Des de la IAC fem una valoració molt negativa de la prohibició de qualsevol tipus de mobilitzacions al carrer en la commemoració de la diada del 1r de maig d’enguany. Així mateix, considerem inacceptables les amenaces a les xarxes socials, dels Mossos d’esquadra, a tota persona que volgués exercir el seu lliure dret a manifestar-se públicament.

Entenem aquests fets com una nova imposició per la via dels fets de la limitació de les llibertats fonamentals,  que no està prevista dins de l’estat d’alarma decretat pel “Gobierno de España”, i que suposen una extralimitació en les seves facultats. Aquests drets només podrien limitar-se des de la proclamació de l’estat d’excepció (o setge), en base a la LO 4/81 del 1r de juny. Al nostre entendre, tant el “Gobierno” com la policia catalana poden haver comès un delicte de vulneració de drets fonamentals, de prevaricació i, el cas dels Mossos, d’amenaces.

Aquesta vulneració de drets ve acompanyada d’una utilització arbitrària i partidista de l’espai públic. Mentre s’han prohibit les manifestacions del sindicalisme alternatiu i combatiu (i de les organitzacions afins) s’han pogut veure els actes públics al carrer (camuflats com a “roda de premsa”) organitzats des del sindicalisme institucional del règim del 78, amb la permissivitat administrativa i policial. El 1r de maig s’ha vist l’escàndol del tancament de l’hospital Ifema de Madrid incomplint tots els protocols sanitaris; l’endemà mateix, s’ha realitzat la concentració institucional de commemoració del dos de maig o, durant tot l’estat d’alarma, les pallassades desinfectants i vexil·lològiques de l’exèrcit espanyol.

El fet que en la prohibició de la concentració, i en les amenaces dels Mossos d’esquadra, no s’hagi considerat el fet que en la convocatòria es garantissin totes les mesures de seguretat; que el nostre sindicat sigui un dels que tenen més implantació en l’àmbit sanitari o no s’hagi ni intentat una negociació per la realització d’aquesta commemoració del 1r de maig, és una prova més de la deriva autoritària i antidemocràtica de l’Estat espanyol.

Aquest nou atac als drets fonamentals se suma a la prohibició i repressió de referèndums, als presos i preses sindicals i polítics, a la repressió contra l’activisme social, els abusos policials i la complicitat de l’aparell judicial i a la militarització de la societat. La xifra de 800.000 denúncies i 7.000 detencions per incompliments del confinament (que legalment no es pot imposar des d’un estat d’alarma segons l’art. 11 LO 4/81) és una aberració policial i administrativa. L’autoproclamat “gobierno más progresista de España”, del PSOE i Unidas podemos es fonamenta sobre la llei mordassa. L’única capacitat de diàleg que està demostrant és la que, com sempre, arriba a acords entre el social-nacionalisme espanyol i la dreta catalana (i Nacional) per impedir la implementació dels drets de la classe treballadora.

Des de la IAC no renunciarem a la defensa dels drets fonamentals i demanarem responsabilitats polítiques de tots aquests abusos, vulneracions, arbitrarietats i prevaricacions.

Exigim, una vegada més, la fi de la repressió social, política i sindical.

Exigim, al conseller Buch, la desautorització de les amenaces dels Mossos d’esquadra a les organitzacions convocants de mobilitzacions o la seva immediata dimissió.

Exigim la derogació de la llei mordassa i que s’aparti al ministre F. Grande-Marlaska del govern, i de la carrera judicial, pel seu partidisme polític i defensa de la repressió, la vulneració de drets i la justificació de la violència com a eina d’imposició social de l’arbitrarietat.

Intersindical alternativa de Catalunya (IAC), 4 de maig de 2020