Plataforma contra #LleiAragonès al Parlament

El passat 15 de gener diversos membres de la Plataforma Aturem la Llei Aragonés vam anar al Parlament de Catalunya per tal de reunir-nos amb els diferents grups parlamentaris i saber de primera mà quina és la seva posició respecte aquesta llei privatitzadora.

Després de la reunió amb els partits van comparèixer en roda de premsa amb la portaveu de la Plataforma Fina Salazar de la Plataforma d’Atenció Domiciliària de Catalunya , Marc Casanovas de la IAC i Ustec, Pedro Mercader de la CGT, Toni Barbará de la Marea Blanca de Catalunya , Belen Tascon i Lidon Gasull de la FAPAC acompanyades de les diputades Marta Ribas i Maria Sirvent.

Durant la reunió amb els partits, les diferents posicions dels grups parlamentaris no per esperades van ser menys decebedores. Al marge de la CUP i Catalunya en Comú Podem que van expressar el seu rebuig frontal a la Llei i van assenyalar que en cap cas hi votaran a favor, els altres grups no si van mostrar contraris, ans al contrari.

Com ja ha passat tantes vegades en l’administració pública els darrers temps, vam veure a la pota esquerra d’un govern que s’autoanomena sobiranista, fent la feina bruta de la dreta i construint sota un argumentari progressista els consensos socials que permetran posar els serveis bàsics al servei de les empreses, del benefici privat, de les portes giratòries i del clientelisme polític… una feina gens agraïda per un partit que s’autoanomena d’esquerres suposem, però molt recurrent en els darrers temps.

Així, mentre el representant d’ERC (partit impulsor de la llei) intentava glossar les virtuts progressistes i les avantatges per l’administració pública que tindrà aquesta llei, Junts per Catalunya i Ciutadans expressaven la seva intenció de votar a favor de la llei i felicitaven efusivament a ERC per apostar definitivament, amb aquest projecte de llei, per un “model públic-privat” en l’administració pública. PSC, per la seva banda, se’n desentenia i deia que no sabia encara (aquestes altures del partit) què votarà…
Estem doncs davant l’enèsim capítol d’adaptació de les administracions públiques a la lògica neoliberal: Una administració fent el paper d’un simple supervisor i distribuïdor de recursos públics que, a través d’incentius i avaluacions, ha de fomentar la iniciativa i el benefici privat amb els recursos públics i els drets més bàsics de tots i totes.

Així, la Llei Aragonès esdevé el paraigües perfecte per anar confiant progressivament els recursos i la gestió de necessitats i drets tan bàsics com la sanitat, l’educació i l’atenció a les persones a les “virtuts reguladores” del mercat (amb “responsabilitat i sensibilitat social corporativa” això sí, perquè cap ànima bella es pugui ofendre).

Si la primera tasca d’un partit d’esquerra en un govern seria la de generar un pla de blindatge i internalització progressiva dels serveis públics, ens trobem, per contra, amb una conselleria d’esquerres que impulsa la regulació dels “contractes onerosos” de tots els nostres drets. Amb totes les conseqüències que això sempre ha comportat (no tenim, per molt que es digui, contraexemples): accés desigual als serveis, polarització i segregació social, precarització laboral, mercantilització, portes giratòries, i clientelisme polític…

Des de la Plataforma Aturem la Llei Aragonés ho tenim clar, hem fet i estem fent tot el que està en les nostres mans perquè ERC aturi aquesta Llei i s’assegui a parlar amb les entitats socials i els sindicats entre ells la IAC (majoritària entre els treballadors públics); ERC ja ha dit que no s’aturarà, que tan aviat com pugui durà aquesta llei a votació al Parlament. La IAC i les diferents entitats que formen la Plataforma Aturem la Llei Aragonés també som clars en aquest respecte: Si la Llei s’aprova, no pararem fins que es derogui i denunciarem i lluitarem contra cada privatització fins que aconseguim uns serveis públics al servei de la ciutadania i no del benefici privat i el clientelisme públic-privat.