8 de març històric: Dones, vaga i manifestacions

Candy González (@ggcandygg) delegada de la CATAC-CTS a l’Hospital de Can Ruti, opina sobre el que ha significat la vaga feminista del 8 de Març

9 Març 2018

La jornada del 8M del 2018, la recordarem sempre com una jornada diferent a d’altres jornades de reivindicació dels vuit de març passats.

Les dones hem canviat, els mesos de març han anat passant, i les nostres reivindicacions també han progressat de forma diferent, i és que, aquest any les dones hem volgut dotar de molts continguts aquest dia de visibilització del paper de les dones a la nostra societat.

Aquest any, des del món ben transversal dels moviments en pro dels drets de les dones, i de les diferents organitzacions feministes, s’ha volgut donar un pas més, i posar llum a les tasques que fem les dones tant en el món laboral, com familiar, com de consum, i inclús s’ha volgut ressaltar temes com el de la violència masclista que és una lacra en la nostra societat. Cal dir, a més, que els esforços i la reflexió en els preparatius de com i què volíem fer durant aquesta jornada, s’han produït a nivell mundial amb la participació i implicació de molts països europeus, i d’arreu del món.

Per això, ahir, les dones estàvem cridades a deixar-nos veure, o millor dir a NO deixar-nos veure, fent totes les tasques que assumim. I així, i per primer cop, vam decidir entre totes fer del 8M del 2018 una VAGA, una vaga en el sentit més ampli del terme, que impliqués des d’una VAGA LABORAL, a una VAGA de CONSUM i inclús una de CURES.

Sindicats, moviments i organitzacions socials diverses vam treballar conjuntament per fer-la possible. Des de la IAC sabíem des del primer moment, i sense cap dubte, que la demanda de fer una vaga laboral durant aquesta jornada era totalment justificada i important i per això vam ser un dels sindicats convocants de la mateixa, sabent i sent conscients, de la transcendència real que podia comportar una vaga laboral entre les dones en un món on el que destaca és l’atur, la precarietat i el masclisme.

El seguiment d’una vaga laboral, es fa difícil entre la gran majoria de dones que no treballen, ja sigui perquè així ho han decidit o perquè es troben forçosament a l’atur. Tanmateix cal dir que d’entre les que treballen, hi ha una proporció destacable que ho fan en treballs molt precaris, on els drets laborals estan summament mermats, fet que unit al masclisme global de la societat, explicaria les dificultats que ha trobat aquesta vaga laboral per ser secundada. El que sí que ens requereix per fer una profunda reflexió és el perquè s’han produït situacions on les dones amb totes les facilitats s’han decidit finalment per no fer-la han. Dones treballadores, amb possibilitats reals i lliures per fer vaga no han contemplat aquesta opció. Potser pensen que les dones no som prou importants per visibilitzar-nos en una jornada de vaga, o perquè han trobat que no és el nostre moment, o potser el tema és que en realitat les dones no ens hem de significar, ni una jornada, ni cap dia. No sabem, ni podem concretar els motius.

La vaga de consum en principi hauria d’haver estat la que va es va seguir amb menys dificultats, tot i que hauríem de preguntar al sector de serveis (supermercats, restaurants, bars etc. ) si van trobar cap diferencia respecte al consum dels seus serveis en d’altres dies.

Però, el que sí que podem destacar sorprenentment, des de l’observació més directa, és que la vaga menys secundada, en molts casos no per manca de voluntat, la que sí que va ser impossible de seguir per moltes dones que vam consultar, va ser la vaga de Cures.

Les dones, pilars importants de la societat, vertebrant totes les cures de la llar i familiars, no hem estat capaces de trobar substituts en les cures als nostres nens i nenes, les cures als nostres pares i mares, les cures als nostres iaios i iaies, etc. En paraules d’elles mateixes, és impossible que se les substitueixin en aquests rols, ni per un sol dia. Impossible, no només per una possible negativa de que la parella les pogués substituir, sinó perquè malgrat aquesta substitució, que insistim que en molts casos no existeix, pot arribar a ser insuficient pel volum de tasques de cures que s’acumulen en l’àmbit domèstic, i que encara que repartides entre tots els integrants, són ingovernables des d’una persona sola.

El que sí que podem afirmar, des del nostre parer , i així ho evidencien les imatges, és que la MANIFESTACIÓ va ser un gran èxit, o millor dit les diferents manifestacions que vam sortir al carrer ahir, van ser totes un èxit.

Carrers plens de dones, nenes, noies, iaies,… totes hem sentit una autèntica i gran necessitat de sortir al carrer per manifestar-nos.

Per manifestar com ens veiem, per manifestar com ens volem veure, per manifestar com volem que ens vegin. Per manifestar que res ha canviat, o que ha canviat poc, o que resta molt per ser canviat, manifestar-nos per tot allò que volem que canviï.

En definitiva, dir, que aquest 8M del 2018 serà recordat com una jornada de reivindicació diferent de totes les altres viscudes, i esperem que sigui un punt d’inflexió per poder projectar tots els canvis en positiu que desitgem per un futur no gaire llunyà.