INICIlinea

Mor Ricardo Rodilla

"Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. N'hi ha que lluiten molts anys, i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida, aquests són els imprescindibles"
Bertolt Brecht


Gràcies Ricardo, fins sempre,

Aquesta matinada ha mort el nostre company i amic Ricardo Rodilla, després d’una aferrissada lluita contra la malaltia. Ara i aquí podríem dir que el Ricardo ha dedicat la seva vida a la docència i al sindicalisme, però tal vegada la veritat és que darrera aquesta dedicació hi bategava l’amor per la seva família i el compromís amb els companys i companyes amb qui poder compartir il.lusions somriures i projectes, amb qui poder lluitar plegats per l’educació pública d’aquest país, pels treballadors i treballadores, per una societat més justa i, en definitiva, per la construcció d’un món millor.
Ànima d’aquest sindicat, lluitador incansable, mai no ha sabut d’horaris ni de dies festius, el Ricardo sempre hi era, i sabíem que sempre hi era, per aclarir un dubte, per escriure una nota, un article o un comunicat, per donar eficàcia i sentit a la nostra acció sindical o per fer un cafè i xerrar sense presses amb aquella bonhomia tranquil.la i sàvia alhora o, que també cal dir-ho, per donar un cop de mà a tothom quan calia.
Tots aquests anys, la seva manera de fer i de ser, la seva perseverança i coherència i la seva capacitat per arribar a consensos amb aquella autoritat moral que s’havia guanyat en la feina quotidiana del dia a dia, tant dins com fora del sindicat, tant a les reunions internes com amb la resta de forces sindicals o amb els representats de l’Administració, han fet que es guanyés el reconeixement de tothom amb qui havia tractat al marge de sigles i de ’ideologies.
Quan al seu homenatge li dèiem que estava jugant un partit que no li seria gens fàcil de guanyar no podíem, ni volíem, imaginar-nos que aquest moment arribaria malauradament tan aviat. Ara tot plegat serà molt dur sense la seva presència, però el record de la seva fortalesa i del seu exemple com a mestre i com a sindicalista –aquest binomi que ell encarnava com ningú- ens ajudarà a continuar endavant amb la lluita compartida.
Adéu Ricardo! Han estat molts d'anys de companyonia, d'amistat i de lluita per l’educació pública de casa nostra i per un món més just. Ara te n’has anat per no tornar i ens has deixat sols, una mica orfes..., però el teu record sempre restarà amb nosaltres i per no trair-te i per no trair-nos no oblidarem mai ni els teus valors, ni la teva humanitat, ni el teu somriure, ni el teu mestratge, ni la teva força, ni la teva clarividència, ni la teva humilitat... No podem saber com, ni de quina manera, però amb el teu record sí que sabem que no caminarem mai sols.

ricardo

inici

linea