MEPAGC – 17/12/2018

Aquest dilluns 17 de desembre es va convocar la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics de l’Administració de Catalunya (MEPAGC) per ratificar l’acord de CCOOO, UGT i USOC amb l’administració.

Des de la IAC  ja vam denunciar aquest acord en el seu moment perquè enteníem que actuava de facto com un autèntic talla focs del procés de mobilitzacions i vaga 29N que havia posat a l’Administració contra les cordes i havia situat les reivindicacions del sector públic en el centre del debat polític i social.

En aquest context, i com tantes altres vegades ha passat, l’administració va cercar uns interlocutors més dòcils per desactivar el procés de lluita dels treballadors. I va trobar en CCOO i UGT, que van boicotejar la vaga del 29 i van trencar la unitat d’acció dels i les treballadores, un salvavides per poder desactivar el conflicte a preu de saldo i sense donar sortida a les reivindicacions més bàsiques de les persones treballadores.

Per això mateix a la Mesa la IAC vam deixar clar que no entenem com quan encara no fa ni 2 mesos, fruit de les mobilitzacions, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució de retorn de les pagues a 2 anys, la part social pot signar ara un retorn a 4 anys d’unes pagues que ens deuen fa 6 anys, i condicionat a l’evolució de l’economia i dels pressupostos; i de propina renunciant a l’acord del cobrament enguany del paupèrrim 10% de la paga del 2013 que ja havien signat CCOO i UGT quan van tornar a trencar la unitat sindical el curs passat. Aquesta forma de fer sindicalisme, ens debilita a totes, i ens fa perdre drets.

També vam  fer veure a l’administració que resulta una presa de pèl i una falta de respecte absoluta cap al conjunt de les treballadores dir fa uns mesos que no hi havia ni un euro més pels treballadors a causa de la llei d’estabilitat pressupostària i ara incrementar aquesta partida: o mentien abans o ho fan ara!.

Com deiem, l’acord va lligat a l’aprovació dels pressupostos, però en cas de no ser tramitats, s’arbitrarien “mecanismes” per fer efectiu l’acord. La pregunta de la IAC era evident: si no hi ha pressupostos quins seran aquests “mecanismes”? Resposta de la mesa: no saben.

Amb els antecedents d’incompliment d’acords i resolucions que converteix en paper mullat aquesta administració, resulta més que inquietant que ni tan sols en el context de la misèria d’aquest acord ens vulguin dir com l’executaran…

És per tot això que la IAC no vam signar aquest acord aquest dilluns. Per contra,vam convocar una concentració de delegats i delegades per denunciar aquest nou regal dels nostres drets més bàsics a l’administració per part del sindicalisme de concertació i alhora deixar clar a aquesta mateixa administració que el conflicte no ha acabat: seguirem mobilitzan-nos i treballant per la unitat d’acció i de les lluites fins que ens retornin tot el que ens ha robat i recuperem els nostres drets com a treballadores.

Li pesi a qui li pesi, la lluita continua.