Les universitats són un àmbit de gran importància de cara a la futura gestió pandèmica; tan pel que es refereix a la formació de futurs professionals com a la innovació, desenvolupament, recerca i difusió dels continguts necessaris; tot i  no ser un “sector estratègic” de cara a la contenció de l’actual epidèmia del coronavirus COVID-19.

Així doncs, cal fer una avaluació de la situació, en l’àmbit de la universitat pública catalana, des de la perspectiva sindical. Cal recordar que la comunitat universitària està formada per tres col·lectius normalment anomenats “estaments”, com les càmeres de l’Ancien Régime. Estan constituïts per l’estudiantat (que actualment inclou: grau, màster i doctorat); el personal docent i investigador, el professorat, conegut com a PDI; i el “PAS” o personal d’administració i serveis que inclou personal administratiu (bàsicament funcionaris d’universitat), de gestió i tècnic de diferents especialitats. A més, existeixen tota una sèrie de persones treballadores que proveeixen les universitats de serveis externalitzats (neteja, restauració, manteniment, jardineria) i fundacions privades (però de capital públic) de projectes de formació, recerca, acció social, serveis comercials, patrimonials, etcètera, que suposen un gran nombre de persones treballadores.

Davant de l’evolució del coronavirus, des del gener del 2020, des de l’àmbit sindical, s’havia avisat de la relaxació en les mesures davant les infeccions virals que s’havien introduït arran de la grip A (H1N1) de 2009. Malauradament, els responsables de la prevenció d’aquestes universitats, com són: els serveis de prevenció de riscs laborals i mútues laborals, els rectors i els seus equips de govern, les gerències i els Comitès de seguretat i salut, es va considerar necessària cap mesura preventiva davant de l’extensió de les infeccions de SARS-CoV-2.

Ni tan sols davant del ja previsible tancament de l’activitat docent, entre el 3 i el 12 de març, la institució universitària va ser capaç d’adoptar plans de contingències que permetessin garantir la seguretat i la salut de les persones que treballadores i el desenvolupament de les seves activitats. Les mancances de lideratge institucional, van donar lloc al tancament d’activitats de forma improvisada, sense planificació. En definitives es va actuar tard i sense unes directrius clares.

Malgrat això, superada la fase de tancament de l’activitat docent, es va realitzar un meritori esforç de responsabilitat individual de les persones treballadores per mantenir tot allò que és essencial per a la universitat: les tasques administratives i laborals a nivell del teletreball i, en alguns casos, presencial (amb els riscs que això va poder suposar) es van dur a terme. D’altra, i des d’un gran esperit de cooperació, es van mantenir el mínims per evitar que experimentacions de recerca sensibles poguessin fracassar degut al tancament. Es va fer un esforç de gestió (amb una gran col·laboració del personal de seguretat i emergències) per a permetre, de forma mínimament organitzada, la retirada de documentació i equips electrònics per a poder continuar el treball de recerca des dels domicilis dels investigadors. També es va mantenir, i es manté, les tasques d’alimentació i cura dels animals estabulats a les universitats, i es va procedir a una suspensió o allargament de terminis administratius.

És essencial destacar la gran capacitat del personal del col·lectiu dels àmbits informàtics per a mantenir i ampliar els espais virtuals per a poder passar la docència universitària, del que queda del curs 2019/20, a format no presencial en un temps rècord.

Aquesta capacitat de potenciar els espais virtuals han permès que el PAS pogués continuar les seves tasques a casa i donar eines al PDI per aprofitar al màxim el seu esforç en desenvolupar estratègies de docència no virtuals, un esforç amb què s’està superant l’actual crisi d’ensenyament aprenentatge a nivell, principalment, de grau.

Per l’estudiantat universitari la docència presencial té un cost elevat en les matrícules, que en la majoria de casos s’assumeix des de les famílies. La crisi afectarà especialment les de classe treballadora que es puguin veure afectades pels acomiadaments (EROs, ERTOs, atur, etc.).

Això es notarà, especialment, en les assignatures de crèdits experimentals, de cost significativament superior als altres. Els estudiants que suspenen han de pagar molt més per segones matriculacions.

• Cal exigir un pla de compensació i rescat si escau; en cap cas, cap alumne universitari s’ha de veure privat del seu dret a l’estudi per aquesta crisi sanitària i econòmica.

Respecte al personal docent investigador (PDI), és necessari recordar que alguns llocs de treball del PDI són altament precaris, tant a nivell de retribucions com de continuïtat laboral. Molts d’aquests llocs de treball són falsos contractes d’obra i servei. En alguns casos s’utilitzen, també, fórmules de fixos discontinus. Totes les crisis posen en risc aquest sector del PDI i els aboquen a nous increments de la precarietat.

• La prioritat és la defensa dels llocs de treball. Aquesta crisis s’ha de tancar amb acomiadaments zero, cap cost econòmic pel PDI i el manteniment de tots els drets laborals.

Pel que fa a les persones treballadores del PAS amb contractes d’obra i servei com a suport a la recerca, de les empreses externes i de les fundacions, cal exigir:

• Acomiadaments zero, cap cost econòmic per les persones treballadores contractades en àmbits de recerca, de les fundacions i de serveis externalitzats.
• Manteniment de tots els drets laborals.
• Instar a la facilitació de les baixes laborals d’aquest personal sense penalització per possibles infeccions virals.

Tota això implica que, des de la comunitat universitària sigui necessari:

• Assumir la responsabilitat política de la manca de prevenció en el desenvolupament de la crisi del coronavirus a les universitats.
• Canvis profunds en la política de prevenció de riscs, i especialment en els Comitès de seguretat i salut, per la manca de lideratge en la prevenció i salut de la comunitat universitària, que aquesta crisi ha fet més visible.
• Retirada de les mútues i, en tot allò que sigui possible, retorn de tota la salut laboral a la gestió interna o a la seguretat social.
• Informació clara i diàfana a totes les persones que formen part de la comunitat universitària de forma horitzontal.
• Defensa de tots els llocs de treball: acomiadaments zero i manteniment dels drets laborals de totes les persones treballadores de la comunitat universitària.
• Pla de compensació i rescat perquè l’estudiantat o les seves famílies no hagin d’assumir el cos d’aquesta crisi sanitària i econòmica.
• Confecció d’un pla de reinici de l’activitat presencial, i de reincorporació als campus universitaris, amb mesures de seguretat per a TOTES les persones treballadores i l’estudiantat.

Per tot això, exigim que la priorització de la salut sigui per sobre de qualsevol altra cosa: garantir una bona reincorporació al treball presencial i establir els mitjans de protecció adequats. Entre d’altres: controls de temperatura, garantir la distància de seguretat en els llocs de treball, equips de protecció individual (EPI), reincorporació gradual seguint les recomanacions mèdiques, etcètera.