INICIlinea

Josep Barceló: "TTIP I"

The Transatlantic Trade and Investment Partnership
L'Associació de Comerç i Inversió Transatlàntica
Acord transatlàntic de lliure comerç
Tractat de Lliure Comerç

L'aliança de comerç i inversió transatlàntica (TTIP) és un acord de lliure comerç que es negocia actualment entre la Unió Europea i els Estats Units. L'objectiu de l'acord és crear creixement i l'ocupació a banda i banda de l'Atlàntic mitjançant l'eliminació de les barreres comercials. L’eliminació de les barreres comercials impulsaria i facilitaria la compra i venda de béns i serveis, així com la inversió en cadascuna de les economies.
L'acord consta de tres elements principals:
· Accés als mercats: l'eliminació dels drets de duana sobre les mercaderies i les restriccions als serveis, obtenint un millor accés als mercats públics.
· Millora de la coherència normativa i la cooperació mitjançant el desmantellament de les barreres regulatòries innecessàries com ara la duplicació burocràtica d'esforç.
· Millora de la cooperació a l'hora d'establir normes internacionals.

El TTIP ha estat venut als ciutadans europeus i nord-americans com un vehicle poderós per millorar el creixement econòmic, preveient un augment de fins a l'1% del PIB, així com la creació de centenars de milers de llocs de treball. Sembla, però, que la fe en la liberalització comercial és tan exagerada com els beneficis que pogués reportar. El que emergeix de tot això, és que el TTIP és un projecte polític transatlàntic promogut per les elits polítiques i corporatives sobre la promesa infundada d'augmentar el comerç i el nombre de llocs de treball, la mateixa que retrotreure les proteccions reguladores socials i mediambientals, reduirà els drets dels ciutadans davant les corporacions i consolidarà el lideratge dels EUA i la UE al món.

Fa un temps van ser els sindicats europeus i ara són els propis europarlamentaris els que ens avisen i denuncien els perills del Tractat de Lliure Comerç que Brussel·les i Washington negocien amb sigil, i que donarà a les empreses la més absoluta llibertat de maniobra en tots els àmbits econòmics dels dos costats de l’Oceà Atlàntic. Sense fer soroll i d’esquenes a la societat i als seus representants. Així, guardant els documents sobre les negociacions amb clau, lluny de l'abast dels eurodiputats elegits pels ciutadans europeus[1], i mantenint més reunions amb lobbies que amb els representants de la societat civil[2]; així és com gestiona la UE la informació sobre el polèmic Tractat de Lliure Comerç entre Brussel·les i Washington. Cal afegir que de manera còmplice elTTIP està fora del debat públic i polític, els grans mitjans no estan informant, la televisió no diu res". El grup de l'Esquerra Unitària Europea (GUE / NGL) fa mesos alerta dels riscos del tractat, com també han fet Els verds, però el silenci dels grups més poderosos de l'Eurocambra (conservadors, socialistes i liberals) ha donat ales al tractat. Últimament hi ha unitat a l'hora de criticar la falta de transparència, però en el fons, socialistes, conservadors i liberals estan d'acord: donen suport al TTIP, encara que demanin informació, i veurem què passa a l'hora de votar. Igualment a Espanya, el passat maig, Esquerra Plural va demanar al Congrés dels Diputats que paralitzés les negociacions, cosa a la qual es va negar l'aclaparadora majoria de la cambra. En segona instància, de nou van rebutjar la petició d'IU de convocar un referèndum perquè els espanyols opinessin sobre el TTIP i, finalment, el PP va fer ús de la seva majoria absoluta per aixafar també la petició de formar un comitè que en el termini de sis mesos informés als ciutadans espanyols sobre els possibles efectes del TTIP al nostre país.

Però quina és la dimensió i el contingut d’aquest tractat?. Malgrat la documentació i el contingut del tractat encara no és oficial[3] es pot dir que significarà canvis en les normes reguladores que afectarà a la producció i prestació de béns i serveis (qualitats, regles d'emissió de contaminació, inversions i drets de propietat). Una vegada aprovat tots els governs hauran d'adaptar les seves normatives nacionals als nous acords internacionals, la qual cosa implicarà una nova onada de reformes laborals, financeres, fiscals, etc. que serveixi a aquesta harmonització regulatòria recollida en el tractat. El TTIP estarà per sobre de la Constitució de cada país, serà com una supraconstitución. I els tribunals internacionals d'arbitratge, que no estan constituïts per jutges independents, tindran un nivell judicial més alt que els tribunals nacionals. El TTIP inclourà una clàusula de protecció dels inversors estrangers (coneguda com Investor-State dispute settlement, ISDS), que permetrà a les multinacionals demandar als governs que aprovin lleis que afectin els seus beneficis econòmics presents o futurs.

