11 de setembre: Pels drets democràtics i les llibertats

Aquesta serà una diada estranya, una diada amb restriccions, una diada de Covid19 amb aïllament social i amb tota una sèrie de mesures que continuen privant-nos dels nostres drets més elementals: com són els de protesta i els de manifestació. Queden lluny aquelles manifestacions massives de carrers plens a vessar però els motius continuen intactes.

Des de la IAC sempre hem defensat el dret a l’autodeterminació, el legítim dret a poder decidir lliurement el que volem ser, sigui quin sigui el resultat, per això ens vam implicar en el referèndum de l’u d’octubre i per això també vam convocar la vaga general del dia 3. També per això, després d’aquell èxit d’autoorganització popular, no hem mirat cap a una altra banda. Hem seguit convocant manifestacions i vagues per exigir justícia i condemnar la repressió de l’estat espanyol que segueix empresonant, o forçant a l’exili, a qui va promoure el referèndum; segueix imputant a persones de la societat civil i segueix reprimint a qui ha continuat protestant i rebutjant les lleis i sentències injustes.

Des de la IAC no només defensem el  dret d’autedeterminació sinó que ho vinculem necessàriament a la justícia social i a la sobirania popular. Pensem que és imprescindible que el poder recaigui en el poble i que es governi des i per la majoria. En aquest sentit, quan es parla de sobirania  entenem que no només s’ha de fer referència a la independència nacional sinó que cal recuperar també la independència econòmica, deixar d’estar sotmesos a les polítiques d’austeritat, del deute, subordinats a la troika o a una minoria dirigent, i retornar el poder de decisió al poble i que sigui ell qui decideixi lliurement sobre qüestions tan importants com són els drets socials i laborals, els mitjans de producció, la defensa del territori i les polítiques mediambientals, entre moltes altres coses. És a dir, cal promoure el benestar de la majoria en comptes de prioritzar els beneficis d’una minoria.

Des de la IAC pensem que qualsevol projecte emancipador ha de tenir un fort component social i laboral, que ha de lluitar contra la precarietat laboral i el capitalisme de plataformes, que ha de fomentar uns serveis públics forts i de qualitat, on tothom hi tingui accés, que ha d’impugnar les polítiques d’estrangeria i els filats dels CIEs i de les fronteres, que ha d’enfrontar-se a la violència del patriarcat i totes les seves inèrcies fins a enderrocar-lo i que, en definitiva, ha de fer de contrapès a l’auge del feixisme i l’extrema dreta oferint més democràcia i millors condicions de vida.

Malauradament, la realitat que s’està imposant no sembla aquesta. Mentre els serveis públics retallats s’enfronten a la pandèmia del Covid19, pràcticament sense augment de recursos, el Govern de la Generalitat decideix avançar els diners per comprar els terrenys de BCN World, 120 milions d’euros. Mentre es parla de construir República Catalana veiem cada dia més drets laborals perduts i una societat catalana més empobrida i precaritzada. Mentre es crida que cal plantar cara a la repressió de l’estat Espanyol veiem com el Govern de la Generalitat segueix com acusació particular contra desenes de persones que han estat detingudes per manifestar-se i enfrontar-se, precisament, a la repressió de l’estat que no s’atura.

Des de la IAC fem una crida a tornar a recuperar la unitat d’acció en la defensa del dret a l’autodeterminació i de la sobirania popular i per això animem a tota la nostra afiliació i al conjunt de la classe treballadora a participar en els actes convocats aquest 11 de setembre i a organitzar-se en els centres i llocs de treball per la defensa dels drets laborals i per unes condicions de vida dignes. Doncs no hi ha emancipació possible sense unes condicions materials garantides. Per això, seguirem reclamant i lluitant, també, per una Renda Bàsica universal.