Estatuts de la Intersindical Alternativa de Catalunya

III Congrés de la IAC, Platja d’Aro (Girona), 22 de novembre de 2008

Les persones afiliades als sindicats i federacions que ens apleguem dins de la intersindical Alternativa de Catalunya, IAC, reafirmem el nostre compromís amb un model sindical caracteritzat per la defensa dels drets laborals i sindicals i per la ferma creença de considerar la practica sindical un factor de canvi social imbricat en la nostra realitat nacional.

La practica sindical dins les organitzacions confederals i en la mateixa Confederació es basa en:

  • El treball fonamentat en els principis de transparència, democràcia participativa i el regim assembleari.
  • El reforçament constant del principi de participació de l’afiliació en la vida sindical, tot impulsant òrgans assemblearis que facin possible el màxim grau de participació i decisió.
  • El respecte a la pluralitat, considerada com un element enriquidor del nostre model sindical.
  • La consideració de la presa de decisions de les persones treballadores en la resolució de la seva problemàtica laboral i social com a únic camí possible de practica sindical.
  • La defensa del dret de vaga com a dret i com a instrument imprescindible de pressió.
  • La independència, tant orgànica com funcional, de les administracions, dels partits polítics i de qualsevol altra institució econòmica i social.

Manifestem els nostres posicionaments socials, sindicals i polítics que es concreten en:

  • La superació del sistema capitalista per una altra realitat econòmica, social i política, on els principis d’igualtat i llibertat siguin realment efectius, tant individualment com col·lectivament.
  • El reconeixement que la lluita per la transformació social no es patrimoni exclusiu de la classe treballadora ni s’expressa únicament mitjançant la lluita sindical i política, sinó que compartim i participem en les respostes alternatives a les diferents manifestacions de la desigualtat social global amb els moviments socials.
  • La importància de la lluita internacionalista, davant el model de globalització de les relacions econòmiques, socials i polítiques que patim, com a eina de coordinació entre les organitzacions que ens hi oposem i que representem les persones que en patim les conseqüències.
  • La defensa del dret de Catalunya a decidir el seu futur en tots els àmbits, mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació.
  • La defensa d’un model de serveis públics de qualitat, gestionats democràticament i subjectes a dret públic.
  • La denuncia contra les polítiques de pacte social i de precarització laboral i la participació en les mobilitzacions contra tota mena de legislació que perjudiqui, els drets de les persones treballadores, aturades i jubilades.
  • La necessitat d’incorporar l’alliberament de la dona a l’acció sindical que es porti a terme en els centres de treball i dins la mateixa organització confederal.
  • L’esforç; per potenciar la practica de classe solidaria, antimilitarista i ecologista en totes les seves manifestacions.

Reafirmem la nostra voluntat de realitzar un treball conjunt amb altres organitzacions i manifestem que aquests plantejaments, exposats anteriorment, no són patrimoni exclusiu de la nostra Confederació sinó que també són compartits per altres organitzacions amb les quals hem de potenciar un debat conjunt per avan9ar en la unitat d’acció sindical.

En conseqüència, acordem dotar-nos del següent marc organitzatiu:

 

Títol I. Disposicions generals. Definició, composició, denominació i sigles. Àmbits territorial i funcional. Durada. Personalitat. Domicili. Finalitats i competències.

Article 1. Definició, composició, denominació i sigles

Primer. La Confederació Intersindical Alternativa de Catalunya es una organització plural i democràtica, nacional, unitària, independent, de classe, no sexista, participativa, pacifista, ecologista, laica, antiracista, oposada frontalment a la injustícia social que comporta el neoliberalisme, que aposta per encabir les seves reivindicacions en la lluita per una societat justa, solidaria i democràtica, que defensa el dret d’autodeterminació que se situa en l’espai sindical d’esquerres i alternatiu.

Segon. La Confederació Intersindical Alternativa de Catalunya, que adopta les sigles IAC, esta formada pels sindicats confederats CATAC (Candidatura Autónoma de Treballadors/es de l’Administració de Catalunya), CATAC-CTS (Candidatura Autónoma de Treballadors/es de l’Administració de Catalunya – Coordinadora de Treballadors/es de Sanitat), CAU (Col·lectius Assemblearis d’Universitats), FTC (Federació de Treballadors/es de Catalunya) i USTEC·STEs (Unió Sindical de Treballadors/es de l’Ensenyament de Catalunya – Federació Sindical d’Ensenyament de Catalunya) i per les federacions FAA (Federació d’Altres Activitats) i FSEF (Federació de Serveis Económics i Financers) integrada per les organitzacions SECT (Sindicat d’Empleats de Caixa Tarragona), SECM (Sindicat d’Empleats de Caixa Manlleu) i SECG (Sindicat d’Empleats de Caixa Girona).

 

Article 2. Àmbits territorial i funcional. Espai de representació

Primer. L’àmbit territorial de la IAC es el Catalunya en els termes que es defineix l’article 9 del vigent Estatut d’Autonomia.

