L’objectiu del present article és plantejar algunes línies d’actuació sindical als sectors del que anomenen nova economia a partir de l’experiència de la lluita a l’empresa de transport de menjar a domicili, Deliveroo.
Nova economia vella explotació1
Això que anomen economia col.laboraitva és l’economia dels pobres de tota la vida, només que ara multinacionals sense escrúpuls, ajudades per la tecnoligia i les facilitats que es donen a les startups estan aprofitant l’atur i la pobresa estructural. Airbnb ara fa d’intermediària dels rellogat de tota la vida, el que passa és ara permet que l’habitació li lloguis a un estranger turista que paga més, però l’únic que Airbnb és aprofitar que la gent no arriba a finals de mes per cobrar comissions. Uber o Cabify són altres exemple de empreses que treuen beneficis dels taxis pirates de tota la vida. Com deia l’investigador Jesse Hirsh a la contraportada de la Vanguardia, o regulem la nova economia i les tecnologies o serem subempleats. El que fan aquestes empreses és el que feien empresaris de temps pretèrits que anaven als llocs on es concentràven els aturats i recollien els que necessitaven per a cada dia, jornalers sense drets, sense assegurança, vancances, pensions i a sobre se’ls donen facilitats per operar com es queixava també fa poc un representant dels botiguers, a la mateixa Vanguàrdia.
De fet tan les Kellys com RidersxDerechos són experiències de lluita per establir una relació laboral estable i amb drets.
RidersXDerechos
Existeixen moltes empreses de missatgeria, MRV, SEUR, etc però fa relativament dos anys que a Barcelona hem vist com començaven a sovintejar ciclistes i motoristes (riders) amb una caixa o motxila marcada amb diversos logotips, Deliveroo, Glovo, Stuart, són les més importants. Totes tenen el mateix model, una aplicació mòbil que posa en contatce clients i botigues i una altre on li assignen la comanda a la treballadora. Tanmateix aquestes empreses de transport no tenen cap transportista en plantilla sinó que totes les riders són autònomes. Moltes pensareu que només treballa gent jove, però no és cert, moltes treballadores i treballadors tenen criatures i banda la joventut té tot el dret a viure dignament del seu treball.
Com ja hem dit al paràgraf anterior, les empreses de l’economia col.laborativa fan servir la mà d’obra com al s XIX, això sí amb un mòbil de per mig. Si Guy Standing (el teòric del precariat com a classe diferent a la classe obrera) res del que explicarè hauria funcionat. Quan el company Uri va començar a treballar per Deliveroo va veure que faltaven un munt de drets. Llavors mitjançant converses en el temps d’espera les treballadores van agafar confiança entre sí i van plantejar una carta de reivindicacions molt concretes. És a dir van redactar la plataforma reivinicativa de tota la vida i la van estendre entre la plantilla. A la vegada van entrar en contacte amb la Federació d’Altres Activitats de la IAC per assessorament legal i poder començar a plantejar una denúncia a la inspecció del treball. Va ser en aquest moment quan es va constituir la plataforma RiderxDerechos per oferir a qualsevol treballador del sector, del sindicat que fos, molt probablement de cap, tingués un espai obert i unitari on acudir. Es va fer una manifestació el dia 23 de Juny al matí i acte seguit es convocar vaga el 2 de Juliol (3h) i el 8 i el 9 de Juliol (24h).
El desenvolupament de les vagues també va mostrar que les coses són diferents a la superfície però igual en el fons. Entre les 20 i les 23h del dia 2, les hores en les que la vaga estava convocada, l’empresa va ser incapaç de’entregar la immensa majoria de comandes, de fet a València va haver de tancar l’aplicació. Els dies 8 i 9 amb una vaga de 48h convocada a Barcerlona, l’empresa, oh sorpresa, va contractar esquirols i va amenaçar les treballadores, i la principal competidora va donar algunes millores als treballadors més antics per evitar el contagi del conflcite. De nou la vaga va ser un èxit 2 ,atès que l’empresa va haver de tornar a emetre anuncis falsos on deien que l’excès de comandes l’impedia entregar les comandes, quan la realitat és que no hi havia gent treballant.
La batalla a les xarxes una nova forma d’expressar la solidaritat
Aquest fet si que és novedòs. Deliveroo té una forta implantació a les xarxes. El restaurants, clients de la multinacional anglesa, publiquen anuncis a twitter per donar-se a conèxier. El primer dia de vaga (2 de juliol) el seu compte va quedar ple de mencions de persones solidàries amb la vaga. Tan fort va ser el cop que durant 3 dies Deliveroo no va publicar res, i es va dedicar a bloquejar a tots els comtpes que s’havien solidaritzat, s’estava preparant pels dies 6 i 8.
Per tant una de les conses que hem d’aprendre des del sindicalisme, com ja es va demostrar a la lluita de Movistar i el Correscales és utilitzar les xarxes socials com arma de lluita.
A mode de conclusió
La classe treballadora no té una forma fixa, de fet mostra les característiques del capitalisme que la crea. Avui conviuen sectors estables on es fa un tipus de sindicalisme amb sectors propers al sXIX, on cal de nou recuperar velles pràctiques, patejar carrer, fer fulls i entregar-los en mà, per twitter, facebook, Instagram o whasap, assistir a assemblees a les 23h, quan acaba la jornada, establir aliances amb col.lectiu de barri… Cal també ser prou àgils per acceptar que les lluites dels precaris són explosives, de curta durada però molt intenses i cal tambés recuperar les caixes de resisitència. Per cert la RidersxDerechos és:
1http://diaritreball.cat/nova-economia-vella-explotacio/
2http://diaritreball.cat/vagues-deliveroo-ja-milloren-condicions-dels-treballadors-competencia/