INICIlinea

#Antiavalots #Mossos: Un debat pendent

font: http://www.jordioriola.blogspot.com.es/2014/04/antiavalots-mossos-un-debat-pendent.html

Arrel de la publicació a El Periódico, d'una carta on qüestionava els antiavalots dels Mossos, vaig rebre un allau de crítiques i desqualificacions al twitter i al meu bloc, de suposats membres del cos. Per cert, el diari va canviar el meu títol a l'edició en paper per "Una policia violenta" cosa que encara els va enfurismar més. I fins i tot el Sindicat de Mossos d'Esquadra de CCOO va publicar una resposta al mateix diari tancant files corporativament.

Amb paciència i intentant anar al fons de la qüestió, el debat al bloc va anar millorant, i van arribar a fer autocrítica sobre el cas de l'intent de desallotjament del 15M a Plaça Catalunya.

I al mateix temps, desenes i desenes de persones em van felicitar perquè se sentien totalment identificades amb la carta i no veien aquest tipus d'opinions publicades per al gran públic.

Ús de la violència per evitar mals majors?
Personalment no poso tots els Mossos al mateix sac, penso que hi ha dotacions útils socialment, com la que tracta la violència de gènere, les màfies, el tràfic viari, o els homicidis, però desaprovo sobretot als antiavalots perquè observo que serveixen principalment per desincentivar la reivindicació i exercir un control social a favor de les elits econòmiques.

Si busqueu a internet “La Síndrome de Sherwood” trobareu el treball de final de màster d'un alt comissari territorial dels Mossos. Hi exposa tècniques per desprestigiar manifestacions. Disposar els antiavalots ben visibles per provocar els més rabiosos. No intervenir, permetent que les minories que trenquen mobiliari públic ho puguin fer tranquil·lament. Així s'aconsegueix que, quan

Fora de la manifestació però molt sovint tolerats (?) pels antiavalots...
carreguen indiscriminadament contra tota la manifestació, els aleatòriament detinguts es trobin amb una opinió pública consternada pels fets, i així perjudicar la reivindicació. Això és, exactament, el que observem a cada manifestació crítica amb els governs o els poders econòmics.

Per exemple, per què van intentar els Mossos desallotjar el 15M de la Plaça Catalunya? Simplement perquè el Felip Puig no els volia allí? I la violència que van generar els Mossos, provocant molta ràbia, era per evitar mals majors? No. Era per invisibilitzar una reivindicació necessària. Igualment en l'acció del 15M al Parlament, la Conselleria d'Interior va buscar que hi hagués incidents contra els diputats per

Presència provocadora?
poder criminalitzar el moviment. Per sort, no es va caure al parany. I des de llavors, el prestigi dels Mossos no para de caure...

Evidentment, la major responsabilitat del que fan els Mossos recau a Interior, però pel que fa a les males praxis, no haurien de defensar-se corporativament, sinó assumir els errors per no desprestigiar tot el cos. L'escrutini de les seves actuacions els deu causar tensió, però ningú els ha obligat a treballar-hi i no s'haurien d'estripar les vestidures cada vegada que se'ls critica, sinó tot el contrari, exigir-ho com a prevenció contra la temptació de caure en conductes inacceptables. Han de ser conscients que se'ls permet utilitzar la violència contra els ciutadans per evitar mals majors, i això fa normal i desitjable que siguin molt fiscalitzats socialment i políticament.

Ús de la violència per evitar mals majors?
D'aquí poc, la societat catalana haurà de desobeir per aconseguir la seva llibertat, i de la mateixa manera alguns sentim que hem de desobeir per defensar els drets aconseguits. Perquè sense les vagues generals i lluites obreres, tant els Mossos com els altres, treballaríem 16h diàries sense cap tipus de drets.

És a dir, que les manifestacions representen un dels béns més preuats de la democràcia i caldria cuidar-les al màxim. Això sembla quimèric amb els governs que tenim però, pel que fa als ciutadans, no ens podem quedar a casa pel fet que, a les manifestacions, algú trenqui un vidre o la policia carregui indiscriminadament. És un imperatiu ciutadà!

(Carta 345)

mals

inici

linea