CAU

Webs seccions sindicals CAU:

A la Universitat autònoma de Barcelona: Secció sindical UAB
A la Universitat de Barcelona: Secció sindical UB
A la Universitat politècnica de Catalunya: Secció sindical UPC

El CAU neix de la unió entre la CUT (Candidatura Unitària de Treballadors) de la Universitat de Barcelona, el CAL (Col.lectiu Alternatiu) de la Universitat Autònoma de Barcelona i de tota una colla de companys i companyes de la Universitat Politècnica de Catalunya, el mes de juliol de l’any 1990.

La CUT es va muntar espontàniament entre el PAS laboral de la Universitat de Barcelona l’any 1987 quan un Comitè d’Empresa, amb una majoria total de CCOO, USO i UGT, negociava a esquenes del conjunt del col.lectiu amb el primer Gerent de l’equip Bricall, Pau Verrié, un empitjorament general de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de la UB: jornada laboral de 37,5 i 40 hores partida per a tothom, eliminaciò de la voluntarietat de les guàrdies en dissabtes (és a dir fer-les obligatòriament sense cobrar-les) per part del personal ordenança, un catàleg de llocs de treball amb classificacions professionals a la baixa, etc. Tot això a canvi d’algunes prebendes personals pels membres d’aquell Comitè. Tot i que una assemblea de PAS laboral va rebutjar unànimament les negociacions entre el Comitè i la Gerència, van haver de passar 6 mesos fins que el Comitè va dimitir. Va ser durant aquests mesos que, per aturar l’agressió, es va configurar la CUT. Un cop dimitit el Comitè i convocades noves eleccions sindicals el mes de juny de 1988, la CUT va treure 15 dels 17 representants al Comitè. Des d’aleshores , la història ha estat intensa i complicada: dues vagues amb intervenció policial, la signatura del 1r. Conveni Col.lectiu del PAS laboral de les Universitats Públiques Catalanes per part de CCOO i UGT, sense fer cas del PAS laboral de la UB que estava en vaga, la imposició de la jornada partida per a tothom, etc.

 

Col·lectius Assemblearis d’Universitats