No és desgavellat preveure que el TTIP suposarà:

· En matèria laboral l'harmonització serà la igualació al nivell de la regulació més laxa (recordem que els EUA no ha ratificat sis de les vuit principals convencions de l'OIT, entre elles les que fan referència a la llibertat sindical i a la negociació col·lectiva la UE si ho ha fet).
· La protecció de les inversions de les multinacionals sobre la capacitat legislativa dels governs. El propòsit no és la reducció dels ja baixos nivells aranzelaris es tracta de la regulació relacionada amb el control sanitari de determinats productes, amb els estàndards mediambientals, amb la propietat intel·lectual i fins i tot amb la privatització de serveis públics.
· Es produirà un transvasament de vendes des de les empreses locals, més petites, cap a les grans empreses que són les que poden mantenir estructures de costos i preus reduïts al llarg del temps fins que hagin aconseguit eliminar a la competència local. Això afectarà especialment a Espanya, Portugal i Grècia que tenen una estructura productiva menys forta que altres països europeus.
· Les botigues i espais comercials s'inundaran de productes que són habituals als Estats Units i que no obstant això, a dia d'avui, estan prohibits a la Unió Europea per motius sanitaris o ecològics. Per exemple, el 70% de tot el menjar venuda als Estats Units conté ingredients modificats genèticament, cosa impensable actualment a la Unió Europea.
· En matèria de salut pública, la Unió Europea bloqueja més de 1.200 substàncies que s'utilitzarien en cosmètics, mentre que els Estats Units només bloqueja poc més de deu i en matèria de protecció de dades, als Estats Units les grans empreses poden accedir sense límits a tota la informació privada dels seus clients.
· ..... i més.

En una primera lectura es pot intuir que ataca la regulació mediambiental, a la sobirania dels estats, a la propietat intel·lectual i als serveis públics, i, afectarà a tots els àmbits de la legislació que protegeix a les persones.

És en l’àmbit dels serveis públics, com a drets socials, on l’ensenyament serà afectat. No hem d’oblidar que en l’agenda per a l’educació de l’OCDE es promouen els canvis necessaris per beneficiar les empreses privades de la inversió en educació i retallar, o no augmentar, la despesa per als centres públics.
Aquests aspectes, i potser altres, hauran de ser estudiats i analitzats del contingut del TTIP. És matèria per a un proper treball.
Pep Barceló, 03 /11 /14.
Nota:  Pots reflexionar sobre el que dic, copiar-ho, divulgar-ho, retallar i enganxar o fer el que et vingui de gust, però segueix la mateixa direcció que jo, gràcies. El pensament no ha de  tenir dret d’autor i la millor intel·ligència és la col·lectiva. Per això vull compatir amb tu les meves reflexions.


[1]  Com diu el premi Nobel Joseph Stiglitz sobre la negociació clandestina del TTIP, "no s'entén tant secretisme, tret que el que estan tramant sigui realment dolent".
[2]  Els negociadors de la UE que s'ocupen d'aquest tractat estan envoltats dels lobbies de les diferents corporacions multinacionals i patronals. La Comissió Europea es va embarcar en més de 100 trobades tancats amb lobbistes i multinacionals per negociar els continguts del tractat. La Comissió Europea va haver de reconèixer aquestes trobades a posteriori, i més del 90% dels participants van resultar ser grans empreses. Els documents i negociacions són opacs i secrets per al comú. No s'ha deixat participar els sindicats i altres grups de la societat civil. El negociador principal de la part europea va reconèixer en una carta pública que tots els documents relacionats amb les negociacions estarien tancats al públic durant almenys 30 anys. Concretament ha assegurat que aquesta negociació seria una excepció a la regla 1049/2001 que estableix que tots els documents de les institucions europees han de ser públics.
[3] Hi ha dos documents interessants sobre el TTIP:  The Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) de la Comissió Europea i EL ACUERDO TRANSATLÁNTICO DE LIBRE COMERCIO: EL ASCENSO AL PODER ILIMITADO DE LAS MULTINACIONALES. Traducción de una versión reducida del documento de S2B: “A Brave New Transatlantic Partnership”. Traducido por Verónica Gómez Calvo, ATTAC España.

inici

linea