Còpia autèntica

L’aprovació de la ponència organitzativa del IV Congrés de la IAC, el maig de 2022, celebrat a Lloret els dies 6, 7 i 8 i a Bellaterra el dia 28, suposa l’aprovació de les propostes organitzatives i estatutàries que generen la necessitat de reforma estatutària. El Secretariat Nacional Confederal va presentar aquesta proposta de modificació estatutària a tràmit del Consell Nacional Confederal de la IAC per a la seva ratificació. Aquesta ratificació es va produir en la sessió del Consell Nacional Confederal del dia 9 de febrer, tal com consta a l’acta aixecada per la mesa del Consell Nacional Confederal d’aquell dia, amb el redactat que es desenvolupa a continuació:

 

Estatuts de la Intersindical Alternativa de Catalunya

IV Congrés de la IAC, celebrat a Lloret els dies 6, 7 i 8 i a Bellaterra el dia 28 de maig de 2022

Les persones afiliades als sindicats que ens apleguem dins de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) reafirmem el nostre compromís amb un model sindical caracteritzat per la defensa dels drets laborals i sindicals i per la ferma creença de considerar la pràctica sindical un factor de canvi social imbricat en la nostra realitat nacional.

La pràctica sindical dins de les organitzacions confederals i en la mateixa Confederació es basa en:

• El treball fonamentat en els principis de transparència, democràcia participativa i règim assembleari.
• El reforçament constant del principi de participació de les persones afiliadesen la vida sindical, tot impulsant òrgans assemblearis que facin possible el màxim grau de participació i decisió.
• El respecte a la pluralitat, considerada com un element enriquidor del nostre model sindical.
• La consideració de la presa de decisions de les persones treballadores en la resolució de la seva problemàtica laboral i social com a únic camí possible de pràctica sindical.
• La defensa del dret de vaga com a dret i com a instrument imprescindible de pressió.
• La independència, tant orgànica com funcional, de les administracions, dels partits polítics i de qualsevol altra institució econòmica i social.

Manifestem els nostres posicionaments socials, sindicals i polítics, que es concreten en:

• La superació del sistema capitalista per una altra realitat econòmica, social i política, on els principis d’igualtat i llibertat siguin realment efectius, tant individualment com col·lectivament.
• El reconeixement que la lluita per la transformació social no és patrimoni exclusiu de la classe treballadora ni s’expressa únicament mitjançant la lluita sindical i política, sinó que compartim i participem en les respostes alternatives a les diferents manifestacions de la desigualtat social global amb els moviments socials.
• La importància de la lluita internacionalista, davant el model de globalització de les relacions econòmiques, socials i polítiques que patim, com a eina de coordinació entre les organitzacions que ens hi oposem i que representem les persones que en patim les conseqüències.
• La defensa del dret de Catalunya a decidir el seu futur en tots els àmbits, mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació.
• La defensa d’un model de serveis públics de qualitat, gestionats democràticament i subjectes a dret públic.
• La denúncia contra les polítiques de pacte social i de precarització laboral i la participació en les mobilitzacions contra tota mena de legislació que perjudiqui els drets de les persones treballadores, aturades i jubilades.
• La necessitat d’incorporar l’alliberament de la dona a l’acció sindical que es porti a terme en els centres de treball i dins la mateixa organització confederal.
• L’esforç per potenciar la pràctica de classe solidària, antimilitarista i ecologista en totes les seves manifestacions.

Reafirmem la nostra voluntat de realitzar un treball conjunt amb altres organitzacions i manifestem que els plantejaments exposats anteriorment no són patrimoni exclusiu de la nostra confederació, sinó que també són compartits per altres organitzacions amb les quals hem de potenciar un debat conjunt per avançar en la unitat d’acció sindical.

En conseqüència, acordem dotar-nos del marc organitzatiu següent:

 

Títol I. Disposicions generals (definició, composició, denominació i sigles), àmbits territorial i funcional, durada, personalitat, domicili, finalitats i competències

Article 1. Definició, composició, denominació i sigles

Primer. La IAC és un sindicat de classe, una organització plural i democràtica amb voluntat transformadora,que pretén organitzar el conjunt de les persones treballadores. És una organització nacional, unitària, independent, feminista, participativa, pacifista, ecologista, laica, antiracista, oposada frontalment a la injustícia social que comporta el neoliberalisme, que aposta per encabir les seves reivindicacions en la lluita per una societat justa, solidària i democràtica, que defensa el dret d’autodeterminació i que se situa en l’espai sindical d’esquerres i alternatiu.

Segon. La confederació Intersindical Alternativa de Catalunya, que adopta les sigles IAC, esta formada pels sindicats confederats CATAC-CTS/IAC (Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Administració de Catalunya – Coordinadora de Treballadors i Treballadores de Sanitat), CAU-IAC (Col·lectius Assemblearis d’Universitats), FTC-IAC (Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya), IAC-CATAC (Intersindical Alternativa de Catalunya – Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Administració de Catalunya), SF (Sindicat Ferroviari) i USTEC-STEs (IAC) (Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya – Federació Sindical d’Ensenyament de Catalunya).

Article 2. Àmbits territorial i funcional i espai de representació

Primer. L’àmbit funcional de la confederació IAC és el de totes les persones treballadores, de qualsevol sector del món laboral, àmbit funcional i règim jurídic, que estiguin en actiu, a l’atur, jubilades o incapacitades.

