El 3 de juny de l’any 1949 va néixer, a Ciutat de Mèxic, Ana María Regina Teuscher Krüger, a qui anomenaven Marietta, la quarta filla de María Luisa i Pablo, una família acomodada de mexicans d’origen germànic.

Després d’estudiar al col·legi alemany, Ana María va ingressar a la facultat de medecina de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México).

El 2 d’octubre de 1968 la Marietta va sortir de casa. L’endemà, el seu germà i el seu pare, van trobar el seu cos, de 19 anys, entre desenes d’altres, en dipòsit improvisat; amb 6 bales del calibre 45 a l’esquena… Els anys 60, aquesta, era una munició de guerra, capaç d’abatre una persona d’un sol tret. Era com si algú hagués descarregat el tambor d’un revòlver militar a l’esquena de la jove.

La tardor del 68 Mèxic preparava la XIX Olimpiada, que es va inaugurar el 12 d’octubre. El govern del president Gustavo Díaz Ordaz (PRI – Partido Revolucionario Institucional) intentava aprofitar els jocs com a cortina de fum en un moment de gran tensió social. La repressió governamental estava en increment, especialment contra els sindicats. Seguint exemples com els del maig del 68 francès, els estudiants estaven constituint un fort moviment que, des de posicions d’esquerres insatisfetes amb el PRI, exigien millores socials i democràtiques. Al mateix temps, els governs sistèmics americans es trobaven a la defensiva davant dels comunismes que podien seguir l’exemple revolucionari cubà.

L’estiu del 1968 es va formar el Consejo Nacional de Huelga (CNH), una coordinadora d’estudiants de 70 universitats i escoles preparatòries. Entre les seves reivindicacions hi havia la derogació de les lleis contra reunions de 3 o més persones, la llibertat dels presos polítics, la reparació dels ferits de la repressió i mesures de reforma dels cossos repressors (entre elles la disolució dels granaderos, antidisturbis).

A finals de juliol els granaderos van assaltar una escola profesional. El primer dia d’agost, Javier Barros Sierra, rector de la UNAM, va dirigir una manifestació de protesta, contra la violació de l’autonomia universitària que va aplegar 50.000 persones. El setembre, el CNH va convocar diverses mobilitzacions. El govern d’Ordaz va ordenar acabar amb les protestes i la policia va ocupar el campus de la UNAM, el rector Barros va dimitir com a forma de protesta. Entre el 23 i el 24 de setembre el campus del Instituto Politécnico Nacional de Zacatenco y Santo Tomás va ser escenari d’enfrontaments armats entre els estudiants i l’exèrcit, fonts independents van xifrar l’enfrontament en un miler de bales engegades i un quinzena de morts.

La participació de les dones en el moviment estudiantil mexicà del 68 era en pla d’igualtat amb els homes. Dins del moviment les tasques en logística, d’acció directa i d’activitat política eren compartides. Entre les dones activistes cal citar Ana Ignacia Rodríguez, Roberta Avendaño, Martha Acatitla, Amada Velasco, Adela Salazar, Judith Reyes, Alcira Soust…; totes elles represaliades, empresonades, torturades…

Ana María simpatitzava amb els moviments d’estudiants universitaris d’esquerres, és desconeix si va tenir cap paper rellevant en el lideratge del moviment. El 2 d’octubre del 1968, a esquenes dels seus pares, amb l’excusa d’anar al cinema, va anar al míting convocat a la plaça de les tres cultures (conjunt urbà de Nonoalco-Tlatelolco, ciutat de Mèxic) on es van reunir uns deu milers de persones. A quarts de set de la tarda 5000 soldats, 200 tanquetes, vehicles militars i els paramilitars del Batallón Olimpia van envoltar la plaça i van obrir foc sobre els concentrats. Contra la població civil reunida es va utilitzar munició de guerra i armes automàtiques.

Les fonts governamentals del moment van reconèixer més de 1000 detinguts i 42 morts. Investigacions posteriors calculen que els morts podrien arribar a ser 400, els arrestats uns 3000 i els ferits, entre ells la periodista italiana Oriana Fallaci, incomptables.

El govern mexicà va pressionar a les famílies de les persones represaliades per amagar els fets, amenaçant-los en ni tan sols permetre el sepeli dels seus familiars morts en l’acció repressiva. Això ha dificultat saber exactament el nombre de persones assassinades aquell dia. A més de la Marietta, les dones oficialment reconegudes com a mortes en aquells fets van ser:

• Agustina Matus de Campus, 60 anys, veïna del barri
• Petra Martínez García, 15 anys, treballadora del servei domèstic
• Gloria Valencia Lara de González, 38 anys, comerciant del barri
• Rosa María Maximiana Mendoza Robles, 19 anys, estudiant
• Bertha Corona Tafoya, de 18 anys

L’endemà de la carnisseria els mitjans de comunicació no van donar informació dels fets.

Actualment, a la plaça de les tres cultures podem trobar-hi la Estela de Tlatelolco, un pedra commemorativa de l’assassinat dels activistes del moviment estudiantil mexicà del 68

La tardor del 2024, la presidenta dels Estats units mexicans, Claudia Shinbaum, va reconèixer que la matança va constituir un crim d’estat de lesa humanitat.

Segons la periodista mexicana Lucy Sanabria: la estela de 1968 sentó las bases en la lucha por la democracia y la garantía de los derechos civiles: las elecciones de 1988, el nacimiento de movimientos indígenas como el EZLN, el movimiento por la equidad y el cese a la violencia de género, el avance en los derechos de las mujeres y la comunidad LGBTI.

 

 

Segueix-nos, també, pel canal de Telegram!

 

Publicacions previstes:

• • • • • 27/2/25 Nachthexen, les bruixes de la nit
        • 28/02/25 Una Ventafocs ameríndia: Malintzin
        • 3/3/25 “Les Rescluses”
        • 4/3/25  Tilly, l’aeronàutica motorista
        • 5/3/25 Agustina Saragossa i Domènech
        • 6/3/25 Marietta