INICIlinea

Artur Mas a Israel? I Catalunya?

Una setmana després de la tornada de Mas d'Israel podem analitzar si era pertinent la visita.

A ningú li ve de nou que CiU és proisraelí per una sèrie d'identificacions amb llocs comuns una mica estereotipats: els jueus van patir l'Holocaust, són de cultura occidental, treballadors, estalviadors, i el contraatac sionista ha aconseguit crear l'estat d'Israel.

Però això és una part de la història, perquè els israelís no tenen l'exclussiva del patiment. El naixement de l'estat d'Israel ha suposat una imposició i negació sistemàtica de drets dels palestins que és difícil no tenir en compte. L'ocupació, els assentaments, els fets consumats del seu exèrcit per sobre dels acords internacionals, el control absolut sobre la vida dels palestins i el mur de la vergonya, fan que Israel sigui un estat profundament injust que fan que molts catalans, precisament, ens solidaritzem amb els palestins, que a hores d'ara són els que més estan patint i necessiten vèncer l'aparheid que pateixen.

I malgrat detestem l'antisemitisme i desitgem que es faci tota la justícia i reparació possible respecte a l'Holocaust, igualment ens indigna que s'acusi sistemàticament d'antisemitisme qualsevol persona que critiqui les vulneracions de drets per part d'Israel i s'intenti neutralitzar aquestes crítiques apel·lant a l'Holocaust. Això és una manipulació que, sobretot els mateixos jueus, no haurien de permetre.

Plantejat el marc, crec que hem d'interpretar la visita de Mas com un intent de gran jugada internacional: Aconseguir el reconeixement d'EEUU! S'intenta satisfer Israel amb acords tecnològics i d'investigació, que és el que més necessita Israel perquè la campanya BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) comença a fer-li certa por http://www.bdscatalunya.org/index.php/victories, alhora que ajuda Israel en el seu intent de redissenyar la imatge del país http://aitorcarr.wordpress.com/2013/11/17/per-que-artur-mas-no-ha-mencionat-la-paraula-palestina. D'aquesta manera es busca poder oferir alguna cosa interessant als jueus nordamericans, que controlen els mitjans de comunicació als EEUU, i que poden ajudar a preparar el terreny per al triomf geoestratègic que suposaria el reconeixement per part d'EEUU.

Amb la mateixa lògica podem entendre què hi fa Pilar Rahola en el CATN (Consell Assessor per la Transició Nacional) al costat de catedràtics de dret constitucional i internacional. Tenint una filoisraelí de primera línia al CATN vol projectar la idea que aquest nou estat serà un fidel aliat. Però el que al CATN era anècdota, amb el viatge del President ja ha estat tota una declaració d'intencions de país. I és aquí on crec que el partit en el govern s'ha equivocat.

Per una banda, perquè la imatge que Mas ven no és real. El nou estat català no serà un aliat d'Israel, i si no, temps al temps, perquè l'esquerra governarà sovint un país que sociològicament és d'esquerres i en el que el nacionalisme de dretes ha pogut governar precisament per aquesta situació anòmala que se superarà.

Però sobretot és que ha fet aquest viatge en un moment que la dreta, l'esquerra i tota la societat han d'anar juntes, perquè si no ho fem junts, no podrem sortir del túnel. I en aquest moment, tensar la corda en base a les diferències, evidents, que hi ha i que tornaran a ser importants en sortir del túnel, és força irresponsable. Si la societat no avança com un sol cos, tenim probabilitats de naufragar, per tant hem de posar solució a les possibles fractures socials que ens amenacen (retallades, diferents identitats,...) enlloc de sumar-ne de noves.

Després, havent fet el pas, ja parlarem d'aliances i possiblement veurem com molts països reconeixeran el nou estat, nascut democràticament, pel sol fet que serà una realitat.

Jordi Oriola i Folch

inici

linea