INICIlinea

Josep Barceló: "TTIP II"

Cuadro de texto: TTIPEl tractat de lliure comerç entre els Estats Units de Nord-Amèrica i Europa.

The Transatlantic Trade and Investment Partnership

 

Més concreció sobre el TTIP

i3Cal recordar que el tractat consta de tres elements principals: accés als mercats, homogeneïtzació normativa amb el desmantellament de les barreres regulatòries i establir normes internacionals. Això significa: en matèria laboral l'harmonització serà la igualació al nivell de la regulació més laxa; la protecció de les inversions de les multinacionals sobre la capacitat legislativa dels governs; fi de la regulació europea sobre el control sanitari de determinats productes, amb els estàndards mediambientals, amb la propietat intel·lectual i fins i tot amb la privatització de serveis públics; transvasament de vendes des de les empreses locals, més petites, cap a les grans empreses; els espais comercials s'inundaran de productes que són habituals als Estats Units i que no obstant això, a dia d'avui, estan prohibits a la Unió Europea per motius sanitaris o ecològics.

Així, doncs, el TTIP afectarà qualsevol regulació (mediambiental, laboral...), la sobirania dels estats,  la propietat intel·lectual i als serveis públics, per tant, afectarà a tota la legislació que empara a les persones.

El dit fins aquí no és expressió gratuïta. Veiem que diu la xarxa "Seattle to Brussels Network” en les conclusions del seu informe anomenat Brave New Transatlantic Partnership de Kim Bizzarri :

Hi havia una vegada a l'oest ...
Reflexions finals sobre un projecte d'elit transnacional

L'evidència proporcionada per aquest informe suggereix que TTIP es pot entendre com el projecte polític i de classe d'una elit atlàntica, l'objectiu sembla ser el de revertir les polítiques socials en l'Occident i la preservació de lideratge europeu i dels Estats Units a nivell internacional. (...) en el qual les empreses tindria la paella pel mànec de la resta de la societat, dins i més enllà de l'Atlàntic. És per aquestes raons que la gent a Europa, els EUA i en altres llocs, han de mobilitzar amb vista a posar fi a les negociacions i celebrar els nostres polítics responsables de les amenaces que un acord d'aquest comerç plantejaria a nosaltres mateixos i al nostre medi ambient.

L'Occident contra la resta

Tenint en compte que la Unió Europea i els Estats Units representen al voltant de la meitat del PIB mundial i un terç dels fluxos mundials de comerç, és clar que la creació de la major zona de lliure comerç del món tindrà un gran impacte més enllà de la mesura que l’Atlàntic. La Comissió Europea explica en un document intern,
El que negociem no només establir l'estàndard per a les nostres futures relacions comercials bilaterals i d'inversió, sinó que també proporcionen una contribució al desenvolupament de normes mundials en les àrees on no hem estat capaços de posar-se d'acord fins ara en l'àmbit multilateral. Això és potencialment un laboratori únic per omplir els buits en el llibre de regles multilaterals i el desenvolupament de solucions reguladores que poden ser una base per al treball posterior a nivell multilateral
A causa que els interessos dels països desenvolupats "(que desitgen una major liberalització) i dels països en desenvolupament '(volent reforma i reparació d'acords injustos últims) tenen demostrat irreconciliable dins del sistema multilateral de comerç, la UE considera que les seves negociacions comercials amb els EUA com una forma d'eludir el bloqueig polític dins de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i imposar el nivell de liberalització comercial aconseguida a través de l'Atlàntic a la resta del món.
Els objectius d'aquest projecte són les economies emergents, entre ells Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica (sovint anomenat com a països BRIC), les economies en creixement són vistos com una amenaça per a l’hegemonia global de la UE i dels EUA
És important, per tant, per apreciar el projecte polític que encarna TTIP: la de les antigues potències colonials que lluiten per preservar el lideratge mundial en un ordre mundial que canvia ràpidament.

L'última utopia corporativa

A més de la classificació de la dimensió internacional de TTIP com a projecte polític, és igualment important reconèixer les implicacions nacionals d'TTIP com un projecte de classe. Com discutir prèviament, TTIP podria alliberar les empreses de totes les limitacions, siguin aquestes de tarifes o socioambiental de regulació, mentre que les empreses també consolidació de la concessió amb el poder, d'una banda, a qüestionar qualsevol autoritat del govern interferir en els seus negocis i, d'altra banda, a demanar una indemnització dels contribuents per qualsevol pèrdua de beneficis resultants d'aquesta regulació. Si un acord sobre TTIP s'aconseguiria per la UE i els EUA, TTIP podria perjudicar greument les disposicions socioeconòmics i ambientals que se suposa han de protegir les persones i el medi ambient de malifetes corporatives. Per exemple, recordant el discutit en les seccions anteriors de l'informe:
L'enderroc de tots els aranzels entre la UE i els EUA seria deixar a sectors sencers de la indústria exposats a la competència deslleial, ja que les empreses transnacionals més grans serien capaços de soscavar, competidors nacionals més petits a través d'economies d'escala. Això resultaria especialment problemàtic en aquells sectors, com l'agricultura, on les diferències són massa grans per permetre una competència lleial. els estudis preliminars
ja han indicat que el desmantellament dels aranzels a través de l'Atlàntic tindrà greus repercussions en
l'ocupació, especialment a la UE:
 L'harmonització de la reglamentació - pensi en la seguretat alimentària normes que inclouen organismes modificats genèticament i REACH (regulació química) - entre la UE i els EUA, el que inclouria el reconeixement de cadascun
marcs normatius d'altres com pràcticament iguals, podria resultar en molts social i ambiental proteccions sigui inoperant en la protecció pacients, consumidors i el medi ambient.
 D'altra banda, la proposta de TTIP per incloure una inversió capítol de protecció permetria a les empreses a demandar els governs dels possibles beneficis perduts com a resultat de regulació considerat per la indústria per ser una càrrega massa pesada pels seus beneficis. Això inclouria les prohibicions i moratòries imposada a les tecnologies noves i perilloses, com el fracking o la biotecnologia, el que faria de manera efectiva limitar considerablement el marge d'actuació dels reguladors a intervenir en el mercat. Mitjançant l'establiment d’un mecanisme de solució de diferències entre inversors i estats, empreses s'atorgarien més drets que ciutadans (...)
Els grups de pressió de la indústria ja tenen començat a embarcar-se en una sèrie de arrodoneix la diplomàcia de trasllat a Washington i Brussel·les.
Per contrastar això, es convertirà en imprescindible per assegurar que l'oposició pública al comerç transatlàntic proposat acord es muntarà en els pròxims mesos i que un clar missatge s'envia als nostres líders i de govern
institucions que reconsiderin el seu suport a TTIP. Al enfront de les polítiques d'austeritat paralitzants, els líders europeus que hagi d'acceptar que no hi ha una solució màgica a la crisi financera actual. En lloc d'això, la UE ha de
començar a desenvolupar, juntament amb els interlocutors socials (i no intrigants de la indústria), un programa de política econòmica que es basa en la cooperació, no la competència, i que posa a la gent i el planeta abans que els interessos de les grans empreses.

El funcionament del tractats. Un exemple el Tratado de Libre Comercio de América del Norte.

El Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN en anglès NAFTA) és un acord regional entre els governs de Canadà, dels Estats Units i de Mèxic per crear una zona de lliure comerç.
File:NAFTA logo.png
Els objectius del Tractat són: (a) eliminar obstacles al comerç i facilitar la circulació trilateral de béns i de serveis entre els territoris de les parts; (b) promoure condicions de competència lleial a la zona de lliure comerç; (c) augmentar substancialment les oportunitats d'inversió en els territoris de les parts; (d) protegir i fer valer, de manera adequada i efectiva, els drets de propietat intel·lectual en territori de cadascuna de les parts; (i) crear procediments eficaços per a l'aplicació i compliment d'aquest Tractat, per a la seva administració conjunta i per a la solució de controvèrsies; i (f) establir directrius per a la ulterior cooperació trilateral, regional i multilateral encaminada a ampliar i millorar els beneficis d'aquest Tractat.

El Tractat va establir una sèrie d'institucions de tipus trinacional per administrar i vigilar la correcta implementació de les disposicions del Tractat com són: La Comissió de Lliure Comerç; Un Grup de coordinadors del TLCAN; Grups de treball i comitès del TLCAN; Un Secretariat del TLCAN; Una Comissió per a la Cooperació Laboral; i, una Comissió per a la Cooperació Ambiental.

El NAFTA va ser presentat als habitants dels països participants com una “oportunitat històrica”. Vint anys després, però, la realitat és molt diferent al que es va prometre. 

En un estudi publicat pel Center for Economic and Policy Research (CEPR) amb seu a Washington, l’impacte del NAFTA a Mèxic és indiscutiblement negatiu. El subdirector del CEPR i professor d’economia de la Universitat de Michigan, Mark Weisbrot va ser clar:  “el tractat va ser un terrible error considerant qualsevol indicador econòmic i social” .

Als EUA l’impacte del NAFTA tampoc és gaire encoratjador. Amb motiu del 20è aniversari del NAFTA l’influent diari digital The Huffington Post titualava: “L’economia dels EUA ha perdut 700.000 llocs de feina a causa del NAFTA”. En aquest sentit el premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz escrivia a The New York Times l’any 2006 una columna titulada “Promeses incomplertes” on analitzava l’impacte del NAFTA: “Lliure comerç no implica creixement”. I anava més enllà: “El NAFTA no ha acomplert les fervents expectatives dels seus defensors”. Segons Noam Chomsky, del Massachussetts Institut of Tecnology “el NAFTA ha aprofundit en les desigualtats i ha estat un mecanisme per transferir una enorme quantitat de riquesa des de les classes baixes i mitjanes cap als comptes bancaris de l’1%”. Segons Stiglitz això és deu a que “el NAFTA ocultava una sèrie de nous drets per a les empreses, que debiliten la democràcia a tota Amèrica del Nord”. Si, heu llegit bé: “una sèrie de nous drets per a les empreses, que debiliten la democràcia a tota Amèrica del Nord” .

Finalment podem dir que, com reflecteix el doctor Carlos Alba Vega en el seu treball , en el camp econòmic, els majors beneficis han estat per a les grans empreses multinacionals, no només cal veure els beneficis, sinó també els beneficiaris; malgrat el creixement econòmic global el conjunt de la població no s’ha incorporat al consum que necessitava; han estat debilitades o eliminades moltes institucions socials (sindicats, ONGs,...) i moltes famílies han estat minades per les exigències de les forces del mercat i la globalització, molts dels seus components han acabat en la marginació i la criminalitat; ha quedat desatesa totalment la protecció del medi ambient i dels drets humans; en definitiva encara està pendent una modernització econòmica sense exclusió social.

Repercussions a l’ensenyament

Cuadro de texto: Andy Robinson: Escoles públiques amb ànim de lucre     L’educació és el pròxim laboratori de la privatització de serveis públics a Gran Bretanya, Suècia i Estats Units.Pel que fa al món educatiu el TTIP permetrà bàsicament:

És en l’àmbit de l’ensenyament públic, com a dret social, on hi haurà una seriosa afectació. No hem d’oblidar que en l’agenda per a l’educació de l’OCDE es promouen els canvis necessaris per beneficiar les empreses privades de la inversió en educació i retallar, o no augmentar, la despesa per als centres públics. Serà dur al màxim la privatització de l’ensenyament públic i les empreses multinacionals entraran a concursar. Com serà el resultat d’aquesta total privatització?, quines conseqüències tindrà?.

Certament no es pot assegurar amb total exactitud el resultat final, el com serà?, però si podem mostrar indicis a partir de realitats existents.

El nou escenari que permet el TTIP estimularà la penetració del capital privat en el món educatiu i, òbviament, la iniciativa privada, en general i lamentablement, avui no veu una acció social en la seva acció, sinó el màxim guany econòmic. Per tant les conseqüència serà el desmantellament, el canvi, del model educatiu que fins ara tenim.

La despesa necessària per al sistema educatiu. Disminuirà o no s’augmentarà la despesa necessària en els centres de titularitat pública. No podem oblidar que el seu objectiu últim és prendre la major part possible del pastís públic que els estats destinen a l’ensenyament públic. Paral·lelament al interès econòmic, no oblidem que en la seva cosmovisió s’entén que l’ensenyament és suficient que sigui:

Titularitat

Objectiu

Adreçada

Característiques

Privada i concertada.

Formació/preparació d’elits i de mà d’obra qualificada.

Als que tenen mitjans econòmics.

Currículums ampliats, centres amb recursos i població homogènia.

Xarxa pública.

Escola assistencial.

Als que no tenen mitjans econòmics.

Competències bàsiques (mínimes)  per incorporar-se al mercat laboral menys qualificat.

Conseqüentment, aquest nou escenari cercat, contribueix a aprofundir la fractura social existent, perquè va encaminada a desproveir l’educació pública de la seva essència, i del seu paper en l’estat del benestar, que és: contribuir a anivellar les diferències socials d’origen i, així, ajudar a garantir una veritable igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania.

El progrés social aconseguit. La igualtat aconseguida en el nostre país, ha estat important: escolarització total de la població, increment notable de la xarxa de centres públics i de professorat, la baixada de la ràtio d’alumnat per aula, l’ampliació de l’edat escolar obligatòria, l’escolarització quasi total des dels 3 anys i el major accés als estudis superiors de totes les capes socials a més de la normalització lingüística i la construcció de la identitat nacional, però fonamental ha estat l’ascens social del conjunt de l’alumnat. En el terreny econòmic, l’accés als estudis superiors (pos-obligatoris i universitaris) de la gran majoria de la població ha dotat al país d’una mà d’obra amb la qualificació precisa per a cada necessitat del mercat. Això ha permès al país comptar amb tots els recursos humans globals disponibles en cada moment, sense que part de la societat estigui exclosa i, per tant,  amb la totalitat dels millors per a cada lloc.

El model educatiu. El desenvolupament humà, la promoció de valors com la Pau, la Llibertat i la Justícia Social, la responsabilitat individual i col•lectiva o aspectes socials com l’eliminació de la segregació, persones crítiques, reflexives i participatives és el model educatiu que hem construït. Per tant s’ha assegurat la cohesió, l’estabilitat i la pau a la societat.. Durant aquests anys hem construït un ensenyament públic que respon a criteris socials de justícia distributiva, d’igualtat d’oportunitats, d’atenció especial a les classes més desafavorides i de bones pràctiques professionals. Els resultats han estat òptims com ho demostra el fet que aquest període ha estat l’únic període, de la nostra història, en què les filles i els fills de totes les classes socials han estat escolaritzats i han pogut arribar a la universitat i/o altres estudis superiors. Hem bandejat un model educatiu que inculqués, en el seu alumnat, satisfer exclusivament les pròpies necessitats; que inculqués el poc interès pels assumptes socials i comuns, la no participació política en l’àmbit púbic o el diàleg social; que perseguís, exclusivament, que la població obtingués competències per al mercat laboral.

Revertir el sistema. Finalment, també podem dir que el canvi que es vol imposar pot suposar no només el desmantellament de l’ensenyament públic, sinó també  un retorn al model escolar predemocràtic, elitista i segregador fruit d’una ideologia classista i antisocial.

 

Pep Barceló,  14/11/14.

Nota:  Pots reflexionar sobre el que dic, copiar-ho, divulgar-ho, retallar i enganxar o fer el que et vingui de gust, però segueix la mateixa direcció que jo, gràcies. El pensament no ha de  tenir dret d’autor i la millor intel·ligència és la col·lectiva. Per això vull compatir amb tu les meves reflexions.


TTIP, The Transatlantic Trade and Investment Partnership  - Pep Barceló  - 03/11/2014.

La xarxa és la part europea del mundial 'El nostre Món No Està en Venda' xarxa (OWINFS). La xarxa inclou el desenvolupament, el medi ambient, els drets humans, les dones i les organitzacions d'agricultors, els sindicats, els moviments socials, així com els instituts d'investigació. Grups actius a la Xarxa són tots partidaris de la Declaració de 'Stop Globalització Corporativa: Un altre món és possible! "i de les declaracions i cartes obertes a la Comissària Europea de Sindicats.

Brave New Transatlantic Partnership de Kim Bizzarri - Published by the Seattle to Brussels Network (S2B) - Brussels, October 2013 - (pdf)

Publicat a: cafeambllet - 10/11/2014 - http://www.cafeambllet.com/ttip-document-de-treball/

Publicat a: cafeambllet - 10/11/2014 - http://www.cafeambllet.com/ttip-document-de-treball/

Carlos Alba Vega és doctor en Ciències Socials a l'Escola d'Alts Estudis en Ciències Socials a París, França i és professor i investigador al Col·legi de Mèxic des de 1989. Ha estat professor-investigador en diverses universitats de Mèxic  i a l'estranger, entre les primeres, l'ITESO i la Universitat de Guadalajara; entre les segones, la Universitat de Califòrnia a San Diego (1997-1998), l'Institut d'Alts Estudis Amèrica Llatina de la Nova Sorbona de París (2000-2001), la Universitat Richelieu de Bordeaux França (2006) i la Universitat Lliure de Berlín (2010-2011).

México después del TLCAN. El impacto económico y sus consecuencias políticas y sociales - Carlos Alba Vega.

A. Robinson. forumcivic.cat/Andy-robinson

El Periódico. 29 de gener del 2008.

Lorea Martínez. Perspectiva Escolar 304 (2006).

Una compañía estadounidense impartirá las clases en el poblado de Fenosa en Os Peares
(http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/11/06/galicia/1383773149_228828.html).

Media Markt y la Generalitat de Cataluña impulsan el FP dual en el sector del comercio
http://www.equiposytalento.com/noticias/2013/12/11/media-markt-y-la-generalitat-de-cataluna-impulsan-el-fp-dual-en-el-sector-del-comercio

La brasileña Kroton se convierte en pocos años en la mayor empresa mundial del sector
http://economia.elpais.com/economia/2014/11/07/actualidad/1415359570_013012.html

inici

linea