Segon. L’àmbit funcional de la Intersindical Alternativa de Catalunya , el corresponent a totes les persones treballadores, les persones que estan a l’atur i les persones jubilades de Catalunya.

Es competència de la Confederació la incorporació de grups o col-lectius sindicals d’àmbits sectorials diferents als esmentats a l’article primer. Aquesta incorporació es dura a terme mitjançant la Federació d’Altres Activitats. El Consell Nacional Confederal es l’òrgan que te la competència per decidir respecte de l’àmbit, la denominació i les especificacions de la nova o noves federacions que es puguin derivar d’aquesta incorporació.

La incorporació d’organitzacions, grups o col·lectius en els sectors on hi ha sindicats confederats, prèvia informació i debat en la Coordinadora Nacional Confederal, es competència de cada sindicat o federació sectorial.

Tercer. L’espai de representació de la IAC es el que es derivi dels mares de negociació de les persones treballadores que les seves organitzacions representen.

Quart. La IAC es data de la Federació d’Altres Activitats, que servirà d’acollida a les incorporacions en el projecte comú de grups o col·lectius, mentre que el . Consell Nacional Confederal es l’òrgan que te la competència de decidir el nom, àmbit i especificitat de la nova o noves federacions que se’n puguin derivar.

 

Article 3. Durada

La Intersindical Alternativa de Catalunya es constitueix per temps indefinit.

 

Article 4. Personalitat

La Intersindical Alternativa de Catalunya te personalitat juridica      capacitat plena per al compliment de les seves finalitats.

 

Article 5. Domicili

Primer. La IAC estableix, a tots els nivells i a tots els efectes, el seu domicili social a la seu de la Confederació a Barcelona, Via Laietana, 57, 4t. La Coordinadora Nacional Confederal pot acordar, en qualsevol moment, el canvi del domicili social de la Intersindical Alternativa de Catalunya.

Segon. Dins el territori de Catalunya, la IAC pot obrir quantes seus i locals consideri necessaris per al desenvolupament de la seva activitat.

 

Article 6. Competències

Són competència de la Confederació els aspectes comuns a totes les organitzacions confederacions que transcendeixin l’acció sindical i la problemàtica pròpia o especifica del sector. Així, són competències confederals:

  1. La problemàtica general del conjunt dels treballadors i treballadores, persones que estan a l’atur i jubilades i la gestió de l’acció sindical que se’n derivi.
  2. Els processes de mobilització . que puguin derivar-se d’aquesta problemàtica,
  3. L’activitat que es derivi de la legislació laboral i social comuna.
  4. La defensa general d’un model de serveis públics, entesos com una conquesta de tots els treballadors i treballadores, que ha de gestionar-se democràticament, han de ser modèlics en les seves prestacions i allunyats de la simple finalitat d’obtenir benefici empresarial.
  5. La coordinació de l’activitat sindical derivada de les meses de negociació, si no hi ha acord entre les organitzacions afectades.
  6. L’anàlisi i resposta global als pressupostos generals de l’Estat i de Catalunya.
  7. La participació en els moviments socials de caràcter general i sectorial.
  8. La problemàtica especifica de les dones en els diferents àmbits de treball.
  9. Les relacions amb la premsa respecte a l’actuació de la Confederació.
  10. La política d’unitat d’acció sindical que es derivi de l’activitat sindical comuna.
  11. L’anàlisi, control de l’aplicació i seguiment de la normativa de prevenció de riscos laborals, la lluita pel seu acompliment estricte en els àmbits públic i privat i la implementació de la cultura preventiva en matèria de riscos laborals entre les treballadores i els treballadors.
  12. Les relacions i l’acció sindical conjunta amb altres organitzacions sindicals.
  13. La regulació de la integració dels nous grups incorporats a la Federació d’Altres Activitats dins la dinàmica de la Confederació.
  14. Altres que per acord de, com a mínim, les 3/4 parts de les persones del Consell Nacional de la IAC, Li puguin ser encomanades.

En qualsevol cas, s’exclou expressament qualsevol finalitat de lucre en la totalitat de les activitats que pugui dur a terme la Intersindical Alternativa de Catalunya.

 

Títol II. Deis afiliats i afiliades de la Intersindical Alternativa de Catalunya

Article 7. Deis afiliats i afiliades

Primer. Són afiliats o afiliades a la Intersindical Alaterntiva de Catalunya a les persones treballadores, aturades o jubilades que ho estiguin e algun dels sindicats o federacions que la integren.

Segon. Sense perjudici de les competències confederals de la Intersindical Alternativa de Catalunya que s’estableixen a l’article 2, segon, dels presents estatuts, l’afiliació de persones individuals no es competència de la Confederació, sinó que es competència exclusiva de cada sindicat o federació que la conformen segons estableixin els seus propis estatuts.

Tercer. La desafiliació, les expulsions i les sancions es regeixen per allò que s’estableix als estatuts dels sindicats que integren la Intersindical Alternativa de Catalunya.

Quart. La IAC ha d’arbitrar els mecanismes perquè l’afiliació conegui el model sindical i els estatuts de l’organització.

