En la negociació del conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Català de la Salut (SISCAT) un cop més ens trobem amb els sindicats de la concertació, dels pactes en els despatxos, de les negociacions a l’esquena del personal treballador,de les pràctiques sindicals de sempre… i evidentment com no podia ser d’altra manera també amb les patronals que s’aprofiten d’aquest sindicalisme bendomesticat.
Han estat uns i altres un any escenificant la negociació per fer realitat dues de les millors frases de Groucho Marx: “Fixa’t en mi. M’he esforçat per arribar del no- res a la pobresa extrema” i “Partint del no res hem assolit les més altes cotes de misèria“.
Fa molt pocs dies els sindicats negociadors convocaven manifestacions de protesta davant l’immobilisme de la patronal (el mateix de tot l’any) i ara com que per Nadal hem de ser tots a casa, a correcuita estan a punt de signar un conveni que diuen recupera alguns drets laborals robats i aplica diferents decrets llei i algunes sentències judicials que ja s’han aplicat a la funció publica.
Com és costum de qui sol vendre fum una vegada més ens volen fer passar bou per bèstia grossa. Aquests sindicats tenen la barra de vendre el fracàs com una conquesta en les negociacions. I res més lluny de la veritat, la crua i miserable realitat és que una veritable conquesta seria que el preacord recollís totes les condicions ja robades per part dels mateixos actors que ara volen signar II conveni del SISCAT… I no ho fa.
El conveni no recollirà reivindicacions històriques com ara desvincular les DPOs de l’equilibri pressupostari, requisits homogenis d’accés als nivells professionals i la descongelació d’aquests, premis de fidelització, reducció de jornada, mésdies lliures, etc.
Els sindicats negociadors no volen sotmetre a un referèndum el preacord merdós que hi han assolit amb les patronals i només ho supediten a l’acord gairebé manipulat (del si o si) que prenguin en l’àmbit intern les seves persones delegades tot i que l’afectació és per a totes i tots els professionals del SISCAT. Quan tenen la capacitat per poder fer-ho no convoquen un referèndum de tot el sector on poder decidir si acceptem democràticament aquest preacord o no? A canvi de què ho fan? De les subvencions milionàries que reben? A canvi de les martingales que es porten amb les patronals? Així és com consideren que defensen els interessos de les persones treballadores de la sanitat? Aquests mètodes antidemocràtics fan la ferum de sempre. Fins quan els permetrem que maniobrin i ens enganyin?
El nou conveni no recupera totes les condicions perdudes per les retallades del 2008. No podem permetre de perdre un any més, no a costa del nostre treball i esforç. Plantem-los cara…!!! Diguem prou…!!!
Candidatura Autònoma de Treballadores i Treballadors de l’Administració de Catalunya – Coordinadora de Treballadors i Treballadores de la Sanitat / Intersindical Alternativa de Catalunya (CATAC-CTS/IAC).