Segon. L’àmbit territorial de la IAC és el territori de Catalunya. Així mateix la IAC pot realitzar la seva activitat en altres àmbits, per interès dels treballadors i les treballadores i quan els òrgans confederals de l’organització així ho decideixin.

Tercer. L’espai de representació de la IAC és el derivat dels marcs de negociació de les persones treballadores que les seves organitzacions representen. 

Article 3. Durada

La Intersindical Alternativa de Catalunya es constitueix per temps indefinit.

Article 4. Personalitat

La Intersindical Alternativa de Catalunya té personalitat jurídica amb capacitat plena per al compliment de les seves finalitats.

Article 5. Domicili

La IAC estableix la seva seu social a la Via Laietana número 57, 4t 3a, 08002 Barcelona. El Secretariat Nacional Confederal pot acordar el canvi de seu i establir en el territori les delegacions que consideri convenients.

Article 6. Competències

Són competència de la IAC els aspectes comuns a totes les organitzacions confederades que transcendeixen l’àmbit i la problemàtica pròpia o sectorial d’aquestes organitzacions.

Així doncs, són competències confederals:

1. La problemàtica general del conjunt de les persones treballadores que estiguin en actiu, a l’atur, jubilades o incapacitades, i l’acció sindical i els processos de mobilització que es derivin d’aquesta problemàtica.
2. La negociació col·lectiva, el plantejament de conflictes col·lectius laborals.
3. El diàleg sicial.
4. L’activitat que es derivi de la legislació laboral, social i administrativa comuna.
5. La defensa d’un model de serveis públics de gestió pública i no externalitzats, entesos com una conquesta de tots els treballadors i les treballadores i que han de gestionar-se democràticament, han de ser modèlics en les seves prestacions i allunyats de la simple finalitat d’obtenir benefici empresarial.
6. La coordinació de l’activitat sindical derivada de les meses de negociació, si no hi ha acord entre les organitzacions afectades.
7. L’anàlisi i resposta global als pressupostos generals de l’Estat i de Catalunya.
8. La participació institucional als organismes de les adminsitracions públiques.
9. La participació en els moviments socials de caràcter general o transversal.
10. La problemàtica específica i la lluita de les dones en els diferents àmbits socials i de treball.
11. Les relacions amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials respecte de l’actuació de la confederació.
12. L’anàlisi, el control de l’aplicació i el seguiment de la normativa de prevenció de riscos laborals i la lluita per l’acompliment estricte de la normativa, en l’àmbit públic i privat.
13. Les relacions i l’acció sindical conjunta amb altres organitzacions sindicals.
14. Altres que, per acord de com a mínim les tres quartes parts dels membres del Consell Nacional Confederal, li puguin ser encomanades.

En qualsevol cas, s’exclou expressament qualsevol finalitat de lucre en la totalitat de les activitats que pugui dur a terme la Intersindical Alternativa de Catalunya.

 

Títol II. Persones afiliades a la Intersindical Alternativa de Catalunya

Article 7. Persones afiliades

Primer. L’afiliació de treballadors i treballadores dels àmbits o sectors ja constituïts s’ha de fer sempre a través dels corresponents sindicats membres.

Totes les persones que estan afiliades als sindicats membres són també membres de la IAC.

Quan una persona afiliada requereixi informació de caràcter orgànic, ha de sol·licitar-la mitjançant l’òrgan de representació del seu sindicat.

Segon. Sens perjudici de les competències confederals de la Intersindical Alternativa de Catalunya que s’estableixen a l’article 6 dels presents estatuts, l’afiliació de persones individuals no és competència de la confederació, sinó que és competència exclusiva de cada sindicat que la forma, segons estableixin els seus propis estatuts.

Tercer. La desafiliació, les expulsions i les sancions es regeixen pel que s’estableix als estatuts dels sindicats que integren la Intersindical Alternativa de Catalunya.

Quart. La IAC ha d’arbitrar els mecanismes perquè les persones afiliades coneguin el model sindical i els estatuts de l’organització.

Cinquè. Amb l’objectiu de fer possible la cohesió, el coneixement mutu i la interacció de les persones (membres de juntes i comitès, delegades sindicals i afiliades), la IAC ha de promoure la realització d’actes, xerrades i debats com a eines transversals de debat i participació.

Sisè. Les persones afiliades als sindicats membres de la IAC tenen, com a mínim, els drets i les obligacions següents respecte de la IAC:

A. Drets:

1. 1. Ser informades sobre el funcionament, els mitjans i les finalitats de la IAC.
   2. Rebre el suport i la solidaritat de la IAC en assumptes relatius a la seva activitat sindical i laboral, quan així es requereixi.
   3. Participar en els òrgans de la IAC d’acord amb els estatuts del seu sindicat i els estatuts de la IAC.
   4. Ser elegides per a qualsevol òrgan de representació de la IAC, llevat que estiguin inhabilitades.

B. Obligacions:

1. 1. Respectar i no actuar públicament contra aquests estatuts ni contra els acords que emanin dels òrgans de la IAC.

Setè. Les persones afiliades que siguin membres de qualsevol òrgan executiu o de direcció d’organitzacions polítiques o d’altres organitzacions sindicals (no incloses dins de la IAC) o que ostentin càrrecs públics per elecció i/o designació, mentre duri aquesta situació, no poden ser proposades ni elegides per formar part del Secretariat Nacional Confederal ni del Secretariat Permanent de la IAC.

