ustec dona

 

CONTRA EL TRÀFIC DE DONES I MENORS. CONTRA L’EXPLOTACIÓ SEXUAL.

Segons l’Organització de les Nacions Unides, el tràfic humà és la segona activitat econòmica il·legal més lucrativa a nivell mundial - després del tràfic de drogues - i mou uns 32.000 milions de dòlars l’any.
El tràfic de dones i menors amb fins d’explotació sexual és el negoci mundial que més ràpid creix, malgrat el fet que la legislació internacional i la de 134 països tipifiquen el tràfic sexual com a delicte.
Avui en dia, arreu del món, hi ha com a poc 20,9 milions de persones adultes i menors en condicions de treball forçat, de mà d’obra subjugada o de servitud comercial sexual.
Prop  de 2 milions de menors són explotats cada any en el negoci mundial del sexe comercial. La majoria de víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual (el 98%) són dones i nenes.
Segons les dades de les Nacions Unides, es calcula que a Europa hi ha més de 140.000 víctimes d’aquest tràfic, que poden arribar a generar uns 3.000 milions de dòlars anuals per als traficants. Un "mercat" d'explotació que a més, segons el mateix informe de l'ONU, té un cicle de rotació de dos anys, la qual cosa fa necessari reclutar cada any unes 70.000 dones per mantenir el mercat.
El tràfic sexual, ja sigui dins o fora de les fronteres nacionals, és una violació dels  drets humans fonamentals com el dret a la integritat física, a la igualtat, la dignitat, la salut i la seguretat o el dret de les persones a no ser sotmeses a pràctiques de violència i tortura. Els principals tractats internacionals de drets humans, com la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), consideren el tràfic sexual una forma de discriminació sexual i una violació dels drets humans.
Les persones que sobreviuen al tràfic sexual parlen de degradació física i mental. Aquestes persones moltes vegades són aïllades, intimidades, venudes com a mà d’obra subjugada i sotmeses a agressions físiques i sexuals per part dels traficants. La majoria viuen sota constants amenaces físiques i psicològiques. Moltes de les víctimes pateixen traumes emocionals, com símptomes del trastorn d’estrès posttraumàtic. A més, corren un major risc de contraure malalties de transmissió sexual, com el VIH/SIDA. Moltes dones queden embarassades i són obligades a avortar en condicions de manca de seguretat.
A l’Estat espanyol, pràcticament tots els casos de tràfic d’essers humans detectats són amb fins d’explotació sexual. No hem d’oblidar que el tràfic de dones i nenes és una de les formes que adopta la violència contra les dones.
Catalunya s’ha convertit en un paradís de l’explotació sexual. Les sancions i multes que s’apliquen a dones en situació de prostitució a les carreteres i als carrers d’algunes ciutats només contribueixen a estigmatitzar aquestes dones, agreujant la seva situació. Aquestes mesures hipòcrites pretenen oferir la imatge d’un espai públic desembarassat de les misèries i injustícies que engendra la nostra societat. Alhora, afavoreixen el desenvolupament de la prostitució en circuits opacs i, finalment, amb major capacitat de control i d’expansió pel que fa al crim organitzat i a les indústries del sexe, com és el cas del macro bordell de La Jonquera. La indefinició jurídica de l’Estat espanyol va cedint terreny davant les pressions de les indústries del sexe, que volen expandir els seus negocis mitjançant una legislació favorable.
És evident que ”aquesta violació dels drets humans és conseqüència de la demanda dels serveis sexuals i dels ingressos que aquesta genera. La comercialització dels éssers humans com a objectes sexuals, la pobresa, la desigualtat de gènere i les condicions de subordinació de dones i nenes constitueixen un terreny fèrtil per a la tracta de persones”  (Michelle Bachelet, Directora de ONU Mujeres y ex presidenta de Chile).
Avui, la societat catalana es mobilitza i debat al voltant del seu dret a decidir. Però, sigui quina sigui l’opció que finalment adopti el poble de Catalunya, nosaltres afirmem que cap projecte de país veritablement democràtic podria sostenir-se sobre la profunda desigualtat entre homes i dones, la violència de gènere i l’explotació deshumanitzadora que representa l’existència d’aquesta xacra, el tràfic de dones i l’explotació sexual.

