INICIlinea

La salut de les dones (28-4-14) [Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball]

La salut de les dones és vista, interpretada i resolta en una societat on la desigualtat entre els sexes determina una visió androcèntrica del cos i la salut de tothom, i en especial de les dones. Es reflecteix una posició de les dones com a víctimes de la seva pròpia biologia, invàlides i dotades de naturalesa inferior, o com a mares i esposes a qui protegir.

Les desigualtats de gènere a més de les generades per la posició social que s’ocupa en la societat, actuen sobre les oportunitats d’accés, les barreres i les facilitats per gaudir de la salut. Per tot això, tot i el desenvolupament econòmic i social, les desigualtats de salut segons el gènere posen de manifest els problemes específics de les dones.
Tot i que vivim 6,6 anys més de mitjana que els homes,  manifestem pitjor salut , principalment a causa de la sobrecàrrega de treball i la falta de temps lliure, feines repetitives i amb poc reconeixement social,  juntament amb situacions de dependència econòmica. Patim principalment dolors musculoesqueletics, seguits de mals de cap, varius i problemes psíquics amb una freqüència tres cops superiors als homes. Els símptomes somàtics ( sense causa orgànica), estats depressius i ansietat també doblen en freqüència als homes. Entre el 73% i el 80% dels pacients amb aquests quadres són dones. Major ús de psicofàrmacs. També i atès que hi ha un enfoc reproductivista sobre la vida i la salut de les dones, el moment de la menopausa ha estat tractat com una malaltia (síndrome  menopàusic ) i, per tant, excessivament medicalitzat.
L’avantprojecte de llei de l’avortament està sent impulsat pel fonamentalisme més retrògrad, religiós, andrògin i emparat pel negoci privat. Aquesta llei atenta directament contra les dones i contra la nostra capacitat de decidir i vulnera el nostre dret a decidir lliurament  si necessitem avortar en la sanitat pública amb totes les garanties de salut i d’integritat, un dret inalienable que el capitalisme i els governs conservadors que ens dominen veuen com un atemptat a l’ordre per ells establert.
L’anomenada crisi que estem patint, també ha precaritzat i ha  recaigut més en la dona en tots els àmbits. La falta d recursos públics pel que fa a residències i geriàtrics fa que el pes de la cura de familiars malalts o amb dependència recaigui novament sobre les dones. Això és una forma més d’esclavitud que acaba reduint  la dona al món privat i familiar. Les dones han cobert tradicionalment totes les tasques de la reproducció, parint, criant i tenint cura de la canalla, alimentant tota la família i atenent-ne els membres malalts que, a vegades, pateixen llargues malalties degeneratives i demències en les edats avançades.

A més, els governs compten que una gran part de la seva responsabilitat amb la gent gran o amb els discapacitats es resoldrà directament en el si de les famílies i, alhora, han facilitat la creació d’un sector laboral en el que treballen milers de dones sense papers i, per tant, sense contracte.
Les retallades, les reformes i les contrareformes que els governs conservadors estan aplicant sobre l’Estat del Benestar i els drets socials, estan tenint greus implicacions en clau de gènere. Aquestes reformes no fan sinó agreujar els condicionants que ja existien prèviament a la crisi i que determinaven i continuen determinant les condicions materials de vida de la població en funció del seu sexe, de la seva orientació sexual o de la seva identitat de gènere.

Una altra de les situacions denigrants que pateixen un gran nombre de dones, i especialment de dones immigrants, és el fet que, davant la necessitat de la subsistència pròpia i la familiar, es veuen abocades a la prostitució obligades per màfies. Els governs resolen la situació criminalitzant les dones, sense polítiques que eradiquin les màfies i que regularitzin la situació d'aquestes dones amb propostes d’ocupació dignes.
En relació a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, en un país com el nostre que ha legislat al respecte, la situació de precarietat laboral que estem vivint converteixen aquestes lleis en una autèntica fal·làcia. Les dones pateixen amenaces es vulneren els seus drets a l'hora de la contractació, en exigir-les que hi renunciïn si el que volen és solament treballar. En relació a la doble activitat, segons l'enquesta de l'ús del temps de 2011, les dones, dediquen al dia més de 4 hores al treball no remunerat (llar i família), mentre que els homes hi dediquen només la meitat (2h 02 m), una càrrega de treball molt lluny, de mitjana, de ser igualitària i equitativa.
Per tant, hem de lluitar per aconseguir un repartiment del treball, per treballar totes i tots, amb una disminució de la jornada, un salari digne, la revalorització professional i econòmica de les suposades professions feminitzades; és a dir, unes condicions laborals i professionals dignes com a única garantia per exercir una veritable conciliació, amb serveis públics de qualitat.
L’autonomia personal és el gran repte per aconseguir una millor salut per a les dones. Tenir un coneixement cada vegada millor de les dependències i dels recursos per sortir endavant és el gran repte que tenen les dones per poder ser protagonistes de la seva salut, ser subjectes actius en el procés de salut i aconseguir una millor qualitat, equitat i calidesa en l’atenció sanitària amb polítiques potenciadores de salut amb perspectiva de gènere

dones salut sindicat ustec iac

inici

linea