 

Títol III. Organització: òrgans, quòrum i adopció de decisions

Article 8. Autonomia organitzativa

Els sindicats que formen part de la Intersindical Alternativa de Catalunya tenen plena autonomia per organitzar-se lliurement, tot respectant els principis organitzatius comuns a la IAC i els sindicats que la integren: autonomia, pràctica assembleària, democràcia interna, independència i defensa de la unitat sindical amb altres organitzacions sindicals des del respecte a les decisions de les assemblees.

Article 9. Òrgans de la Intersindical Alternativa de Catalunya

La Intersindical Alternativa de Catalunya es dota dels òrgans següents: el Congrés Confederal, el Consell Nacional Confederal, el Secretariat Nacional Confederal, les secretaries confederals, l’Agrupació Confederal de Persones Jubilades i Pensionistes, les coordinadores territorials confederals, el Secretariat Permanent i la Comissió de Garanties; també és dota de portaveus.

Cada sindicat ha de triar, entre les persones membres del sindicat, els membres dels òrgans confederals que li corresponen i ho ha de comunicar a l’òrgan confederal corresponent i al seu orgànicament superior.

L’estructura orgànica de la IAC, així com el nom de les persones que ocupen cada càrrec, s’ha de publicar al web de la IAC amb accés obert per a informació, coneixement i consulta per part de les persones afiliades a la IAC.

Article 10. Quòrum

Tots els òrgans confederals, nacionals i territorials de la IAC estan vàlidament constituïts quan hi ha presents les dues terceres parts de les persones que els integren en primera convocatòria, o de la meitat més una en segona convocatòria.

Article 11. Adopció de decisions

Primer. En els òrgans confederals, s’ha de procurar prendre les decisions per consens. Si no és possible, es prendran per majoria simple, en votació a mà alçada o en votació secreta. Les votacions han de ser secretes si així ho sol·licita algun dels membres de l’òrgan presents. El vot en cap cas no és delegable.

Segon. La fusió o integració de la IAC en altres organitzacions o la seva dissolució només es pot decidir en un congrés extraordinari convocat amb aquesta finalitat.

Tercer. Les decisions que adopti el Consell Nacional Confederal, el Secretariat Nacional Confederal, les coordinadores territorials confederals i les secretaries, en tot cas, estan sotmeses a la ratificació i/o rectificació posterior, respectivament, del Congrés Confederal, del Consell Nacional Confederal i del Secretariat Nacional Confederal.

 

Secció 1a. El Congrés Confederal 

Article 12. Definició i composició

El Congrés Confederal és l’òrgan màxim de decisió de la IAC. Està compost per les persones afiliades elegides per cada sindicat membre, en el nombre que estableixi el Consell Nacional Confederal d’acord amb els estatuts, atenent, entre altres criteris, al nombre de persones afiliades i a la realitat específica de cada sindicat.

El nombre de membres del Congrés Confederal ha de doblar, com a mínim, el de membres no nats del Consell Nacional Confederal.

Article 13. Convocatòria i periodicitat

Primer. El Congrés Confederal el convoca el Consell Nacional Confederal a proposta del Secretariat Nacional Confederal i se celebra de forma ordinària cada quatre anys. De forma excepcional i motivada, es pot ampliar aquest termini fins a cinc anys, sempre que així ho decideixi la meitatmés una de les persones que formen part del Consell Nacional Confederal.

Segon. De la mateixa manera, quan ho sol·liciti la meitat més una de les persones que formen part del Consell Nacional Confederal, s’ha de convocar el Congrés Confederal. La sol·licitud s’ha de fer per escrit o per votació en una sessió del Consell Nacional Confederal. Un cop presa la decisió, s’ha de celebrar en el termini màxim de tres mesos.

Tercer. La convocatòria i la normativa precongressual i congressual que estableixi o elabori el Consell Nacional Confederal, com també l’ordre del dia de les diferents sessions del Congrés Confederal, s’han de donar a conèixer a les persones afiliades, com a mínim amb dos mesos d’anticipació en el cas d’un congrés ordinari, i amb una anticipació d’un mes en el cas d’un congrés extraordinari. 

Article 14. Competències

Les competències del Congrés Confederal són:

• 1. Examinar, debatre i aprovar el reglament de funcionament propi.
• 2. Determinar l’orientació de la política sindical de la IAC i establir i modificar les línies bàsiques i generals d’actuació, els principis ideològics i els programes d’acció sindical a escala confederal.
• 3. Examinar, debatre, esmenar i votar:
• • a. Els informes de gestió del Secretariat Nacional Confederal i de la resta de responsables que siguin cridats a presentar-los.
  • b. Les ponències i resolucions, els comunicats i qualsevol tipus d’acord congressual.
• 4. Modificar de forma total o parcial els estatuts de la IAC.
• 5. Decidir sobre la integració o la fusió de la IAC amb altres organitzacions sindicals, sempre que el Congrés Confederal hagi estat convocat amb aquesta finalitat específica.
• 6. Decidir sobre la dissolució de la confederació, sempre que el Congrés Confederal hagi estat convocat amb aquesta finalitat específica.
• 7. Escollir el nombre de persones que componen el Consell Nacional Confederal i el Secretariat Nacional Confederal, d’acord amb allò que s’estableix als estatuts de la IAC.
• 8. Totes aquelles competències que no estiguin atribuïdes en exclusiva a un altre òrgan de la IAC.

