Crisi a la sanitat

Quan, els treballadors sanitaris, crèiem que pitjor no es podien fer les coses arriba la vacunació. Ja se sap; no hi ha dos sense tres. Som a la tercera onada de la pandèmia de la COVID-19, sense temps de sortir de la segona: la CATAC/CTS-IAC ( sector sanitari de la IAC ) vol alertar a les administracions responsables, als partits polítics i a la població de la situació en què ens trobem.

Després d’un període nadalenc, en què s’esperaven noves mesures de confinament, i després d’un precipitat desconfinament al Maig, que va ser desaconsellat per totes les veus expertes d’aquest país, han arribat les anhelades vacunes. Tanmateix, el que apareix com una bona notícia s’està tornant, de nou, un malson.

Dues de les tres vacunes per a la immunització contra el SARS-COV-2 que s’administraran a la població en els propers quatre mesos requereixen una complexa i prevista logística. Aquesta qüestió era coneguda des de ja fa 6 mesos. Quan s’acaba la primera setmana programada que preveia l’administració de les 60.000 primeres dosis a les residències geriàtriques, constatem que en prou feines se n’han injectat un 10 % amb unes excuses inacceptables com ara la manca de refrigeradors adients, calendaris festius increïbles i sobretot la dificultat de disposar d’equips humans per a tal feina. Prèviament el CatSalut havia fet una crida per reclutar de forma voluntària a personal d’infermeria que vulgués fer hores extres, per col·laborar en la campanya de vacunació. Es demanaven 500 professionals i la resposta immediata, fou l’oferiment de 3000 infermers/es. Molts d’ells ens han fet saber que en cap moment se’ls ha requerit. Val a dir que tampoc se’ls informa del preu que cobraran i pel que hem pogut esbrinar, aquest preu serà segons els salari base de cadascú. Ens trobem una vegada més en l’etern problema, la mateixa feina, diferents condicions, conseqüència de regir-se per marcs laborals diferents segons si l’empresa és pública, concertada o privada. Insistim: “una sanitat, un conveni”.

Davant d’aquesta qüestió volem alertar de nous errors que poden tornar-se en greus conseqüències si no es corregeixen immediatament.

  • Amb sorpresa veiem que l’execució de la campanya de vacunació s’està planificant al marge de l’atenció primària, constituint equips externs que no tenen l’experiència com a equips per dur a terme una campanya de vacunació. Una situació que recorda a la viscuda amb l’empresa Ferrovial a qui inicialment se li va encarregar de gestionar la detecció i seguiment (rastrejos) dels casos COVID-19 amb tot el fracàs conegut.
  • Des de la Conselleria de salut de la Generalitat de Catalunya s’ha insistit en el fet que no es disposava de prou infermeres per poder dur a terme la campanya. La realitat és que fan falta infermeres a l’àmbit de l’atenció especialitzada, a l’atenció primària i l’atenció a les residències. És factible i necessari organitzar un dispositiu de vacunació des de cada centre d’atenció primària (CAP), que inclogui també les residències de gent gran.

Per això, es requereix comptar amb tots els professionals i amb la concreta situació particular de cada centre (alguns d’ells amb seriosos problemes d’espai físic) i reforçar amb personal els mateixos CAP en lloc de formar precipitadament nous equips aliens a la dinàmica assistencial.

La planificació de la campanya de vacunació per posar fi a la COVID-19 requereix condicions polítiques: lideratge guanyat per credibilitat, capacitat de comunicació i coneixement dels mitjans de què es disposa (i dels que no) per executar les accions necessàries. Fins ara, no s’han complert aquestes condicions.

En aquest segon lliurament de vacunes, de moment a 15 de gener, n´han arribat 186.000, esperem que els nostres representants de govern estiguin a l’alçada que es requereix, i que la logística i l’organització sigui la que correspon en un tema tan vital. Cal rendir comptes de la utilització de cada euro arribat amb la finalitat expressa d’inversió en la crisi i això, sense externalitzacions (privatitzacions) fora del sistema públic de sanitat que són més injustificables encara, en aquesta conjuntura.

Per tot aixo, CATAC-CTS/IAC, (el sector sanitari de la IAC), denunciem el mal tracte i menyspreu que rebem per part de govern i exigim:

Que els responsables de la gestió de les vacunes sigui el personal d’atenció primària, per tal que sigui una campanya efectiva i igualitària. L’administració de les mateixes ha de ser amb personal públic i incentivat (no voluntari) i en cap cas concertar acord amb centres privats o externalitzats per l’administració de les vacunes.

Que es vetlli per reduïr al màxim les possibilitats, més que probables, que la situació fruit en gran part de les males decisions polítiques, torni a repercutir sobre el col·lectiu de treballadors de la sanitat, amb llargues jornades de treball penós, per exemple.

Acabar amb l’engany del relat sobre què s’aconseguirà amb les vacunes en els pròxims mesos i posar seny i veracitat a l’hora de comunicar que encara estem en plena crisi.

En cas de no vetllar les administracions per comptar amb una ciutadania ben informada, que vol dir amb tot rigor, perfectament capaç d’entendre la gravetat de la situació, l’angoixa social per aquesta mala gestió de tot el procés de la crisi pandèmica no farà més que incrementar-se, agreujant el futur incert que ens pot arribar. Per això, també exigim una bona campanya informativa sobre la vacuna, dirigida a tota la població, per combatre tota la desinformació que hi ha hagut al voltant d’aquesta.

No ens cansarem d’insistir que calen mesures de contenció que tinguin en compte la salut de la població en tots els seus aspectes, això vol dir que a cada mesura sanitària, hi ha d’haver una contramesura social. Aboguem per una renda bàsica universal, com la forma més urgent de pal·liar la crisi social i econòmica que patim i que no desapareixerà per art de màgia.

CATAC-CTS/IAC,  Mataró, 16 de gener de 2021