Miquel Iceta, Ministre de “Función Pública”, té el repte de resoldre la problemàtica de la temporalitat de les treballadores públiques en les diferents administracions. Donem, doncs, una mica de llum a la fotografia actual de les dades que proporciona l’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya sobre el seu personal, fixe i temporal, i així mirem quina ha estat la seva evolució en els darrers anys i quines conseqüències ha comportat.
El passat 25 de març es va reunir la “Comisión de Coordinación del Empleo Público” amb l’objectiu de reduir la temporalitat a les administracions públiques. Hi havia representants dels ministeris, de les comunitats autònomes i de les entitats locals. Aquesta reunió ve motivada per la normativa europea que Espanya incompleix des del 1999 i que ara, amb la sentència del TJUE del 19 de març del 2020 i amb l’auto del TJUE de 30 de setembre de 2020 (C-135/20), conegut com a auto de Gondomar, s’obliga la legislació espanyola a aplicar la Directiva 1999/70/CE que indica que el personal que estigui contractat més de tres anys a una empresa adquirirà la condició de fixe. Aquests autos, també, obren la porta a que el personal interí que porti més de tres anys en una plaça estructural, o bé encadenant nomenaments per realitzar la mateixa tasca, tingui dret a indemnització en cas de finalització del vincle contractual. Les plataformes de personal temporal calculen el cost d’indemnitzacions en més de 5.000 milions d’euros.
A Espanya hi ha prop d’un milió de temporals a les administracions públiques que són víctimes de l’abús de les condicions que permet la normativa en contractació de personal interí i laboral temporal.
Doncs bé, ara la UE obliga Espanya a resoldre el problema i adequar la normativa estatal a la norma imperant, l’europea. Com a bons buròcrates que són, han creat una comissió d’estudi i avaluació de la situació, com si no sabessin ja com estan les coses. I, com a excel·lents administradors que són, han “iniciat les negociacions per buscar solucions a l’excessiva temporalitat” i han pres la decisió “d’aportar les dades de borses d’interins existents a les diferents administracions públiques”, com volent plantejar una solució de cara al futur, però no una solució al milió de temporals que hi ha actualment. Mentrestant, la justícia, en primera instància, ja comença a aplicar la jurisprudència europea i a forçar les administracions públiques a readmetre temporals amb condicions de fixes, com a la Sentència 252/2020 de 8 Juny de 2020 del jutjat contenciós administratiu nº4 d’Alacant o la Sentència 134/2021 de 4 de març de 2021 del jutjat social nº11 de Bilbao.
Donant un cop d’ull al Banc de Dades d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya, dades a febrer de 2021, podem comprovar que hi ha 61.486 interins i 8.686 laborals temporals. Això implica 70.172 treballadors i treballadores sense un contracte fixe a l’Administració Catalana, d’un total de 173.673, és a dir, un 40% exacte de temporalitat a la Generalitat. Però podem anar més enllà i veure l’evolució de les xifres. El banc de dades arriba fins al 2004. Mirem, doncs, quina és l’evolució del personal temporal i indefinit dins la Generalitat:
Efectivament, en disset anys el nombre de funcionaris ha pujat tan sols en 6.389 places.
Però d’aquesta dada, cal tenir en compte que dins l’increment de Funcionaris hi ha aquest matís:
El cos de Mossos d’Esquadra (C1) ha augmentat en 8.949 efectius i és l’únic cos que no pot tenir personal temporal. Així que podem veure que la Generalitat ha anat disminuint el seu personal de Serveis per anar incrementant el de la policia. Però les dades són encara més esfereïdores si mirem el darrer mandat del Govern, amb el Conseller Puigneró al capdavant de l’Administració Catalana:
En tres anys de mandat ha reduït més de 4.000 fixes i ha augmentat en més de 10.000 la plantilla temporal. Així doncs, podem dir que durant la seva estada al capdavant de la Conselleria de Funció Pública no ha fet absolutament RES per resoldre el problema de la interinitat, és més, l’ha incrementat. I gairebé aconsegueix que el nombre d’Interins de l’Administració i Serveis superi, per primera vegada, el nombre de funcionaris (15.203/14.569), que tot indica que seguint aquesta progressió s’aconseguirà abans de finalitzar l’any, o l’estiu. En efecte, en tres anys la diferència entre Funcionaris i Interins ha passat de 5.815 a 634. I, si a això li sumem que hi ha 1.841 laborals temporals més que indefinits, fa que la temporalitat a l’Administració i Serveis suposi el 51,6% de la plantilla!!! Per no comentar l’increment de personal Eventual (+149) del Govern. I ara, de sobte, vol convocar a corre-cuita tots els procediments de cop per tal de “maquillar” els números.
A tot això se li suma l’envelliment de la plantilla, ja que no hi ha hagut suficient taxa de reposició de places en els darrers anys. Com es pot veure a la taula següent, l’increment de la franja de menors de 30 anys correspon, principalment, al cos de Mossos d’Esquadra, als docents i al personal sanitari. Per tant, la plantilla de l’Administració i Serveis s’està envellint a pas de gegant.