 

Secció 2a. El Consell Nacional Confederal

Article 15. Definició, integrants (elecció, revocació i substitució), règim de reunions, quòrum i adopció de decisions i competències

Primer. El Consell Nacional Confederal és el màxim òrgan de decisió de la IAC entre congressos. Desenvolupa els acords i les decisions congressuals, sense modificar-los ni contradir-los.

Segon. Està compost per:

A. Les persones afiliades elegides per cada sindicat membre, en el nombre que s’estableix a continuació:

• • • USTEC: 14
    • IAC-CATAC: 11
    • CATAC-CTS: 11
    • FTC: 8
    • SF: 4
    • CAU: 4

Aquesta composició es pot revisar cada 2 anys, quan així ho sol·liciti qualsevol de les organitzacions sindicals membres de la IAC. Les modificacions de la composició del Consell Nacional Confederal s’han de fer de forma proporcional a les xifres actuals i per aprovació del Congrés Confederal o, en el seu defecte, del Consell Nacional Confederal.

B. Les persones membres del Secretariat Nacional Confederal són membres nats del Consell Nacional i hi participen amb veu i vot.

Les persones membres del Consell Nacional Confederal no estan subjectes a disciplina de vot.

Els nous sindicats que s’organitzin confederalment a la IAC han de tenir representació i gaudir dels drets de veu i vot amb les proporcions fixades al Consell Nacional Confederal.

Tercer. El Consell Nacional Confederal el convoca el Secretariat Nacional Confederal. S’ha de reunir:

A. Amb caràcter ordinari, dues vegades a l’any.

B. De forma extraordinària, quan ho decideixi el Secretariat Nacional Confederal o a petició d’un terç de les persones que integren el Consell.

Les sessions del Consell Nacional Confederal són obertes a qualsevol persona afiliada, amb veu i sense vot. En aquesta línia i per temes de gran interès, el Secretariat Nacional Confederal pot convidar expressament persones dels sindicats de la IAC, que hi assistiran amb veu i sense vot.

Quart. El Consell Nacional Confederal resta constituït de manera vàlida, en primera convocatòria, amb la presència de dues terceres parts de les persones que l’integren, i en segona convocatòria amb la presència de la meitat més una de les persones que l’integren. La presa de decisions es regula per l’article 11 d’aquests estatuts.

Cinquè. Les competències del Consell Nacional Confederal són:

1. Dotar-se d’un reglament de funcionament, en un termini màxim de 6 mesos des de la finalització del Congrés Confederal.
2. Establir i desenvolupar les línies generals de l’acció sindical de la IAC, en el marc dels acords del Congrés Confederal.
3. Proposar el debat i posicionament sobre els temes de competència de la confederació.
4. Proposar i debatre temes relacionats amb les eleccions sindicals i la implicació del conjunt de la IAC en aquests processos.
5. Decidir sobre la incorporació d’altres sindicats preexistents i col·lectius de treballadors i treballadores a la IAC, així com també sobre la relació orgànica que cal establir-hi, i establir els criteris i la coordinació de les noves incorporacions dins l’estructura confederal.
6. Decidir sobre la separació de sindicats membres de l’estructura orgànica confederal. Aquesta decisió ha de ser ratificada en un congrés extraordinari.
7. Excepcionalment, es pot decidir arbitrar una suspensió de pertinença, cautelar i provisional, d’algun dels sindicats de la IAC mentre subsisteixen situacions o actuacions que comprometin els posicionaments i principis de la confederació.
8. Crear i convocar una comissió de garanties per resoldre conflictes entre sindicats i entre òrgans de la IAC.
9. Ratificar o esmenar les decisions i actuacions, quan escaigui, del Secretariat Nacional Confederal.
10. Convocar i organitzar el Congrés Confederal i decidir la composició i reglamentació, a proposta del Secretariat Nacional Confederal.
11. Debatre i aprovar la gestió econòmica anual de la IAC, a proposta del Secretariat Nacional Confederal.
12. Debatre i aprovar una carta financera proposada per la Comissió de Finances de la IAC que reculli els acords en matèria de finançament de la IAC i supervisar-ne el
13. Dins de les competències que el Consell té establertes estatutàriament, n’hi ha dues d’extrema utilitat: debatre i aprovarel balanç econòmic i el pressupost de l’any en curs, i concretar un pla de treball anual d’acord amb les línies generals d’actuació establertes pels acords congressuals. Per això, proposem que el primer Consell de l’any se celebri durant el mes de gener i abordi almenys aquests dos assumptes principals: el pla de treball confederal anual, que ha de contenir els objectius de cada àrea de treball i de cada secretaria, fugint de la simple acumulació de propostes i tendint a constituir un document globalitzat i interrelacionat, i l’aprovació del balanç econòmic i del pressupost corresponents.
14. Elegir, entre congressos, les baixes que es produeixin dels responsables de les secretaries de la IAC.
15. Sense perjudici de les competències que s’atribueixen al Congrés Confederal, també són competència del Consell Nacional Confederal totes aquelles altres funcions que no estigui atribuïdes en exclusiva a un altre òrgan de la IAC.