Cinque. Amb l’objectiu de fer possible la cohesió, el coneixement mutu i la interacció dels delegats/es sindicals i de l’afiliació, la IAC ha de promoure la realització d’actes, xerrades i debats com a eines transversals de debat i participació.

 

Títol III. De l’organització: Òrgans. Quòrum. Adopció de decisions

Article 8. Autonomia organitzativa

Les federacions i sindicats que formen part de la Intersindical Alternativa de Catalunya tenen plena autonomia per organitzar-se lliurement tot respectant els principis organitzatius comuns a la IAC i a les federacions i sindicats que la integren: autonomia, practica assembleària, democràcia interna, independència i defensa de la unitat sindical amb d’altres organitzacions sindicals des del respecte a les decisions de les assemblees.

 

Article 9. Òrgans de la Intersindical Alternativa de Catalunya

La Intersindical Alternativa de Catalunya es data dels següents òrgans: el Congrés Confederal, el Consell Nacional Confederal, la Coordinadora Nacional Confederal, les Secretaries Confederals i les Coordinadores Territorials Confederals.

 

Article 10. Quòrum

Tots els òrgans confederals, nacionals i territorials, de la IAC estan vàlidament constituïts quan hi ha presents els 2/3 de les persones que els integren en primera convocatòria, o de la meitat mes una en segona convocatòria.

 

Article 11. Adopció de decisions

Primer. Les decisions en el si dels òrgans confederals de la IAC s’adopten tenint en compte que el consens es el principi organitzatiu basic per a l’adopció de decisions per part de la totalitat dels òrgans confederals, nacionals i territorials, de la IAC.

Segon. Si no es possible l’adopció de decisions per consens, es necessari que l’acord compti amb el suport de les 2/3 parts de les persones amb les quals s’ha constituït vàlidament l’òrgan confederal, nacional i territorial, responsable de la decisió que s’ha de prendre.

Tercer: No obstant l’anterior, es requereix una majoria qualificada de les 3/4 de les persones amb les quals s’hagi constituït el Consell Nacional, per decidir el Consell Nacional per decidir l’exclusió de la IAC de federacions i/o de sindicats confederats, com també per decidir sobre la incorporació de grups o col·lectius sindicals d’àmbits sectorials diferents als que ja hi hagi a la IAC.

Quart. La fusió o integració de la IAC en d’altres organitzacions o la seva dissolució nomes podran decidir-se en un Congres extraordinari convocat amb aquesta finalitat.

Cinquè. Les decisions que adopti el Consell Nacional Confederal, la Coordinadora Nacional Confederal, les Coordinadores Territorials Confederals i les Secretaries, en tot cas, estan sotmeses a la posterior ratificació i/o rectificació, respectivament, del Congres, del Consell Nacional Confederal i de la Coordinadora Nacional Confederal.

 

Secció 1a. Del Congres de la Confederació

Article 12. Definició i composició

Primer. El Congres Confederal es l’òrgan sobirà de la IAC. Esta composat pels delegats i per les delegades elegides pels afiliats i afiliades de cada organització en el nombre que, tenint en compte allò que disposa el següent paragraf, decideixi el Consell Nacional.

Segon. Cadascun dels sindicats confederats, en els seus àmbits territorials i funcionals, mitjançant les assemblees d’afiliats i afiliades que es convocaran amb aquesta finalitat escull el nombre de delegats i delegades electes al Congres Confederal, en funció del nombre de persones que hagi decidit el Consell Nacional Confederal, el qual fixarà la representació sectorial en funció de la realitat especifica de cada sector.

 

Article 13. Convocatòria i periodicitat

Primer. El Congres  Confederal, prèvia convocatòria del Consell Nacional Confederal a proposta de la Coordinadora Nacional Confederal, es reuneix de forma ordinària cada quatre anys. De forma excepcional es pot ampliar el termini fins a sis anys sempre que així ho decideixi la meitat mes una de les persones que formen part del Consell Nacional.

Segon. El Congres Confederal es reuneix de forma extraordinària a petició escrita d’un ten; de l’afiliació o per decisió dels 2/3 de les persones que componen el Consell Nacional Confederal. S’ha de convocar en el termini màxim de tres mesos.

Tercer. La convocatòria i la normativa precongressual i congressual que estableixi  o elabori el Consell Nacional Confederal, com també l’ordre del dia de les diferents sessions del Congres Confederal, s’han de donar a conèixer a l’afiliació, com a mínim, amb dos mesos d’anticipació. Si es un Congres Confederal extraordinari n’hi haurà prou amb informar l’afiliació amb una anticipació d’un mes.