A més a més, cal destacar que 13.918 treballadors i treballadores de la Generalitat es jubilaran en els propers cinc anys, 3.114 dels quals són interins i 500 laborals temporals:
En definitiva, són prop de 4000 persones les que la Generalitat vol deixar al carrer sense indemnització, sense voler aportar una solució a la seva temporalitat de llarga durada. És més, hagués estat interessant tenir també la plantilla per franges d’edat de cinc anys, perquè així podríem veure en deu anys quanta plantilla es jubilarà.
Aquesta és la deixa del Conseller Puigneró pel seu pas per la Funció Pública, qui és tan responsable com la cúpula de Funció Pública actual, que no està fent res per solucionar el problema de l’alta temporalitat. Ni l’un ni l’altra no són conscients que la UE estableix unes normes i que la Generalitat està obligada a complir-les. La solució no és, doncs, convocar oposicions -ja es veu que no arribarien a cobrir les places al ritme que han portat, ni en 15 anys… La solució és estabilitzar la plantilla actual.
Arribats a aquest punt de col·lapse de l’Administració imminent, cal recordar una eina legal de què encara disposa la Generalitat, i és l’article 61.6 de la TREBEP:
“ […] Només en virtut de llei es pot aplicar, amb caràcter excepcional, el sistema de concurs que ha de consistir únicament en la valoració de mèrits.”
No es podria trobar una situació amb caràcter més excepcional que l’actual, amb l’envelliment de la plantilla fixa, la desídia de Funció Pública i una pandèmia que ha posat al límit l’Administració. Amb unes condicions clares, que no s’exclogui cap persona en abús de temporalitat i que, en qualsevol cas, el personal objecte de la consolidació estarà subjecte als mateixos drets i obligacions que el personal funcionari de carrera, laboral o estatutari fix.
Però, lluny de realitzar aquest concurs de mèrits que empara la llei, el conseller fa exactament el contrari i convoca oposicions:
Cal recordar que el desembre del 2019 en sessió parlamentària, el Conseller Puigneró es va comprometre a solucionar la “polèmica” de l’interinatge dels funcionaris de la Generalitat: va aturar fins i tot les oposicions de 173 places de treballadors/es socials -col·lectiu on feia més de 20 anys que no es convocaven- coneixedor que podria ser sancionat per ser el responsable de no complir les directius europees en matèria de contractació, ja que el personal interí hi acumula fins a 22 anys d’antiguitat!!! Tant és així, que just el dia de la reunió de la “Comisión de Coordinación del Empleo Público”, on hi havia representació de Catalunya, va reactivar les oposicions de 173 places que havia aturat. I, potser coneixedor que podria incórrer en un delicte, va delegar la signatura de la convocatòria a la Directora General de Funció Pública, Pilar Sorribas. És a dir, el mateix dia que es reunia per trobar una solució a l’alta temporalitat a les administracions públiques i que els autos de la justícia europea ja han deixat clar que el camí no és la convocatòria d’oposicions, el Conseller Puigneró va i en convoca unes, sense esperar les resolucions judicials que té en tràmit pendent.
I no només això, l’Administració catalana, sabedora que hi ha els autos europeus, les sentències espanyoles, la jurisprudència del Tribunal Suprem i recursos oberts contra procediments catalans, va i inicia un Concurs de Trasllats on hi ha afectats més de 5000 interines de la Generalitat de Catalunya. Ja tindrà prou diners el Govern per pagar totes les indemnitzacions? I per a més inri, publica la notícia a la plataforma digital de l’Administració amb aquesta fotografia:
Una clara demostració de quines són les seves intencions amb el concurs: “Fes les maletes que te’n vas al carrer”. Les últimes oposicions del cos van ser fa deu anys i, ara que s’està decidint el canvi de marc normatiu, es decideix iniciar els procediments? Hi ha altres comunitats de l’estat que, en les mateixes condicions que la catalana, han decidit aturar procediments a través del seus parlaments i regularitzar la situació. De fet, el Parlament de Catalunya també va tramitar una Proposició de Llei presentada per la CUP i que va superar el tràmit d’esmenes a la totalitat al novembre del 2020. No caldria explicar, doncs, que la prevaricació per part del Conseller en funcions vindria per aquí: una proposició de llei de l’anterior legislatura queda anul·lada, però ara estem en l’impàs que la seva Conselleria està en funcions, igual que el govern, a l’espera que el nou Parlament depositi la confiança en un nou President, i les decisions que es prenguin ara són una terra de ningú. Certament, en lloc de jugar net ha preferit tirar pel dret, no fer cas del Parlament sortint i no esperar la pronunciació del Parlament entrant. En tot cas, ben assessorat, ha delegat la signatura de la convocatòria d’oposicions i ja veurem si la del concurs.
El llegat que deixarà el Conseller en funcions serà, però, fer que l’Administració i Serveis del qual és responsable directe tingui un 52% de temporalitat. Som el 52%. A veure si li fa el mateix cas a aquesta xifra aquí com a les xarxes socials.
Dani de los Cobos
Delegat sindical IAC-CATAC