 

Secció 3a. El Secretariat Nacional Confederal

Article 16. Definició, integrants (elecció, revocació i substitució), règim de reunions, quòrum i adopció de decisions i competències

Primer. El Secretariat Nacional Confederal és l’òrgan de coordinació, gestió i administració de la IAC. S’encarrega de traslladar a l’acció sindical concreta les directrius aprovades pel Consell NacionalConfederal i pel Congrés Confederal, i coordina, si escau, les decisions adoptades pels òrgans territorials i intersectorials. Així mateix, és l’òrgan de representació política de la IAC.

Segon. El Secretariat Nacional Confederal està integrat pels membres següents: dues persones en representació de cada sindicat confederat; una persona en representació de cada comissió territorial; una persona en representació de l’agrupació de treballadors i treballadores jubilades i pensionistes, i les persones responsables de les diferents secretaries confederals.

Tercer. L’elecció, la revocació i la substitució dels membres del Secretariat Nacional Confederal es regeix pels criteris següents:

• a) La representació dels sindicats confederats es determina segons l’article 9, paràgraf 2, d’aquests estatuts.
• b) La representació territorial es determina segons el setè punt de l’article 19d’aquests estatuts .
• c) La representació de les secretaries es determina segonstercer puntde l’article 17 d’aquests estatuts

Les persones que integren el Secretariat Nacional Confederal poden ser substituïdes o revocades pel mateix ens que representen. Les persones secretàries poden ser revocades, també, pel Consell NacionalConfederal.

Quart. El Secretariat Nacional Confederal s’ha de reunir de forma ordinària cada mes, de forma presencial o per qualsevol mitjà audiovisual que s’acordi, per tal de permetre l’anàlisi sindical i la definició de les línies de treball i debat pel que fa a l’acció sindical general i als temes comuns, tractant sempre d’avançar-se als esdeveniments.

També s’ha de reunir de forma extraordinària, en un termini màxim d’una setmana, quan ho sol·liciti un mínim d’un terç de les persones que l’integren.

El quòrum d’aquest (i d’altres òrgans confederals) es regula per l’article 10 d’aquest reglament. Els membres del Secretariat Nacional Confederal no compten a efectes de quòrum fins que no hagin estat anomenats.

La presa de decisions es regula per l’article 11 d’aquest reglament.

Cinquè. El Secretariat Nacional Confederal té les competències següents:

1. Dotar-se d’un reglament de funcionament, en un termini màxim de 6 mesos des de la finalització del Congrés Confederal.
2. Desenvolupar les línies d’actuació establertes al Consell Nacional Confederal i gestionar el dia de la confederació.
3. Assumir la representació pública de la IAC i la representació davant les institucions i altres organitzacions.
4. Vetllar pel compliment del que s’acordi en el Consell Nacional Confederal i en el Congrés Confederal.
5. Convocar el Consell Nacional Confederal.
6. Proposar al Consell Nacional Confederal la convocatòria del Congrés Confederal.
7. Adequar els estatuts de la IAC a les decisions preses al Congrés Confederal, amb participació de les persones membres de la Mesa del Congrés, i presentar-los als registres oficials que correspongui.
8. Acordar el repartiment de tasques i responsabilitats necessàries entre les persones que la integrenper acomplir els objectius marcats.
9. La responsabilitat de la gestió econòmica i financera de la IAC correspon al Secretariat Nacional Confederal, amb la col·laboració de la Comissió de Finances i de la secretaria responsable de la gestió econòmica i financera.
10. Fer seguiment i ser informat puntualment de l’activitat sindical derivada de les meses de negociació col·lectiva.
11. Totes aquelles altres funcions que li siguin assignades en els estatuts o per decisió del Congrés Confederal o del Consell Nacional Confederal.

 

Secció 4a. Les secretaries confederals i l’Agrupació Confederal de Persones Jubilades i Pensionistes

Article 17. Secretaries confederals

Primer. Per tal d’abordar amb eficàcia tots els aspectes de l’acció sindical i organitzativa de la confederal, aquesta s’estructura en secretaries confederals.

Les secretaries confederals són les següents i han d’assumir els objectius de mínims següents:

1. Acció sindical: coordinar les línies principals d’acció sindical de la confederal i tot allò que és comú des de l’estratègia bàsica de la confederal.
2. Organització: assumir els aspectes organitzatius de la confederal.
3. Administració i finances: realitzar les activitats relatives a la gestió econòmica.
4. Relacions: exercir la representació de la IAC, nacional i internacional, amb altres organitzacions de l’àmbit polític, institucional i sindical.
5. Dona i feminismes: coordinar el treball de les diferents organitzacions sindicals en l’àmbit de la dona i generar propostes pròpies de la IAC.
6. Moviments socials: coordinar, potenciar i desenvolupar la presència i participació de la IAC en els espais de lluita i reivindicació socials.
7. Premsa i comunicació: assumir les funcions de comunicació i relacions amb la premsa, així com proposar i gestionar la imatge corporativa de la IAC i les seves xarxes socials.
8. Formació i estudis: coordinar l’acció formativa de les organitzacions sindicals, fer-ne difusió entre les persones afiliades a la IAC i certificar, també com a IAC, les titulacions emeses per les organitzacions sindicals.
9. Salut laboral: col·laborar amb les organitzacions sindicals, les seccions sindicals i els responsables de salut laboral en el suport a les tasques específiques i, especialment, a les personesdelegades de prevenció.

