Universitats públiques catalanes: proposta d’acord per l’aplicació de la reforma laboral 2021, ignomínia al capítol 6.
La proposta d’acord, de les gerències de les universitats públiques catalanes, d’implementació de la reforma laboral 2021 (RDL 32/2021) desprotegeix, encara més, el precariat universitari (interins i capítol 6): simplifica l’acomiadament i blanqueja la taxa de temporalitat. La seva sola presentació suposa una ignomínia que no mereix, ni tan sols, entrar a negociació.
Aquesta proposta, d’entrada, no distingeix el diferencial entre PAS i PDI en el capítol 6 (personal vinculat a finançament específic); generant un espai de confusió en les tasques, de serveis/administratives i de docència/investigació. Obre així, una altra vegada, una porta del darrere de contractació similar a la que, en el seu dia, es va obrir amb els capítols 6; i que va generar en aquest col·lectiu els problemes i buits legals d’indefensió que encara estem intentant solucionar.
La proposta de fons de contingència per acomiadaments pressuposa que part del finançament específic per a projecte es dedicarà a aquesta contingència (l’acomiadament), des de la mateix massa salarial de la persona contractada, amb cost zero per a la universitat. Això implica que aquest personal, falsament indefinit, serà “acomiadable” en qualsevol moment des de la més absoluta manca de seguretat laboral. D’altra banda, la constitució d’aquest fons suposarà el decrement salarial de les persones treballadores, que es seguiran contractant per sota, encara més, del nivell laboral que els hi correspondria.
Està especialment fora de lloc la proposta de negociar la selecció d’aquest personal a cada universitat, com si aquest personal vinculat a finançament específic estigués al marge del Conveni col·lectiu, quan la selecció està clarament definida en Conveni. És especialment lesiva la proposta de considerar aquest personal indefinit “no permanent” de la universitat, tornant a crear dues categories de personal diferenciades en drets. D’altra banda cal recordar que existeixen nombroses sentències que reconeixen que el personal indefinit es pot presentar a la fase interna de concursos.
Però és especialment greu que es proposi un acord per fer responsables als sindicats d’aquesta política de lliure acomiadament de les universitats.
Aquesta situació s’empara en la reforma laboral del 2021. La nova reforma, pactada entre el govern del Reino de España i els sindicats sistèmics CCOO-UGT, suposa el blanquejar les reformes laborals del 2010 i 2012: incomplint, els uns, els compromisos electorals de derogació i donant l’esquena, els altres, a les dues convocatòries estatals de vaga general contra les reformes laborals i els interessos de la classe treballadora. Des de la IAC ens hem posicionat clarament en contra d’aquesta nova reforma i a favor de la derogació de les últimes.
Els CAU-IAC tenim clar que l’objectiu del nostre sindicat és la defensa dels drets i interessos de les persones treballadores; no entrarem a negociar una proposta de desprotecció de drets de les persones que representem i hem de defensar.
Així doncs el nostre compromís serà:
- Vetllar per a que els processos de selecció es facin segons conveni.
- Ser especialment vigilants per a que les tasques de serveis i administració es facin des dels contractes PAS i les de docència i recerca des dels contractes PDI.
- Que les categories laborals (grup i complement) corresponguin a les tasques de les convocatòries, així com les tasques reals a desenvolupar.
- Que es respectin els drets de tot el personal de la UAB: especialment que es respectin els drets del PAS laboral i que l’aplicació de Conveni sigui igualitària.
- Treballar per l’estabilització del personal i per a dificultar el màxim els acomiadaments.
CAU-IAC