L’habitatge és un dret, no un negoci
TREBALL, HABITATGE I ORGANITZACIÓ
El cas de Maricarmen, una dona de 87 anys desnonada de l’habitatge on havia viscut durant dècades a Madrid, ha tornat a posar al centre del debat una realitat que afecta cada vegada més persones: tenir una feina i uns ingressos ja no garanteix poder mantenir un habitatge.
El seu cas ha desencadenat mobilitzacions arreu de l’Estat i ha donat nom a una reivindicació que va molt més enllà de la seva situació particular: el Decret Maricarmen.
Els sindicats de llogateres i els sindicats combatius reclamem al Govern espanyol i al Congrés dels Diputats que aprovin mesures immediates que protegeixin les persones que viuen de lloguer i actuïn sobre les causes d’una crisi de l’habitatge que fa anys que s’agreuja.
La reivindicació és clara: aturar els desnonaments i garantir una alternativa habitacional digna; congelar els preus dels lloguers; regular els lloguers de temporada i d’habitacions per acabar amb el seu ús fraudulent; establir pròrrogues efectives dels contractes i garantir-ne la renovació automàtica perquè puguin esdevenir indefinits.
Es tracta de garantir que el venciment d’un contracte no pugui convertir-se en una via per expulsar una persona de casa seva o disparar-ne el preu i especular amb l’habitatge.
A Catalunya tenim milers de persones pendents de si els renovaran el contracte, famílies que destinen una part cada vegada més gran dels seus ingressos al lloguer i treballadores que es veuen obligades a abandonar els seus barris perquè els seus salaris no poden seguir el ritme dels preus de l’habitatge.
Aquesta realitat ha mostrat aquests dies una de les seves cares més dramàtiques amb el cas de l’Olga, veïna de l’Hospitalet de Llobregat, que es va suïcidar mesos després d’haver estat desnonada juntament amb la seva filla menor.
Des de la IAC considerem que l’habitatge és una qüestió sindical i de classe. Podem lluitar per incrementar els salaris i recuperar poder adquisitiu, però aquesta millora desapareix si una part cada vegada més gran de la nòmina acaba destinada a pagar l’habitatge.
Per això aquest 1 de Maig situàvem el treball i l’habitatge entre els eixos centrals de les nostres reivindicacions. Defensar salaris dignes també significa defensar que aquests salaris permetin pagar un habitatge, alimentar-nos, arribar a final de mes i desenvolupar un projecte de vida digne.
Avui aquesta reivindicació torna al carrer. Davant la tramitació d’un nou decret d’habitatge per part del Govern espanyol, la classe treballadora exigim que no sigui una nova declaració d’intencions. Calen mesures que actuïn sobre els preus, donin estabilitat als contractes i protegeixin les persones davant dels desnonaments.
Coincidint amb la presència del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a Barcelona, fem una crida a sortir al carrer per exigir que aquestes reivindicacions siguin escoltades.
No podem acceptar que l’habitatge continuï funcionant com un negoci mentre cada vegada més persones tenen dificultats per accedir-hi o mantenir-lo. Necessitem salaris dignes i habitatges dignes. Necessitem garantir el dret a viure allà on desenvolupem les nostres vides.
Ni una Maricarmen més. Ni una Olga més.
Sortim al carrer per exigir desnonaments zero sense alternativa habitacional, congelació dels lloguers, regulació dels contractes de temporada i d’habitacions i contractes estables amb renovació garantida.
28 de setembre a les 19 h
Palau de Congressos de Catalunya – Barcelona
L’habitatge és un dret, no un negoci.
TREBALL, HABITATGE I ORGANITZACIÓ!