Segon. Les funcions, les competències i el funcionament de les secretaries s’han de proposar des de la Secretariat Nacional Confederal i s’han de ratificar al Consell Nacional.

Tercer. El Congrés Confederal ha d’escollir les persones responsables de les secretaries per votació, segons les candidatures, en llistes obertes. Si fos necessari (per manca de candidatures o substitució de la persona responsable), l’elecció es pot fer al Consell Nacional Confederal. El Secretariat Nacional Confederal pot nomenar una persona responsable provisional, si escau, entre sessions del Consell Nacional o el Congrés Confederal.

Quart. El càrrec de persona responsable d’una secretaria s’anomena “secretari o secretària, seguit del nom de la secretaria.

Cinquè. El Secretariat Nacional Confederal pot proposar la creació de noves secretaries (o la dissolució de les actuals) a debat i aprovació, si escau, del Consell Nacional. 

Article 18. L’Agrupació Confederal de Persones Jubilades i Pensionistes

Es constitueix dintre de la IAC l’Agrupació Confederal de Persones Jubilades i Pensionistes afiliades als diferents sindicats de la IAC. Formen part d’aquesta agrupació les persones jubilades i pensionistesdels diferents sindicats de la IAC que així ho desitgin, amb l’objectiu de defensarels drets de les persones jubilades i pensionistes i la seva participació en els moviments de les persones pensionistes. Per a una millor coordinació i participació a la IAC, una persona d’aquesta agrupació ha de formar part del Secretariat Nacional Confederal.

 

Secció 5a. Les coordinadores territorials confederals

Article 19. Les coordinadores territorials confederals

Primer. Les coordinadores territorials confederals són cinc, una per cada circumscripció intercomarcal: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre.

Segon. El Consell Nacional Confederal pot constituir, a proposta del Secretariat Nacional Confederal, delegacions territorials d’àmbit local o comarcal, quan la realitat de la implantació i de la dinàmica de l’acció sindical ho permetin. Aquestes delegacions territorials participen en l’estructura confederal a través de la coordinadora territorial respectiva.

Tercer. Formen part d’aquestes coordinadores territorials les persones afiliades als diferents sindicats de la IAC en l’àmbit del territori que hi vulguin participar.

Quart. Les coordinadores territorials confederals han de tenir autonomia de funcionament sense cap més limitació que l’acompliment dels acords que els òrgans de la Confederació adoptin.

Cinquè. Cada coordinadora territorial ha d’elaborar i aprovar el seu reglament de funcionament, que s’ha de presentar al Secretariat Nacional Confederal.

Sisè. Les coordinadores territorials són competents per decidir sobre aquelles qüestions que afectin en exclusiva l’acció sindical del seu àmbit territorial. Poden convocar assemblees de persones afiliades i delegades quan ho considerin convenient per desenvolupar l’acció sindical conjunta en el seu territori.

Setè. Cada coordinadora territorial ha de proposar al Consell Nacional Confederal una persona d’entre els seus membres per tal que la representi com a membre del Secretariat Nacional Confederal.

 

Secció 6a. El Secretariat Permanent

Article 20. Composició, funcions i periodicitat de les reunions

Primer. El Secretariat Permanent està format per la meitat de la representació de cada sindicat al Secretariat Nacional Confederal més les persones portaveus de la IAC. Els sindicats de la confederació han de comunicar al Secretariat Nacional Confederal el seu representant al Secretariat Permanent, que ha de ser una de les dues persones representants del sindicat al Secretariat Nacional Confederal.

Segon. El Secretariat Permanent depèn orgànicament i funcional del Secretariat Nacional Confederal, del qual forma part, i ha de tenir les competències necessàries, sempre ajustades pel Secretariat Nacional Confederal, per fer un seguiment efectiu dels acords adoptats en els òrgans confederals. El Secretariat Permanent té la capacitat de presentar propostes de treball al Secretariat Nacional Confederal i de prendre iniciatives per mandat seu, sempre que les circumstàncies ho aconsellin.

Tercer. El Secretariat Permanent s’ha de reunir periòdicament, quan així ho decideixi i sigui necessari.

 

Secció 7a. Les comissions intersectorials

Article 21. Comissions intersectorials

El Consell Nacional Confederal pot constituir, a proposta del Secretariat Nacional Confederal, comissions intersectorials, quan la realitat de la dinàmica de l’acció sindical i de la negociació col·lectiva ho aconsellin.

 

Secció 8a. La Comissió de Garanties

Article 22. Definició, composició, funcions, competències, reglament, procediments, terminis, despesa i informe

Primer. La Comissió de Garanties ha de garantir que les decisions del Consell Nacional Confederal i del Secretariat Nacional Confederal siguin conformes als estatuts i a les línies marcades pel Congrés Confederal.

Cada sindicat ha de proposar dues persones per a la Comissió de Garanties (titular i suplent). El nombre total de membres ha de ser imparell. En cas de tenir un nombre parell de membres, es triarà una persona d’entre les suplents per sorteig.

Ser membre de la Comissió de Garanties és incompatible amb formar part del Secretariat Nacional Confederal de la IAC i dels òrgans equivalents dels diferents sindicats confederats. També s’han d’abstenir quan tinguin relació directa amb la qüestió reclamada o recorreguda. A aquest efecte, es nomenen les persones suplents necessàries que permetin l’aplicació d’aquestes condicions.

