El “burlesque” és un gènere d’espectacle teatral (del vodevil, music hall i cabaret) que combina dansa, música, humor i striptease en un format elegant, satíric o sensual. Tradicionalment, el burlesque parodiava l’alta cultura i l’òpera, però amb el temps va evolucionar cap a espectacles de varietats amb números de ball, cant i performances eròtiques amb un toc artístic i teatral. Harriet Helen Gould Beck (1904 -1979) va destacar en aquest gènere amb espectacles de fandacers (dansa amb ventalls) de simulació de la nuesa.
Aquesta artista va néixer a Elkton, Missouri i va iniciar la seva carrera com a ballarina i artista de circ i, sense cap gran èxit, petits papers a Hollywood a l’època del cinema mut. Va rebre el nom artístic Sally Rand de Cecil B. DeMille quan treballava com a extra. Amb aquest nom va crear el seu personatge de fan dance, basat en l’elegància i la insinuació de la nuesa darrera de grans ventalls de plomes d’estruç.
Aquests espectacles van tenir un gran èxit. La seva proposta escènica va rebre crítiques de la societat conservadora, censures i persecucions policials; fins a ser detinguda diverses vegades per presumpta nuesa.
Sally Rand, no obstant, no actuava nua, en realitat, portava un body de color carn o adhesius corporals. En una ocasió va sortir a escena només amb un cartell al coll que deia “CENSORED BY POLICE”, criticant la censura moralista i generant gran impacte mediàtic.
Als anys 30 i 40, el moviment feminista, que es centrava sobretot en drets civils, laborals i sufragi, estava dividit respecte a l’erotisme i la representació femenina. A Sally Rand, les feministes més conservadores, la veien com a exemple de sexualització femenina imposada pel patriarcat.
Però altres dones (i feministes més radicals o modernes) valoraven la seva actitud com a un exercici de control sobre el seu propi cos i imatge; com a la reivindicació de la llibertat d’expressió femenina en un context de censura moral i com a pionera en utilitzar la seva sensualitat com a eina econòmica i artística pròpia, sense submissió masculina directa. Actualment moltes historiadores feministes la consideren una precursora de l’empoderament escènic, similar a altres figures del burlesque, pel fet de crear el seu propi personatge i números; gestionar la seva carrera amb intel·ligència publicitària i redefinir la sensualitat femenina com a expressió artística, i no només com a objecte de desig.
L’any 1933, a l’Exposició Universal de Chicago, es va fer mundialment famosa el amb la seva Bubble dance (dansa amb bombolla gegant transparent). Aquest espectacle va inspirar la icònica escena d’Hynkel (paròdia d’Adolf Hitler) jugant amb el globus terraqüi a The Great Dictator (1940) de Charles Chaplin. La idea d’una bombolla gran i translúcida és una metàfora; aquesta escena és considerada una de les crítiques més potents al totalitarisme, i, de manera indirecta, la seva estètica connecta amb la de Sally Rand, qui havia creat aquella imatge de dansa màgica, però que es converteix en burla del poder absolut.
Harriet Helen Gould Beck va morir el 31 d’agost de 1979, als 75 anys, a causa d’una insuficiència cardíaca. Es diu que el músic i comediant Sammy Davis Jr. es va fer càrrec de les despeses del seu enterrament.
Sally Rand va redefinir el burlesque com a art visual i teatral: és un símbol de la lluita per la llibertat d’expressió femenina en temps de moral restrictiva i continua inspirant artistes de neo-burlesque, performers feministes i estudis d’història de l’espectacle.
A Sally Rand, el personatge creat per Helen Beck, se l’hi atribueix la frase The police didn’t mind the dance, they just didn’t like my costume (a la policia no li molestava la dansa, només el meu vestuari).
Històries de dones històriques (III)
Subscriu-te al Telegram de la IAC