 

Article 14. Competències

Les competències del Congres Confederal són:

  1. Examinar, debatre i aprovar el seu propi reglament de funcionament.
  2. Determinar l’orientació de la política sindical de la Confederació i establir les línies bàsiques d’actuació, els principis ideologies i els programes d’acció sindical de la Confederació.·
  3. Examinar, debatre i, si s’escau, aprovar amb o sense modificacions:
    • L’informe de gestió de la Coordinadora Nacional Confederal
    • Les ponències i resolucions.
    • Els comunicats i qualsevol altre tipus d’acord.
  4. Decidir sobre la dissolució de la Confederació, sempre que el Congres Confederal hagi estat convocat amb aquesta finalitat especifica.
  5. Decidir sobre la integració o la fusió de la Confederació amb d’altres organitzacions sindicals, sempre que el Congres Confederal hagi estat convocat amb aquesta finalitat especifica.
  6. La modificació total o parcial d’aquests estatuts.
  7. L’elecció de les persones que componen el Consell Nacional Confederal i la Coordinadora Nacional Confederal d’acord amb allò que s’estableix als estatuts.
  8. Totes aquelles altres competències que no estiguin atribu”ides en exclusiva a un altre òrgan de la Confederació.

 

Secció 2a. Del Consell Nacional Confederal

Article 15. Del Consell Nacional Confederal. Definició. lntegrants. Elecció, revocació i substitució. Regim de reunions. Quòrum i adopció de decisions. Competències

Primer. És el màxim òrgan de la IAC entre congressos i es el responsable de dur a terme els acords congressuals.

Segon. Les persones integrants del Consell Nacional Confederal són escollides pel Congres prèvia proposta dels sindicats i federacions confederats atenent els següents criteris:

  1. Les persones que integren la Coordinadora Nacional Confederal són integrants nats del Consell Nacional.
  2. Per facilitar, una major participació, integració, identificació i compromís amb la política sindical de la de la Confederació, cada sindicat o federació confederal designa fins a quatre persones.
  3. La resta d’integrants del Consell Nacional es computen segons la ponderació de criteris, entre d’altres, com els resultats electorals i l’afiliació. Mentre no s’actualitzi aquest còmput es distribueixen de la següent forma: USTEC·STEs: 14, CATAC: 11, CATAC-CTS: 11, FTC: 8, CAU: 4 i FSEF: 4.
  4. El Consell Nacional decideix el nombre de persones que formen part dels diferents òrgans nacionals en representació de la FAA i d’aquelles organitzacions que puguin integrar-se a la IAC en el futur.

La revocació, entre congressos, de les persones que l’integren correspon al mateix Consell Nacional Confederal a proposta de cada sindicat o federació confederal.

Tercer. El Consell Nacional es reuneix tres vegades l’any amb caràcter ordinari i quan ho decideix la Coordinadora Nacional Confederal amb caràcter extraordinari. Així mateix, serà convocat amb caràcter extraordinari a petició d’un terç de les persones que l’integren.

Les sessions del Consell Nacional són obertes, amb veu i sense vot, a qualsevol afiliat o afiliada. En aquesta línia i per a temes de gran interès, la Coordinadora Nacional Confederal pot convidar expressament persones dels sindicats i federacions de la IAC, perquè hi assisteixin, igualment amb veu i sense vot.

Quart. El Consell Nacional esta constituït de manera valida amb la presencia dels 2/3 de les persones que l’integren en primera convocatòria i, en segona convocatòria, amb la presencia de la meitat mes una de les persones que l’integren.

Cinquè. El Consell Nacional Confederal es l’òrgan encarregat de:

  1. Establir i desenvolupar les línies generals de l’acció sindica e a Confederació, en el mare dels acords del Congres.
  2. Proposar el debat i el posicionament sabre els temes de competència de la Confederació.
  3. Proposar i debatre temes relacionats amb les eleccions sindicals i la implicació del conjunt de la Confederació en aquests processes.
  4. Decidir sabre la incorporació d’organitzacions i col·lectius a la IAC com també sabre la relació orgànica que caldrà establir-hi.
  5. Decidir sabre la separació de federacions o sindicats de l’estructura confederal. Aquesta decisió haurà de ser ratificada per un Congres Ordinari.
  6. Excepcionalment, es pot decidir arbitrar una suspensió de pertinença, cautelar i provisional, d’alguna de les organitzacions de la IAC mentre subsisteixin situacions o actuacions que comprometin els posicionaments i principis de la Confederació.
  7. Establir els criteris i la coordinació de les noves incorporacions dins l’estructura confederal.
  8. Revisar, amb el consens de totes les organitzacions que integren la IAC, el mapa d’espai i competències dels sindicats i federacions confederals.
  9. Decidir el nom, àmbit i especificitat de la nova o noves organitzacions o federacions sectorials que s’hi puguin incorporar.
  10. Crear i convocar una Comissió Confederal de Comportament Ètic i Arbitratge, en el cas de conflicte amb el model i posicionament sindical comú per part d’algun sindicat, federació o col·lectiu. Aquesta Comissió estarà formada per una persona de cada organització confederada. Estarà vàlidament constituïda quan hi hagi presents un mínim dels 2/3 dels seus integrants.
  11. Ratificar la renovació de les persones que composen la Coordinadora Nacional Confederal, a proposta de les respectives organitzacions, entre congressos.
  12. Ratificar les decisions i actuacions, quan s’escaigui, de la Coordinadora Nacional Confederal.
  13. Sense perjudici dels mandats congressuals, el Consell Nacional es l’òrgan que te la competència d’aprovar la definició i el sistema per a l’elecció, renovació i revocació de càrrecs, les funcions i el regim de reunions de la Permanent de la Coordinadora Nacional Confederal.
  14. Designar els responsables de les diferents secretaries, a proposta de la Coordinadora Nacional Confederal.
  15. Convocar i organitzar el Congres, decidir la seva composició reglamentació, a proposta de la Coordinadora Nacional Confederal.
  16. Debatre i aprovar la gestió econòmica anual de la Confederació, a proposta de la Coordinadora Nacional Confederal.
  17. Crear Coordinadores Confederals d’àmbit comarcal quan la realitat de la implantació i de la dinàmica de l’acció sindical ho permetin.
  18. Sense perjudici de les competències que s’atribueixen al Congres Nacional Confederal també són competències del Consell Nacional Confederal, totes aquelles altres competències que no estiguin atribuïdes en exclusiva a un altre òrgan de la Confederació.

