Les universitats públiques amaguen les seves vergonyes amb el comunicat inversió estratègica pel progrés social, cultural, econòmic i tecnològic després d’anys d’abandonament de les seves responsabilitats de lideratge.
El passat dimarts 8 d’octubre, a la “Sala gran” de la universitat (Paranimf de la UB), amb membres de la comunitat universitària i presència de la IAC, les persones rectores de les 8 universitats publiques catalanes van fer un acte reivindicatiu per a denunciar la insuficiencia de recursos que pateixen.
La rectora de la Universitat Rovira i Virgili, Maria José Figueras, ha llegit el manifest Les universitats públiques catalanes, una inversió estratègica pel progrés social, cultural, econòmic i tecnològic de Catalunya, que el juliol passat i en el marc de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), van publicar els rectors i les rectores, i presidentes dels respectius consells socials, de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV i UOC.
Malgrat que, des de la IAC, ens poguem sentir còmodes amb aquesta iniciativa hem de recordar que, des dels responsables institucionals de les universitats públiques catalanes, s’ha donat suport a les polítiques d’austeritat (retallades) sense posicionaments crítics. Institucionalment, les universitats públiques ens han fallat en la seva responsabilitat de liderar opinió en propostes (socials, culturals, econòmiques, científiques i tecnològiques) en un moment tant especialment necessari pel nostre país com ha estat l’última dècada. Ens han fallat en el lideratge crític i d’opinió davant de les retallades social, econòmiques i de llibertats i de drets de ciutadania. També, institucionalment, s’han mantingut absents dels grans debats polítics de país i tampoc han estat capaces davant de les actuals polítiques repressives dels govern de l’Estat.
Malgrat que des de la IAC serem al costat de les reivindicacions d’increment d’inversions reclamades en el manifest, hem de mostrar la nostra preocupació per que aquest manifest no sigui més que tapar les vergonyes d’unes universitats que semblen claudicar davant dels poders i interessos de les oligarquies econòmiques; i que tenen pendents implementar polítiques i actituds clarament anti-austeritat. Posicionar-se clarament respecte a l’ofec econòmic de l’administració; per una universitat pública i de qualitat; l’eliminació de la precarietat; la desaparició de l’assetjament (sexual i laboral) o el retorn, a les persones treballadores, de tot allò manllevat per les “retallades”, que suposa un 25% de la massa salarial.
Segons el manifest de les persones rectores s’ha passat d’un finançament de la Generalitat a les universitats de 908 milions d’euros l’any 2009 a un finançament de només 766 milions d’euros l’any 2017. El document proposa, també, mesures específiques per afrontar aquesta situació.
Des dels CAU, la representació de la IAC entre el PAS de les universitats, s’ha manifestat que, si aquesta actitud reivindicativa es realment seriosa i va adreçada a la millora de tota la comunitat universitària, la institució ens trobarà al seu costat per a reclamar als governs el finançament necessari per a les universitats.