Ja fa 8 anys del referèndum d’autodeterminació i de la vaga general del 3 d’octubre, i enguany la diada nacional continuarà sense marcar un horitzó clar que ens permeti avançar cap a una resolució definitiva del conflicte polític. En aquest sentit,i malgrat el gir estètic que suposa la substitució de Rajoy per Sánchez, l’estat espanyol segueix sent l’escull a la sobirania del poble català.
Mentrestant, la classe treballadora segueix més empobrida que mai , amb el preu de l’habitatge pels núvols i unes condicions laborals cada vegada més precàries. Els serveis públics continuen sota risc de privatització i absolutament infrafinançats i l’extrema dreta assenyala les persones nouvingudes en comptes d’apuntar els privilegis de les elits a qui defensen i representen amb les seves polítiques racistes i autoritàries.
Des de la IAC defensem que la sobirania dels Països Catalans va lligada i és indestriable de la sobirania de la seva classe treballadora. Cal implementar una renda bàsica universal i un pla social que garanteixi unes condicions de vida dignes. Així mateix, volem tornar a mostrar la nostra preocupació pel retrocés del català i exigim que s’acompleixi la vehicularitat del català i el model d’immersió lingüística així com la formació interna garantida en l’àmbit laboral. D’altra banda, el genocidi que està patint el poble palestí ens situa en una cruïlla històrica i obre el dilema moral de fins quan els governs deixaran que Israel perpetri el seu extermini. En oposició a l’immobilisme i complicitat dels governs, però, la societat civil s’està tornant a organitzar teixint xarxes de solidaritat i demostrant que és una gran superpotència, tal i com deia Saramago. Portem anys defensant el dret a existir de Palestina i, actualment, tres dels nostres companys i companyes estan embarcats en la Global Sumud Flotilla. Tornem a exigir la fi del genocidi, que s’obri un corredor d’ajuda humanitària i que finalment es deixi viure el poble palestí de forma lliure i en pau.
Des de la solidaritat amb tots els pobles oprimits obrim camins d’esperança i complicitat que ens duguin a l’alliberament: nacional i de classe. Des del suport mutu i les lluites compartides. Perquè no hi ha res més autoritari i demofòbic que prohibir i reprimir els pobles que volen decidir lliurement el seu futur polític.
Per la llibertat dels pobles i de la classe treballadora!
Visca la terra i mori el mal govern!
Secretariat nacional confederal de la IAC