 

Secció 3a. De la Coordinadora Nacional Confederal

Article 16. De la Coordinadora Nacional Confederal. Integrants. Elecció, revocació i substitució. Regim  de  reunions. Quòrum  i  adopció   de decisions. Competències.

Primer. Integrants. La Coordinadora Nacional Confederal esta integrada per dues persones en representació de cada sindicat o federació confederal; per una persona en representació de cada Coordinadora Territorial Confederal i per una persona en representació de cadascuna de les Secretaries Confederals escollides amb el consens de les organitzacions que componen la IAC.

Si el/la coordinador/a de la FAA no forma part de la Coordinadora Nacional Confederal, assistirà a les reunions d’aquest òrgan amb veu i sense vat.

Segon. Elecció, revocació i substitució. Atenent les consideracions anteriors, les persones integrants de la Coordinadora Nacional Confederal són escollides pel Congres Confederal. Les persones que formin part de la Coordinadora Nacional Confederal en representació de les Coordinadores Territorials Confederals seran escollides pel Consell Nacional a proposta de les respectives Coordinadores.

Les persones que integrin la Coordinadora Nacional Confederal i que representin els sindicats i federacions confederals poden ser revoca es per a mateixa organització que representen. Els i les integrants que representin les Coordinadores Territorials Confederals i les Secretaries Confederals poden ser revocats, respectivament, pel Consell Nacional o a proposta de la mateixa Territorial o Secretaria que representen.

Tercer. Regim de reunions. La Coordinadora Nacional Confederal es reuneix mensualment un dia fix per tal d’efectuar l’anàlisi sindical i, en conseqüència, definir les línies de treball i debat pel que fa a l’acció sindical general i als temes comuns, amb prou temps per estudiar amb deteniment les propostes i amb l’objectiu d’avançar-se als esdeveniments.

Així mateix, serà convocada amb caràcter extraordinari, a petició d’un ter9 de les persones que la integren, en un termini màxim d’una setmana.

En aplicació d’allò que s’estableix a l’article 15, cinquè, apartats 11 i 13 dels presents estatuts, el Consell Nacional es 1’órgan que, entre congressos, te la capacitat de ratificar la renovació de les persones que formen part de la Coordinadora Nacional Confederal, a proposta de les respectives organitzacions, i de designar les persones responsables de les diferents Secretaries, a proposta de la Coordinadora Nacional Confederal.

Quart. Competències. A mes de la facultat de dotar-se d’un reglament de funcionament i de poder constituir i determinar els i les integrants, la durada, les tasques i el funcionament de les comissions i grups de treball que consideri necessari, les seves funcions i competències són:

