Comunicat: Per la llibertat dels presos polítics i la derogació del 155

Ara és l’hora de bastir entre totes una primavera catalana, ara és l’hora de lluitar per la nostra dignitat i els nostres drets més elementals com a poble i classe treballadora!

 

Estem en un moment polític i social absolutament excepcional, amb un Estat Espanyol demofòbic, que, amb l’aplicació del 155, va destituir el govern legítim de la Generalitat i va efectuar un cop d’estat de facto a les institucions catalanes per deixar-les sota la seva tutela. Part de l’antic govern a l’exili o empresonat, activistes socials, bombers, docents, regidors, alcaldes, ciutadania en general … empresonats o imputats, acusats de rebel·lió o sedició …

Els darrers dies estem assistint a una nova escalada repressiva de l’Estat amb nous empresonaments i detencions de representants legítims del poble de Catalunya, combinat amb la repressió  a activistes i ciutadania en general que ens mobilitzem amb dignitat contra aquest atac permanent als drets més elementals.

Des del primer moment la IAC no s’ha cansat d’assenyalar que el que estructura la naturalesa d’aquest conflicte polític i social a Catalunya és un conflicte entre democràcia i involució autoritària de l’Estat; davant la il·legal i il·legítima ocupació de diversos departaments de la Generalitat i les detencions que estaven realitzant el 20s forces policials i militaritzades de l’Estat, sumat a la persecució a càrrecs electes i treballadors i treballadores del sector públic i privat, a la ocupació de mitjans de comunicació i impremtes, a la prohibició d’actes i la requisa de materials pel referèndum de l’1 d’Octubre, la IAC es va posar al costat del poble mobilitzat que volia exercir un dret tant bàsic com és el seu dret a l’autodeterminació.

Davant aquest procés d’involució democràtica la IAC va teixir i bastir una xarxa de solidaritat permanent amb l’esquerra sindical de tot l’Estat. Va impulsar actes de solidaritat internacional amb el poble català aquí i arreu a través de les marxes de la dignitat o With Catalonia. El 10-S la IAC va organitzar un acte amb l’esquerra sindical de tot l’estat a Barcelona en favor del dret d’autodeterminació i en defensa del referèndum de l’1 d’Octubre.

Després dels fets del 20s la IAC va impulsar junt amb altres sindicats i moviments socials a Catalunya la plataforma per les llibertats i contra la repressió que va permetre l’èxit de la vaga general del 3 d’Octubre després de la repressió policial de l’1-O

La IAC també va donar suport a la jornada de Vaga General de 8N, que en aquest cas va tenir un seguiment molt desigual, en un context ja d’aplicació del 155, on a més, es va intentar repetidament i fins a l’últim moment il·legalitzar la vaga per part de la Patronal catalana; amb tota la confusió i desmobilització que això va suposar. Els CDRs van aconseguir, no obstant, tirar endavant una mobilització que va paralitzat el país i que va tenir una presència massiva en totes les ciutats de Catalunya

Però tant la vaga del 3-O com la del 8-N van ser una lliçó exemplar de dignitat, d’autoorganització i mobilització popular que va desbordar les forces institucionals, i que va trencar els esquemes d’un sindicalisme de concertació que sembla que encara no és conscient del canvi de paradigma que ha significat la crisis econòmica i la involució democràtica que estem patint aquí i arreu de l’Estat.

En els darrers dies la IAC i d’altres sindicats alternatius em tornat a activar la plataforma 3-0 per les llibertats i contra la repressió per la llibertat dels presos polítics, en defensa de l’autogovern de les nostres institucions, contra  el 155.

En la seqüencia que va del 20s a la proclamació de la república del 27-O, va quedar palès que només l’autoorganització popular i l’impuls d’un sindicalisme alternatiu i combatiu podran donar una resposta a l’altura de la greu agressió que estan vivint les classes treballadores d’aquest país i les seves institucions.

És per això que des de la IAC estem compromesos impulsar i/o participar de totes les iniciatives que malden  per la llibertat dels presos polítics, en defensa de l’autogovern de les nostres institucions, contra la repressió i el 155.

Davant l’actual deriva autoritària cal aixecar un front ampli i democràtic antirepressiu i simultàniament passar a l’ofensiva dels drets socials: enfortir i nodrir totes les solidaritats, aixecar entre totes una agenda social antiausteritària des dels moviments socials per guanyar totes les llibertats: polítiques, socials i econòmiques.

Ara és l’hora de bastir entre totes una primavera catalana, ara és l’hora de lluitar per la nostra dignitat i els nostres drets més elementals com a poble i classe treballadora!