Des de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) valorem molt negativament l’acord signat per CCOO, UGT, USOC i el Govern de la Generalitat
Acord dolent que eternitza el retorn d’unes pagues atès que ni tan sols fixa una data definitiva.
L’acord és dolent atès que preveu el retorn el retorn a 4 anys d’unes pagues que ens deuen fa 6 anys, condicionat a l’evolució de l’economia i dels pressupostos; i de propina l’acord renuncia al paupèrrim 10% que ja havien signat quan van tornar a trencar la unitat sindical el curs passat.
Quan encara no fa ni 2 mesos que el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució de retorn de les pagues a 2 anys. Aquí volem deixar clar que la gent treballadora no entendria que els grups parlamentaris que van votar pel retorn de les pagues en dos anys votessin uns pressupostos que no complissin aquest mandat.
La resolució del 16 d’octubre de 2018 va ser fruit d’un procés de mobilització social en el sí de diferents àmbits del sector públic. De nou CCOO i UGT han tornat a apostar per mirar d’aparèixer com a úniques representants de les treballadores .
Val a dir que tant la vaga del 3 d’Octubre, passant per la del 8 de Novembre, la potent Vaga Feminista del 8 de març i la lluita en defensa per un sistema públic de pensions que ha engegat la marea pensionista deixa palès que la gent treballadora cada cop els atorga menys credibilitat.
Unir les lluites per revertir les retallades.
EL 29N no va ser un dia qualsevol. Va ser un dia de VAGA amb totes les lletres, en el qual els sindicats de la IAC al sector públic CATAC (administració) CATAC-CTS/IAC (Sanitat) i USTEC-STES (educació) van tenir un paper fonamental.
El 29N van confluir lluites de personal de la Sanitat, estudiants, bombers i administració en una convocatòria de vaga, amb reivindicacions de caire general com les pagues però també amb una clara visibilització de les reivindicacions dels diferents sectors que tenen a veure amb la qualitat dels serveis, la precarització creixent i la nostra aposta per un model 100% públic i democràtic, de gestió i finançament públic que no desviï immensos recursos públics al sector privat i que cobreixi les necessitats de la població que els utilitza (principalment gent treballadora) i respecti a les seves treballadores.
CCOO i UGT van boicotejar la vaga del 29N tot enviant una nota als centres cridant a no seguir-la i utilitzant la data del 12D com una cortina de fum per desmobilitzar. Des de la IAC sempre hem defensat i defensarem la màxima unitat d’acció sindical perquè fa més fortes a les treballadores. De fet quan va començar a sonar el 29N com a dia de vaga es va parlar amb el conjunt de sindicats per veure com poder fer la mobilització més forta possible.
Des de la IAC estem preparant la continuïtat del 29N per revertir les retallades. En un context de creixement econòmic, i de debat pressupostari ens trobem que el sindicalisme de concertació es torna a postular com a salvavides de les patronals i en aquest cas del Conseller Puigneró.
Li pesi a qui li pesi, la lluita continua.
Barcelona, 12 Desembre 2018