Entrem en un cicle de grans recessions que superarà amb escreix tot el que vam viure el 2008. A la massiva destrucció de llocs de treball i de repressió salarial, als ERTOs, ERO’s i desviació massiva de diners públics cap a les grans empreses, cal afegir un Govern de l’Estat i de la Generalitat que després de mil i una proclames i declaracions d’intencions que anunciaven que aquest cop la crisi no la pagaríem els de sempre, han demostrat, no obstant, que aquest cop, com sempre, la seva vocació última sembla ser la d’exercir de consell d’administració del Capital…
Si la crisi sanitària ha posat en evidència que les polítiques privatitzadores i el model econòmic imperant són absolutament incompatibles amb els drets socials, laborals i ecològics (i amb la mateixa vida). Totes les mesures en matèria econòmica del Govern de l’Estat (SA) i de la Generalitat (Hard Rock Entertainment), tenen una mateixa obsessió: no tocar cap dels fonaments de l’actual model econòmic i social mentre s’apliquen alguns pal·liatius absolutament insuficients.
La majoria de mesures concretes i parcials que intenten invertir aquesta lògica són fruit d’una llarga lluita dels moviments socials que han aconseguit arrencar a les diferents administracions: ampliació del salari mínim, renda mínima garantida, regulació dels lloguers…
Mentre els serveis públics col·lapsen, i els treballadors de la sanitat, l’educació, serveis socials, administració no donen a l’abast, el Govern de l’Estat anuncia una congelació salarial que és suma al 20% de poder adquisitiu perdut els darrers anys, alhora que les administracions d’aquí pitgen l’accelerador pel que fa a les formes de precarització i sobreexplotació dels seus treballadors.
Marc Casanovas, portaveu de la IAC, en declaracions a premsa el juny de 2019
Mentre la gent gran malviu d’unes pensions de misèria o directament mor en un sistema de residències que han patit les privatitzacions i retallades dels darrers anys; mentre les cues de l’atur creixen i l’emergència social agafa dimensions pandèmiques, el govern de l’Estat anuncia que allargarà l’edat de jubilació, que renuncia als 60.000 milions de diners públics del rescat de la banca alhora que propicia una fusió bancaria (CaixaBank – Bankia) que significarà l’acomiadament de milers de treballadors i la renuncia explicita a una banca pública. Tot això mentre la Generalitat (que passava per allà…) aprova en el bell mig de l’estiu i de la pitjor catàstrofe social dels darrers temps un nou decret privatitzador dels serveis públics (decret 69/2020) per alegria de lobbys i empreses amigues…
Què lluny queda ja l’anunci de mesures com la derogació de la reforma laboral… per contra, vivim més desregulació laboral que mai, més hores extres i contractes precaris que mai, més falsos autònoms que mai, alhora que des de les diferents administracions es permet el tancament i deslocalització d’empreses i el desmantellament del nostre teixit productiu. Què lluny queden també els anuncis d’una reconversió ecològica del teixit productiu, i què lluny l’anunci d’una reforma fiscal des de l’estat perquè els qui més tenen paguin més…
No obstant, són moltes les persones treballadores que es comencen a organitzar per donar respostes a aquest espoli social que aprofita la crisis de la Covid per fer avançar la seva agenda neoliberal. Són molts els conflictes que comencen a emergir en el món del treball i entre els treballadors públics, des de la IAC creiem que és l’hora d’articular respostes conjuntes a l’altura de les agressions del moment.
Cal que la classe treballadora reaccionem i cerquem les maneres d’estendre la lluita i el conflicte a tots els centres de treball i la societat en general.
Els aires que haurien d’empènyer dels conflictes parcials cap a una vaga general no es poden traduir en una convocatòria ritual; s’han de traduir en organització social, lluites sostingudes en el temps; en una agenda alternativa comuna del món del treball i d’unitat d’acció sindical. Tal com dèiem des del sindicalisme alternatiu aquest 1 de maig: Que ningú es quedi enrere!
I per això, perquè ningú quedi enrere: unim les lluites de la classe treballadora!
- Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.
- Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent,
- Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).
- Repartiment del treball: prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.
- Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.
- Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de les persones immigrants.
- Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.
- Enfront de la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.
- No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia: passem a l’ofensiva i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital.