INICIlinea

Igualtat, fractura social i ensenyament

La igualtat social i la seva conveniència

Els éssers humans, com a éssers, no diferim gens els uns dels altres per tant no podem establir distinció de rang o condició. La condició humana, les bondats i les maldats, les febleses i les fortaleses, les necessitats i les suficiències són les mateixes per a tothom. Així doncs, la igualtat és una realitat consubstancial a la condició humana, trencar-la o damnificar-la és un delicte contra la humanitat.

Igualment, i sota aquesta premissa, la societat humana hauria de reproduir aquesta igualtat consubstancial en els éssers humans, però el realisme ens diu que la desigualtat social està present al món, a la societat, bàsicament per motius econòmics i de poder, i, sempre establerta per la pròpia acció humana mai perquè sigui intrínseca a la condició dels humans. És per això que cal equitat, cal  una adaptació de les normes, dels conceptes, de les condicions imposades i de les actuacions perquè es trenquin les diferències inicials i es pordueixi la igualtat d’oportunitats, condició bàsica perquè es pugui parlar d’igualtat social.

Sobre qui fracassa i perquè, cal llegir l’article “Fracaso escolar, clase social y política educativa” de José Saturnino Martínez García (Departament de Sociología de la Universitat de la Laguna) a El Viejo Topo/ 49 i veure que són les classes més desafavorides les que el pateixen perquè parteixen de desavantatges inicials.

Sobre la importància de l’equitat cal llegir Equity and quality education. Supporting disadvantaged students and schools - ISBN 978-92-64-130845 © OECD 2012 (està en castellà).

La igualtat és imprescindible per al progrés humà i econòmic del país. L’accés a la cultura i al coneixement de tota la ciutadania ens assegura comptar amb l’equilibri ètic, moral i social de les persones i de les seves actuacions la qual cosa només pot beneficiar el present i la història del país. També ens assegura comptar amb tots els recursos humans globals disponibles en cada moment, sense que una part de la societat n’estigui exclosa d’aquesta aportació al bé comú.

Tanmateix, la igualtat és imprescindible per a la cohesió, l’estabilitat i la pau a la societat. Excloure sectors de la societat, marginar-los i empobrir la seva existència només pot conduir a l’alçament violent, i indiscriminat, d’aquest sectors contra la resta de la societat.

Sobre la importància de l’ascens social cal  llegir l’article “El sentit de les reformes educatives” de Stephen Ball (Catedràtic de Sociologia de l’Educació de l’Institut d’Educació de la Universitat de Londres) a Presència (del 25 al 31 de gener del 2008).

Factors i elements que damnifiquen la igualtat.

Existeixen diversos factors i elements que damnifiquen la igualtat. Per exemple que una societat mantingui un sistema de relacions que tendeix a perpetuar les diferències entre les classes socials pot ser determinant per a no aconseguir la igualtat entre la seva població. L’origen de les persones també pot ser determinat, si la societat no vehicula mecanismes que possibilitin la mobilitat social, perquè amb un origen menys afavorit és difícil arribar on altres ho fan amb un punt de partida més favorable.

Òbviament existeixen els drames particulars, personals, on una causa puntual pot ser determinant, com pot ser una malaltia o qualsevol altra limitació, sempre que aquesta no tinguin com a origen deficiències de l’estructura social, però aquestes situacions particulars poden, perfectament, ser assistides i disminuïdes per la resta del conjunt de la societat.

Un altre element que damnifica la igualtat, i que curiosament sovint és produeix i reprodueix com a conseqüència de la seva manca, és la pèrdua de salut i de vida. Estan sorgint nombrosos estudis que evidencien que una de les variables més importants per explicar les diferents mitjanes d'anys de vida és la sensació de control i satisfacció que la persona té sobre elements clau de la seva vida com ara: la seva feina i la possibilitat de creativitat que aquesta feina li permet, el sentiment de ser tractat justament o injustament, o bé la seguretat laboral i la protecció social. Aquest deteriorament de la salut, i de la pròpia vida, té un efecte desencoratjador sobre les expectatives d’èxit que hom pot tenir i manté la desigualtat existent.

Finalment, podem dir, perquè ja és del domini públic, que si hi ha un factor que damnifica clarament la igualtat, és precisament el fet que no tota la societat pugui accedir als mateixos nivells d`estudis, la mateixa sanitat, etc., bé sigui per culpa del seu empobriment progressiu per retallades en els seus drets socials i econòmics o bé sigui perquè es bloqueja o s’anul.la l’ascensor social que la pròpia societat havia creat.

L’empobriment de la societat

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va destacar en un informe que els ingressos del 10% de la població més rica en els seus països membres són 9,5 vegades superiors als del 10% més pobre, quan en els anys 1980 eren 7 vegades més gran grans. El augment de les desigualtats en termes d'ingrés s'ha agreujat amb la crisi sobretot en països com Espanya i afecta de forma negativa al creixement a mig termini del producte interior brut (PIB), segons l'OCDE. El fet paradoxal és que Espanya és el país de l'OCDE en què més han pujat les desigualtats amb la crisi, entre 2007 i 2011, d'acord amb l’informe publicat, el seu índex Gini va passar del 0,306 al 0,344 mentre al conjunt dels 34 països membres passava del 0,314 al 0,315. L'OCDE considera que "és probable" que les polítiques que posen límit a l'augment de la diferència en els ingressos i que inverteixen la situació "facin societats més riques i més justes. Per això, insisteix que la redistribució, a través dels impostos i de les prestacions socials, no perjudica el creixement, tot i que, reconeix que, si les polítiques no són selectives o no es concentren en els instruments eficaços, poden donar lloc a un malbaratament del fons.

La crisi no ha colpejat tothom de la mateixa manera . Ni de bon tros. La desigualtat s’ha eixamplat arreu. No és una sensació, és una realitat contrastada. L’1% més ric acumula el 48,2% de la riquesa mundial, segons el recent Global Wealth Report 2014, del banc Credit Suisse, i el seu patrimoni no ha deixat de créixer els darrers anys. Només entre el març de 2013 i el març de 2014, els 85 potentats més grans del món van augmentar la seva fortuna en 244.000 milions de dòlars, un 14%, assegura l’informe “Iguals” d’Oxam Intermón. La renda mitjana de l’1% més ric dels Estats Units ha crescut un 125% des del 1992, mentre que la del 99% restant només ho ha fet un 10%, afirma un estudi del sindicat AFL-CIO. Des de l’inici de la crisi, el nombre de milmilionaris (persones amb més de 1.000 milions de dòlars) s’ha més que duplicat i arriba ara als 1.645, segons Oxfam Intermón. A l’Estat espanyol cada cop hi ha més pobres, i els que ho són ho són més. L’informe “La desigualtat en crisi: home ric, home pobre”, presentat al novembre de l’any passat pel sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha), mostra com entre el 2007 i el 2012 el nombre de persones per sota del llindar de la pobresa ha augmentat un 28,8% a l’Estat espanyol, supera els 9,3 milions. No sorprèn tampoc que la població estatal amb problemes per arribar a final de mes hagi passat d’un 10,7% el 2007 a un 16,9% el 2013, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A Catalunya la desigualtat s’ha incrementat del 0,294 al 0,326. I, segons l’Idescat, si el 2008 el 20% de la població més rica tenia una renda 4,8 cops superior a la del 20% més pobre, quatre anys després la diferència ja era de 6,5.

A més dels drames personals i socials , que comporta l’empobriment, queda aturada la mobilitat social amb la qual cosa queda paralitzat el progrés dels països. Segons un estudi europeu, el 69% dels espanyols veuen difícil que els seus fills millorin l'estatus social. A l'Estat espanyol, la probabilitat que una persona pobra continuï sent pobra és del 30% i només un 10% de ciutadans aconsegueixen pujar en l'escala social. Encara més, hi ha força economistes que es mostren convençuts que sense unes fortes polítiques públiques equilibradores es posa en perill la igualtat d'oportunitats de les generacions futures.

No hi ha dubte que aquest empobriment de la societat afectarà a tots els aspectes de la vida humana i per tant a l’ensenyament que és el futur de la societat.

L’estratègia de les retallades

Coneguda és la llarga llista de retallades a la sanitat pública: copagaments farmacèutics en les receptes, exclusions sanitàries dels immigrants, la nefasta i incompetent gestió del problema de l'Ébola, la continuació de la política de retallades, deteriorament, desmantellament i privatització de la sanitat pública, les derivacions sistemàtiques als centres privats, les concentracions de serveis (laboratori, radiologia, etc.), les "externalitzacions" (històries clíniques, informatització, planificació, compres, etc.), l’augment de les demores en espera quirúrgica, en proves diagnòstiques, consultes d'especialista i d'atenció primària, el tractament dels malalts d'hepatitis C amb una política que avantposa els interessos de les multinacionals farmacèutiques al dret a la salut de les persones. Especialment destacat es el cas de Catalunya on s`ha planificat deliberadament el trossejament de la sanitat Pública i la seva obertura al capital privat amb la venda del que és públic, és a dir del que és propietat del poble, el seu capital, el seu patrimoni, perquè se l’emporti el primer que passi per fer negoci.

També a l’ensenyament públic s’ha passat l’estisorada: més de quatre anys de finançament i l’estímul d’agents privats , de privatització de sector complementaris, de manteniment  i consolidació de  la doble xarxa de centres en detriment de la pública, de no assegurar  la despesa necessària per als centres de titularitat pública, d’imposar la gestió jeràrquica dels centres i de promoure la possibilitat de finançament extern, d’establir un mou marc organitzatiu en els centres que minora la participació de la comunitat educativa; en definitiva un desmantellament de l’actual ensenyament públic per propiciar un canvi de model educatiu en el país. Pel que fa a les/els treballadors ha suposat una clara pèrdua de drets laborals, el control de la tasca docent, l’empobriment de l’exercici de la docència i la indefensió del professorat davant dels abusos de l’Administració.

Un aspecte també important de l’estratègia de les retallades és la pèrdua de poder adquisitiu amb la  disminució del salari. A la pèrdua mitjana del 20% dels salaris s’hi ha afegit l’augment del cost de la vida la qual cosa ha enfonsat l’economia de les persones a uns nivells dels anys setanta del segle passat; s’ha acabat l’estalvi, la compra de bens que es feia als anys noranta, la despesa accessòria... Milers de famílies ho tenen molt just per arribar a final de més i el nombre de persones que estan per sota del llindar de la pobresa creix cada dia .

La tragèdia comença a ser més que evident fins a tal punt que organitzacions internacionals, de diferents tendències ideològiques, ho reconeixen i donen el crit d’alerta.

L’afectació sobre el futur de l’ensenyament públic

La privació del coneixement.

L’efecte més colpidor que patirà la societat serà la privació del coneixement per part dels estrats més desfavorits econòmicament, amb l’inici d’una desigualtat perniciosa i nefasta per al nostre país i la pèrdua dels recursos humans que possibilita l’accés majoritari de la població als estudis i la formació.

El canvi del model educatiu del país pretén que l’ensenyament públic deixi de ser vertebrador de la igualtat d’oportunitats (rànquing dels centres, estímul i promoció de la privada, iniciatives que afavoreixin la deconstrucció de l’ensenyament públic actual...) fins a arraconar-lo com un ensenyament assistencial i de mínims per a les classes socials més desafavorides. Aquest canvi suposarà, en definitiva, perpetuar el segment d’alumnat amb més dificultats socials i donar prioritat, per a l’adquisició de coneixements, a les elits econòmiques. La segmentació en l’accés als coneixements garantirà el manteniment de les distàncies entre els sectors socials i, per tant, de la desigualtat.

Cap a l’elitisme.

Aquesta situació portarà a que només un sector elitista accedirà als estudis i als seus avantatges. No és una situació friut d’una evolució de la societat, sinó d’una voluntat política, ideològica i premeditada de determinats sectors socials . Un bon exemple el trobem en el gir que estan prenent els estudis universitaris on el discurs oficial treu la funció social de la universitat, com a instrument per a la millora de tots els aspectes de la societat, amb el suport de la major part de governs, que veuen l’educació i la formació com un instrument comercial o una mercaderia per tal de consolidar l’actual sistema econòmic. Es tracta de recuperar l’elitisme, però ara amb un sentit molt concret que és el sentit comercial, el dels guanys immediats; és l’adopció d’un model únic, el model nord-americà, anglosaxó, i el contingut és el contingut que interessa al gran capital.

L’empobriment dels coneixements.

Amb el suposat objectiu de millorar les habilitats dels estudiants i aconseguir que sàpiguen aplicar els aspectes teòrics a la vida quotidiana es vol començar una "revolució metodològica" que sigui verificada per les recomanacions de l'OCDE i de les proves Pisa. Es tracta, doncs, d’adaptar els ensenyaments al que anomenen “competències bàsiques” per millorar els resultats . Uns ensenyaments basats, fonamentalment, en el domini de les matemàtiques i d’habilitats lingüístiques, sobretot de llengües estrangeres. Des de la seva òptica, si l’ensenyament ha de formar el jovent per saber “resoldre problemes i afrontar situacions complexes” (competències) això ha de poder visualitzar-se quantitativament, és a dir, amb resultats; el funcionament dels centres educatius i la tasca del professorat ha d’anar en aquesta direcció. El que es necessita és el funcionament del sistema com una empresa. Aquesta concepció aboca l’ensenyament exclusivament a preparar-se per a l’examen (recurs que pot ser, de vegades, contradictori amb la pròpia perspectiva de les competències) que demostra el seu èxit (rendiment). Des d’aquesta perspectiva, i aquesta intencionalitat, el parany s’ordeix en la pròpia avaluació/examen perquè allò que s’avalua és allò sobre el que és vol incidir, la resta, com ara: el desenvolupament humà, la promoció de valors com la Pau, la Llibertat i la Justícia Social, la responsabilitat individual i col•lectiva o aspectes socials com l’eliminació de la segregació, la consecució d’una ciutadania crítica, reflexiva i participativa, etc., queden en via morta.

Veient allò que s’avalua, queda evident que no interessa el procés educatiu com a instrument per a la cohesió social o per a la construcció de la identitat nacional, ni el respecte als aspectes socials, morals, emocionals, ni de creixement humà personal de l’alumnat, i l’educació queda convertida només en instrucció per a les competències professionals en el futur. És l’empobriment clar dels coneixements i de l’educació; amb l’eufemisme de “competències bàsiques” es pretén minvar els continguts de manera que els més desafavorits econòmicament rebin només aquells coneixements imprescindibles per a ser mà d’obra barata al mercat de treball.

El desmantellament d’un ensenyament públic de qualitat.

La direcció que es vol emprendre suposa el desmantellament de l’ensenyament públic, amb una demolició controlada, desballestant els avenços aconseguits com ara: la total escolarització de la població, l’increment  de la xarxa de centres públics i de professorat, la baixada de la ràtio d’alumnat per aula, l’ampliació de l’edat escolar obligatòria, l’escolarització quasi total des dels 3 anys, un nivell de coneixements paral.lel al de països del nostre entorn o un més gran accés als estudis superiors de totes les capes socials.

Aquest desmantellament s’ha produït, i se segueix produint, amb la reducció de les subvencions (menjador, despesa de funcionament dels centres, transport escolar, escoles bressol...), l’augment de la ràtio d’alumnat/professorat, la massificació a les aules, la no construcció de nous centres, l’excés de grups classe en centres, el tancament d’aules encaminat a suprimir centres, la disminució dels recursos per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials , l’augment de la càrrega de treball del professorat..., tot plegat mentre es planificaven concerts amb la privada per als nivells no obligatoris.

Pep Barceló, gener de l’any 2015.

Nota: 

  1. Pots reflexionar sobre el que dic, copiar-ho, divulgar-ho, retallar i enganxar o fer el que et vingui de gust, però segueix la mateixa direcció que jo, gràcies. El pensament no ha de  tenir dret d’autor i la millor intel·ligència és la col·lectiva. Per això vull compatir amb tu les meves reflexions.
  2. A les referències s’indica lectures que amplien el que es diu en aquest escrit, aquesta és la intenció.

