Nascuda a París el 1947, Françoise Barré-Sinoussi, és una viròloga que va realitzar treballs fonamentals per a la identificació del virus de la immunodeficiència humana (VIH, sida).

Françoise es va interessar per la ciència des de molt jove; de nena, es passava hores analitzant insectes i animals, comparant els seus comportaments i de seguida va expressar el seu interès per estudiar ciències i convertir-se en investigadora. Començà els seus estudis a la Facultat de Ciències de La Sorbona.

Va compaginar els estudis amb la feina de laboratori a l’Institut Pasteur. L’any 1970 va entrar a l’equip del director de laboratori Jean-Claude Chermann del Pasteur. Es doctorà el 1974 i el 1975 ingressà a l’Institut Nacional de Sanitat i Recerca Mèdica de París.

Els primers anys de l’epidèmia de sida (1981-84), quan encara no s’havia identificat la causa del brot, F. Barré-Sinoussi (amb altres col·laboradors) va aïllar i cultivar un retrovirus d’un pacient amb risc de patir sida (el VIH-1). Aquest descobriment va permetre el desenvolupament de proves de diagnòstic, informar sobre el tractament i avenços importants dels estudis sida; que van salvar innumerables vides.

L’any 1988, F. Barré-Sinoussi, va crear el seu propi laboratori a l’Institut Pasteur i va estudiar aspectes de la resposta immunitària de la infecció, les defenses immunitàries de l’hoste, la transmissió maternoinfantil, la capacitat certs individus de limitar la replicació… Va treballar en més de 240 publicacions científiques, en més de 250 conferències internacionals i en la formació d’investigadors.

El 1992 va esdevenir cap de la Unitat de biologia dels retrovirus (després anomenada Unitat de regulació de les infeccions retrovirals) de l’Institut Pasteur. La seva carrera ha inclòs, també, la col·laboració amb països d’Àfrica i Àsia i amb l’Organització mundial de la salut (OMS).

F. Barré-Sinoussi va col·laborar activament en diverses societats i comitès científics francesos i internacionals. Com a copresidenta de la 21a Societat Internacional de la Sida (IAS), va dir que la recerca d’una estratègia curativa del VIH és un objectiu de summa importància i una prioritat per al futur.

El descobriment del virus de la immunodeficiència humana la va fer mereixedora del Nobel de medecina, el 2008, i d’altres reconeixements i distincions.

El 2009, F. Barré-Sinoussi, va escriure una carta oberta al Papa Benedicto XVI en protesta per les seves declaracions relatives a la ineficàcia de la protecció del sida dels preservatius. El juliol del 2012, es va convertir en presidenta de la Societat internacional de la sida.

Es va retirar de la recerca el 31 d’agost del 2015 i per complet el 2017.

 

Històries de dones històriques (7)

Des de la Secretaria de comunicació de la IAC, durant la setmana del 8 de març d’enguany, publicarem una sèrie de ressenyes de dones del segle XX que, sent molt poc conegudes al nostre país, són d’alguna manera d’importància històrica.

Aquest conjunt de ressenyes te com a objectiu visibilitzar el tracte històric diferencial que han rebut les dones, on s’ha menystingut la seva importància; mentre homes amb nivells de protagonisme històric son prou reconeguts, el coneixement mediàtic d’aquest dones és mínim.

La selecció d’aquest grup de dones és totalment casual, no respon a cap criteri, a part de ser poc conegudes, al nostre país, i d’haver pogut trobar aquesta informació en diversos espais web, especialment, Viquipèdia.

 

Última entrada de la sèrie de ressenyes “Històries de dones històriques”, demà, 8 de març, vaga general!