El 25N alcem la veu des del sindicat IAC per denunciar amb determinació totes les violències patriarcals i colonials que travessen els nostres cossos, els nostres espais de treball i les nostres vides. Denunciem els sistemes que perpetuen la desigualtat, l’explotació i la precarietat, i que situen les dones en tota la seva diversitat en situacions de vulnerabilitat i silenci forçat.
Com a classe treballadora, sabem que el patriarcat i el capitalisme s’alimenten mútuament, i per això unim les nostres lluites. Davant d’aquests atacs, passem a l’acció i reivindiquem l’autodefensa feminista com una eina col·lectiva de resistència, cura i transformació social. Apostem per la força sindical com a espai de lluita des d’on plantar cara a totes les formes d’explotació i opressió, treballant per uns centres laborals i unes vides lliures de violències.
Contra les violències patriarcals i colonials, autodefensa feminista i força sindical! Per la vida, la dignitat i la llibertat de totes!
Des de la IAC ens sumem, doncs, al manifest consensuat des de Ca la Dona, un espai d’acció feminista, publicat al seu web el 17 de novembre per la diada del 25N Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.
Manifest: Teixim resistències.
Diverses, vives i rebels contra les violències masclistes, racistes i colonials
Avui, com cada 25 de novembre, sortim als carrers per fer sentir les nostres veus. Ho fem amb la força que ens dona la memòria col·lectiva, les aliances construïdes i les lluites i accions compartides. Perquè les violències masclistes continuen sent una realitat estructural que travessa els nostres cossos i vides, i perquè les feministes no ens resignem. Seguim i seguirem, juntes, diverses, vives, rebels i insubmises.
Les violències masclistes no poden entendre’s al marge de les violències racistes, classistes i colonials que estructuren el nostre entorn. Aquest 25N, volem posar al centre la intersecció de les violències: sexuals, institucionals, econòmiques, obstètriques, digitals, en les cures, a la feina, a les fronteres, a les escoles, als jutjats i als barris.
Aquest 25 N, alcem la veu per denunciar que:
-
- Els feminicidis, les agressions sexuals i la violència vicària no han desaparegut. Al contrari, es mantenen en xifres alarmants. Les agressions sexuals augmenten, sobretot entre joves, en espais d’oci, escoles i famílies. També creix la violència vicària, que utilitza les criatures com a forma extrema de control.
- A tot això s’hi afegeixen formes de violències sovint invisibilitzades: digitals, institucionals, laborals, en les cures o en contextos de treball precari, capacitistes, LGTBIQ+fòbia, l’ecocidi com a destrucció dels ecosistemes. així com les violències masclistes silenciades en la infància, la pobresa infantil derivada de la precarietat que pateixen les dones, i les agressions i abusos exercits per membres de l’Església catòlica i d’altres religions. Denunciem també que aquests espais, que haurien de ser segurs, de suport o protecció, esdevenen sovint llocs d’impunitat. La pederàstia i altres formes de violència sexual infantil continuen amagades sota el silenci institucional i l’encobriment.
- Denunciem especialment com les cures imposades, des d’una lògica patriarcal i sense recursos, desgasten i limiten vides senceres de mares, germanes o filles de persones dependents. Aquest abús sostingut de la salut i del temps també és violència masclista. Com també ho és l’explotació de les treballadores de cures, exposades a la precarietat, les externalitzacions i la manca de drets laborals. La pobresa de les dones, sovint disfressada sota el nom de pobresa infantil, ha de ser reconeguda com a part estructural de les violències de gènere.
- Les dones i dissidències migrades, especialment aquelles en situació irregular o precària, pateixen un entramat de violències múltiples, com l’explotació laboral, la discriminació institucional i el racisme estructural, agreujades per una Llei d’Estrangeria que considerem una forma de violència masclista. Honrem les que han travessat deserts i mars buscant una vida millor, i denunciem que massa sovint són tractades com a mà d’obra barata, des d’una lògica assistencialista que reforça el sistema capitalista i patriarcal.
- Les institucions continuen fallant. El sistema judicial revictimitza, els serveis socials col·lapsen i els protocols no s’apliquen o no es coordinen. Les víctimes s’enfronten a processos llargs, sense suport ni protecció efectiva. La responsabilitat institucional es dilueix mentre les violències persisteixen amb total impunitat. La manca de diligència deguda es fa especialment evident en casos de violència institucional o contra la infància, com s’ha denunciat respecte a l’antiga DGAIA.
- Les violències sobre els nostres cossos ha de posar en el centre el Genocidi a Gaza, perquè es sobre els nostres cossos els que s’exerceixen les violències de les guerres. No son guerres, son massacres impunes sostingudes pel poder colonial i patriarcal dels estats, com també pateixen les dones de Sudan, Afganistan, Síria, el Congo, Centroamerica, Rojava, Sahara, i tants altres territoris, que arrasen escoles, hospitals i camps de refugiades. Les violències sexuals com a arma de guerra, la destrucció sistemàtica de les condicions de vida i el silenci institucional ens interpel·len. El silenci ens fa còmplices. No en el nostre NOM.
