Podem considerar que la primera organització sindical obrera industrial del nostre país va ser la Societat de protecció mútua dels teixidors de cotó de Catalunya, fundada l’any 1840. Des d’aquella data, de ja fa 185 anys, l’activisme de les dones en els moviments sindicals és prou conegut: Isabel Vilà (“cinc hores”), Teresa Claramunt, Frederica Montseny… Malgrat aquesta rellevància la igualtat de gènere en el moviment sindical, especialment en les estructures de les organitzacions sindicals, ha estat lluny de ser una realitat; ho podem veure en l’exemple de les direccions nacionals del sindicalisme català.
Les organitzacions sindicals catalanes son, estructuralment, diferents en base a principis ideològics, malgrat això, podem observar una relació directe entre les figures de secretaris generals i portaveus que, malgrat el diferents models organitzatius, podem considerar equivalents. Així doncs, una anàlisis històrica, ens indica que els caps visibles de les organitzacions sindicals d’àmbit nacional no han estat mai dones, des del citat 40 del segle XIX, fins a finals del segle XX, 158 anys més tard.
Es considera que, la primera dona a liderar una organització sindical de “classe” a Catalunya, va ser Isabel Pallarès que va assumir la secretaria general de la I-CSC entre el 1998 i el 2003. I. Pallarès (Almacelles el 1964, Barcelona 2021) va ser professora de secundària a l’Institut Rovira-Forns de Santa Perpètua de Mogoda.
Rosa Maria Cañadell
Dins de les organitzacions que confederen la IAC, la primera dona en assumir un càrrec d’aquest nivell, va ser Rosa Maria Cañadell, portaveu de USTEC-STEs entre el 2000 i el 2014. Mestra i psicòloga, és una de les figures més destacades del sindicalisme educatiu català. És autora de diversos llibres i articles sobre educació, desigualtat social i feminisme, i una veu crítica en el debat educatiu.
Iolanda Segura
Actualment la portaveu d’USTEC-STEs és Iolanda Segura, elegida per consens pel Secretariat Nacional el 18/12/2020. Nascuda a Barcelona el 1975, I. Segura, mestre de primària i activista educativa, ha destacat en la defensa de l’escola pública, la reducció de la ràtio, la lluita contra la precarietat i la introducció de la perspectiva feminista en el sindicalisme educatiu.
Des del gener de 2023, Montse Sánchez (Hospitalet de Llobregat, 1981), ocupa la secretaria general de la CGT a Catalunya. Treballadora a la planta de SEAT (Martorell), ha tingut una trajectòria laboral entre hosteleria, ETT i indústria. Militant feminista, defensa el sindicalisme combatiu i aposta per la reducció de la jornada laboral.
El 2025 va ser proclamada Belén López secretaria general de CCOO a Catalunya, siguent la primera dona que ocupa aquest càrrec. Nascuda el 1976 a les Masies de Voltregà és docent de formació professional i ha treballat per impulsar polítiques de conciliació, millora de condicions laborals i perspectiva de gènere dins del sindicat.
Assumpta Barbens
Des de l’any 2018, la Coordinadora nacional confederal de la IAC, va encomanar funcions de portaveu a Assumpta Barbens. Aquestes funcions es van ratificar al IV Congrés de la IAC; assumint així, A. Barbens, la representació de la confederació sindical; aquest és un càrrec compartit segons estatuts (el nombre de portaveus és de dues persones, una de les quals ha de ser dona).
Barbens és, a més, secretària de dona i feminismes de la IAC i secretària general del sindicat, membre de la confederació, IAC-CATAC. Nascuda a Barcelona l’any 1964, aposta per la lluita de classe i el sindicalisme de base, assembleari, anticapitalista i feminista; la defensa dels serveis públics i les polítiques feministes. Reivindica la solidaritat internacional i una resposta sindical global, i és coneguda la seva participació en l’activisme en defensa de les persones migrants, les nacions sense estat i, molt especialment, els drets de les dones. Ha participat també en iniciatives de millora del servei públic com comissions parlamentàries o l’Observatori contra la corrupció.
Avaluades les dades de presència de dones en càrrecs de lideratge sindical a Catalunya podem apreciar una transformació progressiva, però no suficient encara, per garantir representativitat de gènere plena en totes les organitzacions.
Anant una mica més enllà de la crònica històrica ens podem atrevir a afirmar que, per aconseguir-ho, caldria fomentar estructures sindicals que no només acceptin dones en la direcció, sinó que repensin com es prenen les decisions, com es distribueixen les responsabilitats i quin pes tenen les polítiques de gènere dins del sindicat (per exemple, com es prioritzen les reivindicacions de cures, de conciliació, d’estabilització laboral femenina, etc.). I, que d’altra banda, disposar de dades més clares i accessibles sobre la participació de les dones en el sindicalisme català seria de gran benefici per poder incrementar la seva presència en els càrrecs de responsabilitat; així com identificar les barreres que encara ens cal superar.
Històries de dones històriques (III)
Subscriu-te al Telegram de la IAC