Segon. La funció i competència principal de la Comissió de Garanties és atendre les reclamacions o els recursos contra les decisions, els acords o les actuacions dels òrgans confederals de la IAC. Poden sol·licitar-ne la intervenció:

• les persones afiliades, de forma individual o col·lectiva
• les persones amb càrrec orgànic confederal, de forma individual o col·lectiva, dels sindicats integrants
• els òrgans confederals

Tercer. El Consell Nacional Confederal ha d’aprovar un reglament de funcionament de la Comissió de Garanties.

Quart. Per atendre un litigi o una discrepància, l’ens interessat (dels definits al paràgraf segon sobre funcions i competències) ha de trametre al Secretariat Nacional Confederal un escrit formal descrivint els fets que motiven la sol·licitud d’intervenció de la Comissió de Garanties.

La Comissió de Garanties ha de tenir accés a tota la documentació i als testimonis que consideri necessaris per desenvolupar la seva funció. També pot introduir en l’ordre del dia de les reunions del Secretariat Nacional Confederal i del Consell Nacional Confederal els punts que estimi oportuns.

Tots els organismes de la IAC estan obligats a col·laborar amb la Comissió de Garanties en aquelles actuacions que ho requereixi.

Cinquè. Les resolucions i els acords de la Comissió de Garanties són vinculants des del moment de la comunicació a les parts i només són recurribles davant el Consell Nacional Confederal.

Les resolucions de la Comissió de Garanties s’han d’emetre en el termini màxim d’un mes. Mitjançant un acord motivat, es pot allargar aquest termini a 30 dies més.

Sisè. Les despeses que origini el desenvolupament de les funcions de la Comissió de Garanties van a càrrec del pressupost que estigui estipulat en el pressupost anual de la IAC per al correcte funcionament d’aquest òrgan.

Setè. La Comissió de Garanties ha de realitzar, si escau, un informe sobre les reclamacions o els recursos presentats i sobre les anomalies que detecti o de les quals rebi denúncia.

 

Títol IV. Portaveus

Article 23. Portaveus

Les persones portaveus de la IAC han de ser escollides pel Secretariat Nacional Confederal entre els seus membres. El nombre de portaveus és de dues persones, una de les quals ha de ser dona. Ha d’haver-hi la figura de portaveu substitut. Els nomenaments i canvis de portaveu s’han de comunicar a tots els membres de la IAC.

 

Títol V. Règim econòmic

Article 24. Fonts de finançament

La IAC es finança amb la subvenció que li correspon per la seva representativitat segons la convocatòria del Ministeri. Si aquesta aportació no és suficient, s’ha de ponderar una aportació anual de cadascun dels sindicats que la componen. La IAC i els seus sindicats han de respondre solidàriament en la qüestió econòmica. Pot dotar-se d’altres recursos provinents de qualsevol activitat legal, sempre que aquesta activitat sigui aprovada pels òrgans confederals corresponents, i pot percebre i exigir subvencions, ajudes o fons legalment establerts.

Article 25. Gestió econòmica: la Comissió de Finances (composició, funcions, secretaria, informe, comptes bancaris, subvencions i aportacions)

Primer. La gestió econòmica de la IAC correspon al Secretariat Nacional Confederal, el qual pot delegar aquesta funció a la Comissió de Finances, que forma part i depèn funcionalment de la Secretaria d’Administració i Finances.

Segon. La Comissió de Finances està integrada per la persona responsable de la Secretaria encarregada de la gestió econòmica i financera de la IAC i una persona per cada una de les organitzacions sindicals membres.

Tercer. Les funcions de la Comissió de Finances són les següents:

• Elaborar una carta financera, aprovada pel Consell Nacional, que reculli els acords en matèria de finançament de la IAC, així com supervisar-ne el
• Elaborar i presentar iniciatives de finançament i sol·licituds de subvencions per tal d’obtenir recursos suficients per al funcionament orgànic i l’acció sindical de la confederació.
• Elaborar la proposta de pressupost per a cada exercici i la memòria de gestió econòmica anual.

Quart. La secretària d’administració i finances té les funcions següents:

1. Coordinar la Comissió de Finances i la seva relació amb la resta de secretaries.
2. Elaborar i presentar les peticions de subvencions.
3. Custodiar tota la documentació (en paper o en suport informàtic) que es generi a la Comissió de Finances.
4. Presentar davant el Secretariat Nacional Confederal i, si escau, davant el Consell Nacional Confederal, els resultats i les propostes que, per iniciativa pròpia o en compliment del mandat del Congrés Confederal, el Consell Nacional i/o el Secretariat Nacional Confederal, siguin elaborades per la Comissió de Finances.

Cinquè. El Secretariat Nacional Confederal, a partir de la proposta elaborada per la Comissió de Finances, ha de presentar l’informe de gestió econòmica anual i les possibles modificacions al primer Consell Nacional Confederal de l’any per a la seva aprovació. L’informe de la gestió econòmica anual ha d’incloure el balanç de l’exercici tancat (incloent-hi les partides extraordinàries que s’hagin pogut produir), el possible dèficit o superàvit i la proposta de pressupost per a l’exercici següent. A més, la gestió econòmica anual ha d’incloure una memòria explicativa que avali i justifiqui totes les propostes.

La proposta de pressupost per a cada exercici s’elabora segons les necessitats de les diferents secretaries i de l’estructura organitzativa i de funcionament de la confederació, tenint en compte el superàvit o el dèficit de l’exercici anterior.