Aquest 25N, alcem la veu per exigir:
-
- Prou impunitat institucional. Exigim responsabilitats clares a administracions, universitats, serveis socials, cossos policials i sistemes judicials. No volem protocols de paper ni discursos buits: volem accés real a la justícia i protecció efectiva amb els recursos necessaris.
- Dret a una ciutadania plena per a totes les persones migrades i racialitzades. Exigim la regularització ja i la derogació total de la Llei d’Estrangeria.
- Protecció i recursos reals. Cal una inversió estructural en serveis d’atenció, habitatge segur, suport psicològic i jurídic, acompanyament i reparació. No volem pedaços d’emergència ni polítiques cosmètiques.
- Reconeixement i abordatge de totes les violències. Les violències digitals, racistes, institucionals, obstètriques, laborals, en les cures o a la infància també són masclistes. Les violències sexuals no són aïllades, sinó estructurals. Cal desemmascara-les. Cal que s’entenguin que estan arrelades al sistema patriarcal: racista, colonialista, militarista… No volem jerarquies ni silencis.
- Justícia feminista i reparadora. Volem una justícia feminista, restaurativa i reparadora; que les dones formin part del procés, que siguin escoltades i tinguin espai per expressar-se i recuperar-se dels danys patits. Estem contra la impunitat però l’enfocament punitiu no és suficient perquè deriva d’una justícia patriarcal que reprodueix valors i estereotips de gènere. Cal desmuntar el poder que sosté les agressions. El consentiment no és un acte individual, sinó una pràctica col·lectiva i situada.
- Participació activa de la gent jove. Cal garantir espais segurs per la gent jove, reconèixer el seu lideratge i escoltar les seves propostes. La gent jove impulsen relats nous i valents. Reivindiquem l’educació afectivosexual com un dret fonamental i una eina de transformació per a la prevenció i l’abordatge integral de les violències.
Aquest 25N, alcem la veu per resistir i actuar.
-
- Posem al centre la intersecció de les violències: sexuals, institucionals, econòmiques, obstètriques, digitals, en les cures, a la feina, en les fronteres, a les escoles, als jutjats i als barris. Reivindiquem l’educació afectivosexual com a dret i eina de transformació per treballar en la prevenció i abordatge integral de les violències masclistes.
- Des dels feminismes populars, transformadors, antiracistes i descolonials, teixim resistències per una societat on ningú no sigui exclosa ni criminalitzada pel seu origen, situació administrativa o color de pell.
- Les joves feministes reclamem espais segurs, reals i accessibles, i marcs legals que garanteixin el dret de totes a viure sense violències ni assenyalaments.
- Ens posicionem contra les guerres, les fronteres, la militarització i l’extractivisme. Som part d’una resistència global per la vida i la justícia social. Reivindiquem solidaritat feminista internacionalista. No podem girar l’esquena a les dones i dissidències que pateixen violències i guerres arreu del món. Elles també ens interpel·len i ens recorden que la nostra lluita és global. Si el nostre feminisme és realment antiracista, ha de ser també internacionalista i compromès amb totes les dones oprimides pel sistema capitalista, patriarcal, racista i colonial.
- Ens plantem davant l’auge de la dreta i l’extrema dreta, que promou discursos d’odi, qüestiona el consentiment, ataca els drets sexuals i reproductius, i ens vol fer retrocedir a l’àmbit domèstic i submís.Aquests discursos reaccionaris, conservadors i feixistes no només intenten esborrar drets guanyats, sinó que menteixen deliberadament per criminalitzar i perseguir les activistes que els defensen. Per això donem suport a la lluita de les companyes de l’AMAMA, a Andalusia, que han estat atacades per denunciar les greus demores en la comunicació de resultats sospitosos del cribratge de càncer de mama, que en alguns casos han acabat amb la mort de dones,, així com la desaparició i manipulació de mamografies a la plataforma d’accés al sistema de salut. Rebutgem la privatització i el desmantellament de la sanitat pública, i també la persecució d’aquelles que defensen el dret col·lectiu a la salut.
Però no ens faran enrere. Perquè venim de lluny, som moltes i estem organitzades. Ha de ser compromís i voluntat de totes i totis que aquests discursos no s’imposin, especialment entre la gent jove. Cap més silenci. Cap més atac a qui protegeix la vida.
Aquest 25N, ens volem diverses, vives i rebels.
I seguim teixint resistències des de l’autodefensa feminista, el suport mutu i la construcció col·lectiva d’una vida digna.
Perquè no hi ha pau sense justícia feminista.
Perquè cap agressió quedarà sense resposta.
Perquè no tenim por.
Ens plantem contra les violències. Teixim resistències.
Novembre Feminista. 25N 2025