Las desigualdades de vida y muerte -  Vicenç Navarro.
http://blogs.publico.es/dominiopublico/10811/las-desigualdades-de-vida-y-muerte/

La OCDE alerta de que la desigualdad frena el crecimiento económico.
http://www.eldiario.es/economia/PIB-crece-aumento-desigualdades-OCDE_0_333166754.html
La bretxa entre rics i pobres es dispara a tot el món
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/bretxa-entre-rics-pobres-dispara-tot-mon-3645668

Europa ja té 123 milions de pobres
http://www.ara.cat/premium/societat/Cinc-milions-mes-pobres_0_1255074509.html
Totes les xifres que has de conèixer sobre la desigualtat al món, a l’Estat, a Catalunya i a Barcelona
http://www.elcritic.cat/actualitat/totes-les-xifres-que-has-de-coneixer-sobre-la-desigualtat-al-mon-estat-catalunya-i-barcelona-1793
Les 20 persones més riques d'Espanya posseeixen tant com el 30% més pobre de la població
http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2014/10/les-20-persones-mes-riques-d-espanya-posseeixen-tant-com-el-30-mes-pobre-de-la-poblacio-11
Los tres españoles más adinerados duplican en riqueza a los nueve millones más pobres
http://www.publico.es/actualidad/553257/los-tres-espanoles-mas-adinerados-duplican-en-riqueza-a-los-nueve-millones-mas-pobres

El 40% de llars amb nens de l'Estat tenen dificultats per arribar a final de mes
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/775335-el-40-de-llars-amb-nens-de-lestat-tenen-dificultats-per-arribar-a-fin
El 27,5% de la infància viu sota el llindar de la pobresa a l'Estat
http://www.ara.cat/societat/infancia-viu-llindar-pobresa-lEstat_0_1162683923.html

L'ascensor social s'espatlla
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/746076-lascensor-social-sespatlla.html
La tasa de paro de los españoles con estudios superiores triplica la media de la OCDE
http://www.lavanguardia.com/economia/20140909/54414816064/tasa-paro-espanoles-estudios-superiores-triplica-media-ocde.html

Salud planea trocear la sanidad pública y abrirla al capital privado
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Salud/planea/trocear/sanidad/publica/abrirla/capital/privado/elpepiespcat/20111019elpcat_3/Tes

Rigau fulmina el finançament de les llars d’infants municipals
http://cat.elpais.com/cat/2014/12/03/catalunya/1417639975_265918.html

Europa ja té 123 milions de pobres
http://www.ara.cat/premium/societat/Cinc-milions-mes-pobres_0_1255074509.html
Oxfam-IGUALES-Acabemos-con-la-desigualdad-extrema-Es-hora-de-cambiar-las-reglas - octubre del 2014 (PDF).

Un nuevo informe de la OIT certifica que los recortes incrementan la pobreza
http://www.publico.es/dinero/556735/un-nuevo-informe-de-la-oit-certifica-que-los-recortes-incrementan-la-pobreza
Contundent informe de l'OCDE: baixar els sous no millora la competitivitat i augmenta el risc de pobresa
http://www.ara.cat/economia/OCDE-atur-treball-pobresa-retallades-competitivitat_0_1205279630.html

El 41% de los inmigrantes ha dejado los estudios
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/sociedad/41-inmigrantes-ha-dejado-estudios_898497.html

"...Cal posar fi a un igualitarisme que ens ha dut a la mediocritat..."  -  Ernest Maragall conseller d'Educació
http://paper.avui.cat/article/societat/168987/cal/posar/fi/igualitarisme/ens/ha/dut/la/mediocritat.html

Marco Antonio R. Dias: “L’elitisme ha tornat a la universitat, i ara amb un sentit molt comercial”
http://diarieducacio.cat/marco-antonio-rodrigues-dias-lelitisme-ha-tornat-la-universitat-ara-amb-un-sentit-molt-comercial/

La Generalitat adapta el currículo a la educación por competencias básicas
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/16/catalunya/1358354364_721868.html

Les retallades s’acarnissen amb els menors que pateixen TDAH a Espanya
http://diarieducacio.cat/les-retallades-sacarnissen-amb-els-menors-que-pateixen-tdah-espanya/

inici

linea