PER TANT, REIVINDIQUEM:
• La supressió de tota forma de repressió contra les víctimes.
• La regularització de les persones immigrades víctimes del tràfic i l’explotació sexual, sense obligació de denúncia de les xarxes de proxenetes o traficants.
• Una legislació que permeti lluitar efectivament contra el tràfic i l’explotació sexual
• Polítiques alternatives, oferint suport jurídic, assistencial, formació professional i accés als serveis socials a les persones víctimes del tràfic i l’explotació sexual, amb l’objectiu d’ajudar totes les qui ho desitgin a sortir-ne.
• Educació escolar, així com formació de les administracions públiques, justícia i policia, en valors igualitaris i no sexistes.         

La Jonquera – 30N 2013

dona iac

 

LA SOCIETAT MALTRACTADA: DIGUEM NO!

S’acosta un any més el 25 de novembre, i la celebració del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones malgrat els més de 30 anys transcorreguts, continua sent una exigència social d’una terrible vigència en l’actual context de crisi en què estem immersos.

Una crisi que tant els governs de torn com les elits econòmiques i financeres aprofiten per liquidar moltes de les millores més significatives aconseguides amb anys de lluites i patiment, en una perversa demostració de la fragilitat de les lleis més progressistes, en contraposició a la sacralització de la legalitat més conservadora, i del feble compromís que sempre han tingut amb l’eradicació d’aquesta xacra tan destructiva per a la cohesió social.

No cal dir que aquest atac frontal contra el que encara queda del famós Estat del Benestar és un episodi més d’una antiga lluita de classes en què uns quants no volen cedir ni un sol dels seus privilegis, però sí que cal dir que el col∙lectiu de les dones, juntament amb el de les criatures de les quals tenen la cura, el pateix amb força més virulència per raons històriques, ancestrals i evidents que, per òbvies que siguin, no ens cansarem mai d’esmentar.

Els drets de les dones són drets humans universals, inherents i inalienables, però les normatives que hi ha arreu del món pel que fa a la violència contra les dones estan condicionades pel relativisme cultural de cada comunitat, la qual cosa provoca situacions molt diverses i un grau de reconeixement i respecte molt diferent en cada país. Cal, doncs, que els drets de les dones siguin oficialment reconeguts i s’apliquin per damunt de les peculiaritats i variants religioses i culturals de cada Estat.

I ara mateix, ens fan anar enrere, i amb l’excusa de la crisi s’estan aplicant arreu grans retallades també en les polítiques d’igualtat, amb la qual cosa han disminuït greument les mesures de protecció de les dones en risc de patir violència de gènere que, en conseqüència, s’invisibilitza tant als mitjans de comunicació com per part de les mateixes institucions que les haurien de mantenir i, en molts casos, impulsar. És evident que aquests retrocessos obeeixen a una qüestió ideològica més que no pas econòmica, hi ha una clara voluntat d’arrabassar-nos els drets que tants anys de lluita ens han costat d’aconseguir.

Davant d'aquest evident atac, tornem a ser les dones les que més impulsem els moviments de denúncia i reivindicació. Som les dones les que formem part, majoritàriament, de marees verdes, grogues, blanques..., tot i mantenir, quasi en solitari, les denúncies particularment sagnants en contra de la violència masclista i la sempre reivindicada lluita pel dret a decidir sobre el propi cos. Lleis com la LEC, la LOMCE i la reforma de la Llei de salut sexual i reproductiva amenacen aquests dos àmbits fonamentals i especialment sensibles com són la coeducació i el dret a decidir sobre el propi cos.

Ara, doncs, més que mai, justament a causa d’aquest greu perill d’involució, és absolutament imprescindible mantenir i incrementar la resistència frontal i activa contra aquesta onada neoliberal i conservadora que fa impossible avançar cap a una societat més justa, cohesionada i igualitària i ens pot fer retrocedir cap a èpoques més fosques que alguns enyoren tant.

I, per tant, considerem essencial coeducar en igualtat i trobar noves estratègies per implicar, encara més, tota la societat en aquest procés, per tal de potenciar la coresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cura i arraconar i superar definitivament els rols i els estereotips que fins ara han marcat drets, deures, funcions i obligacions dels homes i de les dones.

I no podem pas acabar aquesta crida a celebrar aquest 25 de novembre sense denunciar l’anunciada contrareforma legal sobre la regulació de l’avortament, que cal rebutjar de forma decidida i contundent. Hi ha coses que, efectivament, són tan legítimes que ni la religió ni la legalitat les poden qüestionar, com és el dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos i gaudir d'una vida sense violència.
Ni un pas enrere!

inici

linea