Amb caràcter extraordinari, el Secretariat Nacional Confederal pot aprovar la gestió econòmica anual i les seves possibles modificacions, tot i que posteriorment han de ser presentades al Consell Nacional per a debat i, si escau, la seva ratificació o rectificació.

El Consell Nacional Confederal és l’òrgan encarregat de l’aprovació i modificació de les partides que hagin de formar part del pressupost i de l’organigrama de funcionament i de gestió econòmica de la confederació.

Sisè. Sota el control i sens perjudici de les competències del Consell Nacional Confederal, el Secretariat Nacional Confederal té capacitat per decidir respecte de l’obertura i, si escau, el tancament dels comptes bancaris de la IAC que consideri oportú. En qualsevol cas, els comptes bancaris de la Intersindical han de tenir com a titular, almenys, una persona de les diferents organitzacions que integren la confederació i una de les quals ha de ser la persona responsable de la secretaria d’administració i finances.

Les persones titulars del compte o comptes corrents de la Intersindical són les que, conjuntament i mancomunadament, poden obrir, seguir i cancel·lar els esmentats comptes corrents, d’estalvi o a termini fix que en un futur es puguin obrir. Així mateix, són les encarregades de signar i cancel·lar operacions de crèdit, signar talons i reintegraments i acceptar, lliurar, endossar i negociar lletres i altres documents de lliurament, autoritzant càrrecs a compte.

Setè. La subvenció rebuda per la IAC com a conseqüència de la convocatòria del Ministeri s’ha de destinar al finançament de la IAC segons l’article 23 d’aquests estatuts. Qualsevol altra subvenció que pugui rebre la IAC es destinarà com ho decideixin els òrgans competents.

Vuitè. El Secretariat Nacional Confederal de la IAC revisa i determina les quantitats econòmiques que han d’aportar anualment les organitzacions de la confederació d’acord amb els resultats de la gestió econòmica anual aprovada i d’acord amb el nombre de delegats i delegades variables que té cada organització confederada en el Consell Nacional. Així mateix, a l’hora de determinar-ne la quantia, es té en compte la realitat en què es troben les diferents organitzacions.

De forma extraordinària, el Secretariat Nacional Confederal pot determinar altres aportacions econòmiques al llarg de l’any per tal de fer front a situacions i modificacions del pressupost, que han d’estar degudament justificades i han de ser ratificades pel Consell Nacional.

Les quotes anuals que puguin correspondre a cadascun dels sindicats que formen part de la IAC s’han de fer efectives de forma anual o semestral, segons decideixi cadascuna de les organitzacions. En qualsevol cas, i per garantir la liquiditat de l’organització, el pagament s’ha de fer efectiu durant els dos primers mesos de la modalitat de pagament escollida.

Novè. En cas que algun sindicat no pogués fer front o hagi d’endarrerir el pagament de la quota anual a la Intersindical, ho ha de comunicar amb prou antelació al Secretariat Nacional Confederal, el qual consensuarà la temporalitat i les formes de resoldre la situació.

Article 26. Coneixement de la situació econòmica

Tal com estipula el cinquè punt de l’article 25 d’aquests estatuts, el Secretariat Nacional Confederal passa comptes de la gestió econòmica amb el Consell Nacional Confederal i arbitra i garanteix els mitjans necessaris per tal que la resta d’òrgans confederals i les persones afiliadespuguin conèixer en tot moment la situació econòmica de la Intersindical Alternativa de Catalunya.

 

Títol VI. Modificació dels estatuts: fusió, integració i dissolució de la Intersindical

Article 27. Modificació dels Estatuts

La modificació dels presents estatuts ha de ser aprovada pel Congrés Confederal. Excepcionalment, entre congressos, el Consell Nacional Confederal, en sessió extraordinària, pot modificar els estatuts amb la finalitat d’adequar-los a les necessitats legals que puguin produir-se durant l’esmentat període. El projecte de modificació estatutària ha de ser notificat de forma motivada a les persones afiliades a la Intersindical. 

Article 28. Fusió i integració de la Intersindical

La fusió i/o la integració de la Intersindical Alternativa de Catalunya amb alguna altra organització sindical s’ha de decidir en un congrés extraordinari convocat amb aquesta finalitat. 

Article 29. Dissolució de la Intersindical

La Intersindical Alternativa de Catalunya es pot dissoldre quan així ho decideixi un congrés extraordinari convocat amb aquesta finalitat.

En qualsevol cas, és necessari que en la referida decisió es contempli la destinació que tindran el béns, els drets, les instal·lacions i els serveis que puguin quedar després d’atendre les obligacions pendents. Si no s’acorda cap altra cosa, les persones integrants del Secretariat Nacional Confederal actuaran com a comissió liquidadora de la Intersindical.

Amb la finalitat de no perjudicar les organitzacions confederades que integren la Intersindical Alternativa de Catalunya, l’acord de dissolució no causa efectes jurídics fins que, amb caràcter general, no es convoquin noves eleccions sindicals en els àmbits en els quals intervé la Intersindical.

 

DILIGÈNCIA per fer constar que:

Aquests ESTATUTS han quedat redactats amb la inclusió e les modificacions acordades en el Plenari del IV Congrés celebrat el 6, 7 i 8 i 28 de maig de 2022.