Contra la repressió, per la llibertat d’expressió pels drets socials més elementals. Mobilitzem-nos fins que caiguin!
Un mal son de violència nihilista i pandèmia capitalista assoleix els carrers dels nostres pobles i ciutats.
Desnonaments diaris de famílies sense alternativa habitacional mentre grans immobiliàries, fons voltor, sector financer fan l’agost i el Govern de l’Estat renuncia als 60.000milions de rescat de la banca.
Una massiva destrucció de llocs de treball i de repressió salarial, ERTOs, ERO’s i desviació massiva de diners públics cap a les grans empreses. Mentre la gent gran malviu d’unes pensions 
de misèria o directament mor en un sistema de residències que han patit les privatitzacions i retallades dels darrers anys; mentre les cues de l’atur creixen i l’emergència social agafa dimensions pandèmiques, el govern de l’Estat anuncia que allargarà l’edat de jubilació i la Generalitat aprova en el bell mig de la pitjor catàstrofe social dels darrers temps un nou decret privatitzador dels serveis públics (decret 69/2020) per alegria de lobbys i empreses amigues…
Una taxa d’atur juvenil del 40%, una generació que només ha conegut crisi, precarietat, reformes laborals i quan ha protestat: repressió policial. Un Jovent que ha vist com els darrers temps les administracions han accelerat la mercantilització de l’educació. Posant en el centre de les seves polítiques “adaptar l’escola al segle XXI”; adaptar-la a un mercat de treball feudal, adaptar-la a un sistema productiu que es carrega el planeta; unes polítiques educatives que converteixen el dret a l’educació en una “inversió personal” per competir amb els altres, una educació per “emprenedors”; per adaptar-se amb èxit a la llei de la selva de tots contra tots. Unes polítiques nihilistes que volen que els joves i les joves s’adaptin dòcilment i amb “educació emocional” a un món que s’autodestrueix.
Eros, reformes laborals, lleis privatitzadores, desmantellament de les pensions, de la sanitat i l’educació pública, dels serveis socials; ofec econòmic de l’educació pública; polítiques productivistes que atempten contra el clima i la salut dels treballadors i les treballadores (injustícia climàtica que afecta sobretot als treballadors i a les classes populars); legislacions laborals que aprofundeixen en la precarietat, la bretxa salarial, la feminització de la pobresa i en la invisibilització dels treballs de cura (altament feminitzats) i reproductius…
Lleis d’estrangeria i CIE’s que criminalitzen i apuntalen el racisme institucional front els drets bàsics de les persones més vulnerables. Lleis mordaces al servei d’un sistema judicial arbitrari i repressor que engarjolen cantants, activistes i sindicalistes mentre l’extrema dreta i el feixisme ocupa l’espai públic i confraternitza amb els cossos policials, mentre s’engarjolen cantants per dir veritats tan evidents com que vivim en una monarquia corrupte.
Casos de brutalitat policial, incompliment de protocols, operatius virulents per executar desnonaments, detencions de milers d’activistes, ulls buidats, mentre la Generalitat es persona com acusació particular contra activistes socials.
A tot això cal afegir un Govern de l’Estat i de la Generalitat que després de mil i una proclames i declaracions d’intencions que anunciaven que aquest cop la crisi no la pagaríem els i les de sempre, han demostrat, no obstant, que aquest cop, com sempre, la seva vocació última sembla ser la d’exercir de consell d’administració del Capital…
Front tot això cal que la classe treballadora reaccionem i cerquem les maneres d’estendre la lluita i el conflicte a tots els centres de treball i la societat en general, cal mobilitzar-se i recolzar tots el moviments que malden pels nostres drets més bàsics #FinsQueCaiguin!
- Abaixem els lloguers
- Aturem els desnonaments
- Deroguem la reforma laboral
- Abolim la llei mordassa
- Deroguem la llei d’estrangeria
- Acomiadem la monarquia
- Amnistiem als presos
- Prou repressió