La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) denunciem que el Govern no ha comptat amb el principal sindicat de l’àrea pública de la Generalitat de Catalunya ni amb els sindicats que la composen com USTEC·STEs en educació, IAC-CATAC en administració o CATAC-CTS i FTC en sanitat.

Així doncs, posem en dubte el procés de selecció de les entitats i sindicats que avui signaran el Pacte per la llengua així com el procés participatiu seguit. 

El portaveu de la confederació IAC, David Caño: “No es pot parlar de pacte nacional si s’ha exclòs sindicats i entitats amb més pes que alguns dels signants i no s’ha consensuat amb tot el teixit laboral i social”.

Barcelona, 13 de maig de 2025

Avui, dimarts 13 de maig, hi ha prevista la signatura de l’anomenat Pacte Nacional per la Llengua, una proposta de l’anterior govern que ha volgut mantenir l’actual executiu de Salvador Illa.

Denunciem que aquest pacte, que pretén ser de país, no ha comptat en cap moment amb la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), sindicat majoritari a l’àrea pública de la Generalitat de Catalunya ni amb els sindicats que la composen com USTEC·STEs sindicat majoritari en educació, IAC-CATAC majoritari en l’administració pública o CATAC-CTS i FTC amb força presència a la sanitat catalana. No es pot considerar un pacte nacional si no es compta amb el vertader consens social i polític i s’exclou a sindicats i entitats amb més pes i afiliació que alguns dels signants.

És especialment greu que no se’ns hagi implicat tractant-se d’un pacte que pretén incidir en un dels àmbits centrals per a la transmissió de la llengua: l’educació, la sanitat, el món del treball i l’ús social del català. Sense la veu dels treballadors i treballadores organitzats en el sindicalisme alternatiu i de classe qualsevol proposta queda coixa.

Com ahir també va fer públic el sindicat USTEC·STEs (IAC) un veritable Pacte Nacional per la Llengua hauria de començar per enfortir el sistema educatiu públic, que és la principal eina per garantir l’accés a la llengua i la cohesió social. Rebutgem, doncs, aquest pacte perquè el document presentat ignora mesures que des del nostre punt de vista són fonamentals com la baixada de ràtios, la reducció d’horari lectiu, la implementació de mesures urgents per garantir l’escola inclusiva i el blindatge del català com a llengua vehicular garantint el model d’immersió lingüística.

A més, el pacte no contempla cap resposta clara davant les possibles sentències judicials que poden tornar a qüestionar el model d’escola en català. No es pot parlar de protecció de la llengua mentre s’evita afrontar la seva vulnerabilitat legal i institucional.

Davant la situació d’emergència lingüística de la llengua catalana el pacte planteja una sèrie de mesures del tot insuficients i sense un finançament adequat. En cap cas aborda de forma estructural la problemàtica actual.

Tampoc inclou una mesura que, des del nostre punt de vista, és del tot imprescindible: garantir la formació de català en els llocs de treball i en horari laboral. A canvi, ofereix la possibilitat d’oferir cursos, fora de l’horari laboral, per part d’una sèrie d’entitats i sindicats amb les aportacions econòmiques que se’n deriven.

Entenem que saber català és un dret pel conjunt de la classe treballadora catalana, i de la que arriba al nostre país, i que cal garantir-ne la formació i coneixement. Igualment, que és un dret poder viure en català amb normalitat.

Per acabar, només tornar a mostrar la nostra preocupació per tal com s’ha elaborat aquest pacte, excloent a entitats i sindicats, sense cap raó, i debilitant el que podia ser un gran acord de país per la llengua catalana, un acord que seguirem necessitant amb urgència.

IAC