El 23 d’octubre neix a Barcelona la Xarxa Sindical dels Pobles per l’Autodeterminació formada per 13 organitzacions sindicals d’arreu del món com Catalunya, Galícia, el País Basc, el País Valencià, el Sàhara Occidental, Palestina, Còrsega, Escòcia, Sardenya o Bretanya.
La nova Xarxa, de la qual la IAC en formem part, prenem el compromís de tenir com a objectiu donar una resposta col·lectiva, transfronterera i feminista per revertir l’empobriment de la classe treballadora, l’avenç de l’extrema dreta i la regressió de drets socials i democràtics. També denunciem l’ofensiva contra la cultura i les llengües pròpies i la criminalització dels moviments populars.
La IAC, com a membre de la Xarxa Sindical del Pobles per l’Autodeterminació defensarem els drets lingüístics, l’autodeterminació i lluitar contra el patriarcat i enfortir la classe treballadora lluitant per una polítiques econòmiques més afavoridores.
Manifest de la Xarxa Sindical dels Pobles per l’Autodeterminació
Avui, a Barcelona, ha nascut la Xarxa Sindical dels Pobles. No es tracta ni de l’inici d’alguna cosa totalment nova ni del final de res, sinó de la continuació, evolució i adequació del que fins avui ha estat la Plataforma de Sindicats de Nacions sense Estat.
El context internacional actual està dissenyat per satisfer les necessitats del capital internacional i del poder corporatiu, a expenses de la classe treballadora i de les institucions en què aquesta havia tingut certa influència. Els sindicats i sindicalistes signants d’aquesta declaració volem fer arribar les reflexions següents, tant als nostres respectius pobles com a la comunitat internacional:
- Vivim en un context de crisis generalitzades. La classe treballadora, a escala mundial, s’enfronta a crisis polítiques, econòmiques i socials, cada vegada més amenaçada pel creixent poder d’una elit global cada cop més empoderada i interconnectada. Hi ha una urgència creixent de respondre a aquestes amenaces cada cop més greus i interconnectades. Les amenaces són sistèmiques, tant a nivell nacional com internacional, i comparteixen elements comuns en matèria de seguretat i cohesió econòmica, ambiental i social.
- Davant aquesta estratègia d’empobriment de la classe treballadora, els atacs contra les nostres llengües nacionals i la criminalització del nostre dret a resistir, és necessari aprofundir en la nostra organització i solidaritat transfronterera. Com a sindicats i sindicalistes sobiranistes i d’esquerres, és essencial que proposem una alternativa ideològica. Necessitem nivells més alts de coordinació que ens permetin trencar barreres i conèixer-nos millor, reconeixent la diversitat dels nostres respectius contextos i la unitat que guia la nostra tasca. Junts, volem construir un moviment que impulsi la transformació als nostres països.
- En els darrers anys hem entrat en una nova i extrema fase de regressió. Els avenços econòmics, almenys a Europa i en algunes altres regions del món, s’han perdut. Els nivells de pobresa i desigualtat han augmentat dràsticament. Tot això ha vingut acompanyat de la promoció i acceptació, especialment per part dels sectors centristes, de polítiques cada vegada més autoritàries, menys democràtiques i més repressives. La inseguretat econòmica i social resultant s’ha convertit en un caldo de cultiu per a les iniciatives i partits d’extrema dreta. Això ha afectat els pobles, els sindicats i els moviments de transformació social. La desigualtat i les restriccions de drets i llibertats són cada cop més evidents per als sectors més organitzats de la classe treballadora; en els menys organitzats, l’alienació es converteix en un motor poderós de reacció.
- Ens preocupa especialment l’auge dels moviments d’extrema dreta a tot el món, i en aquesta convocatòria de sindicalistes, especialment en el context europeu. Els anomenats estàndards de “discurs polític acceptable” fabricats per bona part dels mitjans de comunicació dominants limiten el debat i el desenvolupament d’alternatives polítiques, socials i econòmiques davant aquest nivell creixent de crisi. Això es basa en un increment dels atacs misògins de l’extrema dreta contra diversos moviments revolucionaris liderats per dones. Aquestes estratègies reaccionàries apunten cada vegada més contra els moviments feministes, les persones treballadores migrants i els moviments d’emancipació nacional, considerant-los enemics.
- Els sindicats i sindicalistes dels pobles exigim un ordre internacional humà, que prioritzi les persones i no els interessos geopolítics de les grans potències. Construït sobre els pilars de la interdependència i la diplomàcia amb un horitzó emancipador, aquest nou ordre ha de reconèixer que la classe treballadora no té res a guanyar i molt a perdre en un món on “la força fa el dret”.
- Rebutgem la tendència internacional cap a la guerra. Defensem el diàleg i la negociació com a eines per resoldre i trobar solucions als conflictes. La classe treballadora sempre ha rebutjat la guerra i ha defensat la pau entre les nacions. Els sindicats i sindicalistes signants d’aquesta declaració ens comprometem a construir cultures de pau que treballin per desmantellar la maquinària bèl·lica.
Per totes aquestes raons, i amb una gran preocupació pel destí de la classe treballadora internacional, els sindicats i sindicalistes dels pobles reconeixem la necessitat d’arribar a acords per unir-nos en la defensa dels següents principis:
- La sobirania popular i el dret d’autodeterminació de les nostres pròpies nacions;
- La llibertat de les persones preses polítiques i el retorn de les exiliades polítiques;
- Els esforços per combatre la misogínia i el patriarcat;
- Polítiques econòmiques, socials i fiscals que facin responsable el capital transnacional i que situïn la vida i els drets de la natura, dels pobles i de totes les persones en primer lloc;
- La construcció d’un front de resistència entre els pobles que, des del feminisme i la solidaritat internacionalista, sigui capaç d’enfrontar l’auge de l’extrema dreta i les seves polítiques perilloses;
- Que els nostres territoris siguin espais segurs i acollidors per a totes les persones migrades;
- El compromís amb la construcció de cultures de pau que s’oposin al militarisme;
- L’aposta pel diàleg i la negociació com a mecanismes per resoldre els conflictes.
Sindicats signants
LAB Euskal Herria
STC Còrsega
UGT Sario Sàhara Occidental
USTKE Kanaky
Intersindical Valenciana
Intersindical Catalana
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
SAVT Vall d’Aosta
Confederazione Sindacale Sarda Sardenya
National Union of Palestinian Workers Palestina
CUT Galícia
SLB Bretanya
Amb el suport de:
Trade Unionists for a New and United Ireland (Irlanda)
Bill Ramsay, exsecretari general de EIS Escòcia
Coll Mccail, membre de Unite Glasgow, Escòcia
Barcelona, 23 d’octubre de 2025