  1. Desenvolupar les línies establertes en el Consell Nacional i gestionar el dia a dia de la Confederació.
  2. Assumir la representació pública de la Confederació.
  3. En relació a la Mesa General de la Funció Pública, la representació serà intersectorial i estarà en consonància amb els àmbits dependents de la mateixa Mesa; així doncs, la representació correspondrà a una persona de la Coordinadora Nacional Confederal per sindicat o federació i àmbit. En el cas que el nombre de representants no coincidís amb el d’àmbits representats, es ponderarà la representació en funció dels resultats electorals obtinguts a cada sindicat o federació. En tot cas, la figura del suplent permetrà equilibrar una presencia equitativa entre els diferents sindicats, federacions i/o àmbits afectats.
  4. Ser informada puntualment de l’activitat sindical derivada de les meses de negociació.
  5. La Coordinadora Nacional Confederal podrà convocar o reunir-se amb els diferents grups de treball i Secretaries Confederals, per tirar endavant les propostes d’actuació a nivell general i la seva imbricació en els diferents sindicats i federacions confederades.
  6. Vetllar pel compliment del que s’acordi en el Consell Nacional Confederal.
  7. Convocar els Consells Nacionals Confederals ordinaris i, si s’escau, perquè la dinàmica sindical així ho demani, els extraordinaris.
  8. Impulsar l’intercanvi d’experiències sectorials, en concret d’articles publicats a les revistes de les diferents federacions i sindicats confederats que es consideressin d’interès comú i, en general, de tots aquells temes que fomentin la cohesió de la Intersindical.
  9. Impulsar la difusió i establir la periodicitat de la revista confederal Laiac, dirigida a l’afiliació i als simpatitzants, que recollirà temes per als debats amb l’objectiu de promoure una major cohesió interna. Haurà de vetllar per tal que el llenguatge i els continguts no siguin ni sexistes, ni discriminatoris, ni bel·licistes.
  10. Organitzar, o delegar-ho en la Secretaria corresponent, les reunions i trobades de delegats i delegades – amb periodicitat trimestral i dia fix predeterminat terminat -, impulsar la realització d’escoles sindicals i coordinar-ne l’organització, com també les jornades de formació interna quan, per la globalitat de la temàtica, es consideri necessari.
  11. Proposar al Consell Nacional Confederal la convocatòria del Congres Ordinari
  12. Adequar els estatuts de la Confederació d’acord amb les decisions preses en el Congres Ordinari i presentar-los als registres oficials que correspongui.
  13. Acordar el repartiment de les funcions i responsabilitats necessàries per acomplir els objectius marcats, entres les persones que la integren.
  14. Elaborar la proposta raonada de quantificació del crèdit horari necessari per portar a terme les diferents tasques d’organització. L’aportació horària de les diferents organitzacions es farà d’acord amb la proporció dels delegats i delegades variables en el Consell Nacional i la seva realitat com a sector, tot valorant el crèdit horari global del que disposen tenint en compte els resultats obtinguts en les ultimes eleccions.
  15. A mes de ser l’òrgan encarregat de la representació pública, gestió i administració de la Confederació Intersindical Alternativa de Catalunya, sota el control del Congres Confederal i del Consell Nacional Confederal, la Coordinadora Nacional Confederal, per si mateixa o mitjançant l’atorgament dels poders que siguin suficients en dret, es l’òrgan competent per decidir sabre l’adquisició, venda i administració dels bens de la bens Confederació Intersindical Alternativa de Catalunya sobre la realització d’operacions comercials o mercantils incloent-hi l’obertura de comptes corrents, com també sabre qualsevol altra actuació davant les entitats i organismes de l’Estat i de les administracions autonòmica, intercomarcal, comarcal i local, incloent-hi la interposició d’accions jurídiques de qualsevol mena, fins i tot, les de caràcter penal.
    En relació amb l’anterior, i als efectes de representació de la Intersindical Alternativa de Catalunya dins l’àmbit judicial, la Coordinadora Nacional Confederal, per si mateixa en acord adoptat en sessió plenària o en compliment de l’encàrrec, en aquest sentit, del Congres Confederal i/o del Consell Nacional, podrà atorgar poders en favor d’una o mes de les persones que integren la Coordinadora Nacional Confederal per tal que aquestes puguin representar legalment la Confederació i atorgar poders de representació i/o actuació davant qualsevol institució o organisme judicial a favor de tercers.
  16. Gestió econòmica. La gestió econòmica de la Confederació correspon a la Coordinadora Nacional Confederal, la qual, a partir de la proposta elaborada per la Comissió de Finances, presentarà la gestió econòmica anual i les possibles modificacions al Consell Nacional de la Confederació per a la seva aprovació.
    De forma extraordinària la Coordinadora Nacional Confederal aprovarà la gestió econòmica anual i les possible modificacions que posteriorment hauran de ser presentades al Consell Nacional per a la seva ratificació.
  17. Creació de la Permanent de la Coordinadora Nacional Confederal. La Coordinadora Nacional Confederal es dota d’una Permanent integrada per una persona de cadascuna de les organitzacions que la componen, amb la finalitat d’agilitzar la presa de decisions en moments d’urgència, i dotar d’agilitat el funcionament de la mateixa Coordinadora.
    En relació a la Permanent, la Coordinadora Nacional Confederal es l’òrgan que te la competència per escollir d’entre les persones que la integren aquelles que formaran part de la Permanent, incloent-hi aquella que s’encarregarà de la funció de coordinació; de la renovació i de la revocació del nomenament de les persones que en formen part; de convocar reunions extraordinàries; d’establir-ne la línia d’actuació i de ratificar i, en el seu cas, rectificar els acords que s’hi puguin haver adoptat.
  18. Totes aquelles altres que Li siguin atorgades pel Congres Confederal o pel Consell Nacional Confederal.

 

Secció 4a. De les Secretaries Confederals

Article 17. Secretaries Confederals

Primer. Per tal d’abordar amb eficàcia tots els aspectes de l’acció sindical i organitzativa de la Confederació, aquesta s’estructura en les següents Secretaries Confederals:

  1. Acció Sindical
  2. Organització
  3. Relacions
  4. Dona
  5. Moviments Socials
  6. Premsa i Comunicació
  7. Formació i Estudis
  8. Salut Laboral

Segon. El Consell Nacional, a proposta de la Coordinadora Nacional Confederal es l’òrgan competent per decidir respecte de les funcions, competències, funcionament, persones responsables i assignació dels mitjans humans i materials necessaris per al seu bon funcionament.

 

Secció 5a. De les Coordinadores Territorials Confederals

Article 18. De les Coordinadores Territorials Confederals

Primer. Les Coordinadores Territorials Confederals són quatre, una per cada circumscripció intercomarcal.

Segon. Es podran crear coordinadores d’àmbit comarcal o regional quan la realitat de la implantació i de la dinàmica de l’acció sindical ho aconselli. Aquestes coordinadores participaran en l’estructura confederal a traves de la respectiva Coordinadora Territorial Confederal.

Tercer. Formen part de cada Coordinadora Territorial Confederal els delegats i les delegades representants de les diferents federacions o sindicats confederats en l’àmbit del territori i les persones que, sent del territori, formin part del Consell Nacional o de la Coordinadora Nacional Confederal, o d’algun òrgan representatiu de les diferents federacions o sindicats confederats del territori.

Quart. Es reuneixen com a mínim un cop al mes i tenen autonomia de funcionament sense cap mes limitació que l’acompliment dels acords adoptats pels òrgans nacionals de la Confederació.

Cinquè. Previ consens de les organitzacions que formin part de la Coordinadora Territorial Confederal, els i les integrants elegeixen entre ells la persona que els representarà a la Coordinadora Nacional Confederal. La Coordinadora Territorial Confederal te la competència de proposar a la Coordinadora Nacional Confederal la revocació de la persona que la representi.

Sisè. Poden convocar assemblees de persones afiliades quan ho considerin oportu per desenvolupar i adaptar l’acció sindical conjunta.

Sete. Sense perjudici de l’anterior i de la resta de normes estatutàries, les Coordinadores Confederals Territorials són competents per:

  1. Decidir respecte d’aquelles qüestions que afectin en exclusiva el seu àmbit territorial.
  2. Elaborar i aprovar el seu propi reglament de funcionament, el qual sera presentat a la Coordinadora Nacional Confederal.

Vuitè. Les organitzacions que formin part de cadascuna de les Coordinadores Territorials Confederals han de fomentar la participació i el treball dels seus delegats i delegades en totes les qüestions confederals que siguin generades per les decisions preses.

 

Títol IV. Del regim econòmic

Article 19. Deis recursos econòmics

Els recursos econòmics de la Intersindical Alternativa de Catalunya estan integrats per:

  1. Les aportacions dels sindicats i federacions confederats. En cada exercici pressupostari cadascuna de les organitzacions confederals aporta la quantitat que anualment decideix la Coordinadora Nacional Confederal tenint en compte els resultats de la gestió econòmica anual aprovada i el nombre variable de consellers i conselleres que te cadascuna de les federacions i dels sindicats que formen part de la Intersindical. Així mateix, a l’hora de determinar-ne la quantia es te en compte la realitat en la qual es troben les diferents organitzacions.
  2. Les donacions i llegats que li siguin concedits.
  3. El patrimoni acumulat al llarg de la seva existència.
  4. Les subvencions que li siguin atorgades.
  5. Els préstecs que li siguin concedits.
  6. Les rendes dels bens dels quals tingui la propietat.
  7. Tots aquells altres recursos que es puguin obtenir d’acord amb la normativa vigent.

 

Article 20. De la gestió econòmica

Primer. La gestió econòmica de la IAC correspon a la Coordinadora Nacional Confederal, la qual pot delegar aquesta funció a la Comissió de Finances que, a mes a mes de formar part i de dependre funcionalment de la Secretaria

d’Organització, esta integrada per la persona responsable de la Coordinació de l’esmentada Secretaria i, almenys, per una persona de cadascuna de les federacions i dels sindicats que formen part de la IAC.

La persona responsable de la Secretaria d’Organització es l’encarregada de:

  1. Coordinar la mateixa Comissió i la seva relació amb la resta de secretaries.
  2. Elaborar i presentar les peticions de subvencions.
  3. La custodia de tota la documentació (en paper o en suport informatic) que es generi en la Comissió.
  4. La presentació davant la Coordinadora Nacional Confederal i, en el seu cas, davant el Consell Nacional Confederal, dels resultats i de les propostes que, per iniciativa pròpia o en compliment del mandat del Congres Confederal, el Consell Nacional i/o la Coordinadora Nacional Confederal, siguin elaborades per la Comissió de Finances.

Segon. La Coordinadora Nacional Confederal, a partir de la proposta elaborada per la Comissió de Finances, presenta al Consell Nacional Confederal la gestió econòmica anual, integrada pel balanç de l’exercici tancat (incloent-hi les partides extraordinàries que s’hagin pogut produir), el possible dèficit o superàvit i la proposta de pressupost per a l’exercici següent. A mes, la gestió econòmica anual ha d’incloure una memòria explicativa que avali i justifiqui totes les propostes.

La proposta de pressupost per a cada exercici s’elabora segons les necessitats de les diferents secretaries i de l’estructura organitzativa i de funcionament de la Intersindical tot tenint en compte el superàvit o el dèficit de l’exercici anterior.

Amb caràcter extraordinari, la Coordinadora Nacional Confederal pot aprovar la gestió econòmica anual i les seves possibles modificacions tot i que posteriorment hauran de ser presentades al Consell Nacional per al seu debat i, en el seu cas, la seva ratificació o rectificació.

El Consell Nacional Confederal es l’òrgan encarregat de l’aprovació i modificació de les partides que hagin de formar part del pressupost i de l’organigrama de funcionament i de gestió econòmica de la Confederació.

Tercer. Sota el control i sense perjudici de les competències del Consell Nacional Confederal, la Coordinadora Nacional Confederal te capacitat per decidir respecte de l’obertura i, en el seu cas, sabre el tancament dels comptes bancaris de la Intersindical que consideri oportú. En qualsevol cas, els comptes bancaris de la Intersindical tindran com a titulars, almenys, una persona de les diferents federacions i sindicats que integren la Confederació, una de les quals ha de ser la persona responsable de la Coordinació de la Secretaria d’Organització.

Les persones titulars del compte o comptes corrents de la Intersindical són les que, conjuntament, podran obrir, seguir i cancel·lar els esmentats comptes corrents, d’estalvi o a termini fix, que en un futur es puguin obrir. Així mateix, són les encarregades de signar i cancel·lar operacions de crèdit, signar talons i reintegraments i acceptar, lliurar, endossar i negociar lletres i altres documents de lliurament, autoritzant càrrecs en compte.

Quart. Les subvencions legals que es rebin es distribueixin segons la representativitat obtinguda en les eleccions sindicals per cada una de les federacions i sindicats que formen part de la Confederació d’acord amb les certificacions emeses pel registre corresponent.

Cinquè. La Coordinadora Nacional Confederal de la IAC revisa i determina les quantitats econòmiques que han d’aportar anualment els diferents sindicats i federacions de la Confederació d’acord amb els resultats de la gestió econòmica anual aprovada i al nombre de delegats i delegades variables que· te cada organització confederal en el Consell Nacional. Així mateix, a l’hora de determinar-ne la quantia es te en compte la realitat en que es troben les diferents organitzacions.

Sisè. De forma extraordinària la Coordinadora Nacional Confederal pot determinar d’altres aportacions econòmiques al llarg de l’any per tal de fer front a situacions i modificacions del pressupost que hauran d’estar degudament justificades i ser ratificades pel Consell Nacional.

Setè. Les quotes anuals que corresponen a cadascun dels sindicats i federacions que formen part de la Intersindical s’han de fer efectives de forma anual o semestral segons decideixi cadascuna de les organitzacions. En qualsevol cas i, per garantir la liquiditat de l’organització, el pagament s’ha de fer efectiu durant els dos primers mesos de la modalitat de pagament escollida.

Vuitè. En el cas que algun sindicat o federació no pugui fer front o hagi d’endarrerir el pagament de la quota anual a la Intersindical, ho comunicarà amb prou antelació a la Coordinadora Nacional Confederal, la qual consensuarà la temporalització i les formes de resoldre la situació.

 

Article 21. Del coneixement de la situació econòmica

La Coordinadora Nacional Confederal passa comptes de la gestió econòmica al Consell Nacional Confederal i arbitra i garanteix els mitjans necessaris per tal que la resta d’òrgans confederals i la afiliació puguin conèixer en tot moment la situació econòmica de la Confederació Intersindical Alternativa d Catalunya.

 

Títol V. De la modificació dels Estatuts. De la fusió, de la integració i de la dissolució de la Intersindical

Article 22. De la modificació dels Estatuts

La modificació dels presents Estatuts ha de ser aprovada pel Congres Confederal. Excepcionalment, entre congressos, el Consell Nacional Confederal, en sessió extraordinària, pot modificar els Estatuts amb la finalitat d’adequar-los a les necessitats legals que puguin produir-se durant l’esmentat període. El projecte de modificació estatutària ha de ser notificat de forma motivada a tota l’afiliació de la Intersindical.

 

Article 23. De la fusió i la integració de la Intersindical

La fusió i/o la integració de la Intersindical Alternativa de Catalunya amb/en alguna altra organització sindical s’ha de decidir en un Congres Extraordinari convocat amb aquesta finalitat.

 

Article 24. De la dissolució de la Intersindical

La Intersindical Alternativa de Catalunya es dissol quan així ho decideixi un Congres Extraordinari convocat amb aquesta finalitat.

En qualsevol cas es necessari que en la referida decisió es contempli la destinació que tindran el bens, drets, instal·lacions i serveis que puguin quedar després d’atendre les obligacions pendents. Si no s’acorda cap altra cosa, els integrants de la Coordinadora Nacional Confederal actuen com a Comissió Liquidadora de la Intersindical.

Amb la finalitat de no perjudicar els sindicats i federacions confederals que integren la Confederació Intersindical Alternativa de Catalunya, l’acord de dissolució no causa efectes jurídics fins que, amb caràcter general, no es convoquin noves eleccions sindicals en els àmbits en els quals intervé la Intersindical.