Ahir, dimecres 13 de març, a les 6 de la tarda, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, concentració de delegats del sindicalismes alternatiu per evidenciar el rebuig als pressuposts proposats per l’actual govern de la Generalitat amb la lectura del manifest unitari:

Diem no a aquests pressupostos que perpetuen retallades, precaritzen les condicions dels treballadorspúblics, no garanteixen la plena estabilitat de les plantilles i fomenten macroprojectes del ciment. Uns pressupostos continuistes que ara amb el PSC, tornen a complir amb l’agenda de prioritats del país que va expressar la patronal-Foment el març del 2021: infraestructures (trinxament del territori) i aturar el conflicte amb l’Estat, afegint per a aquest menys recaptació d’impostos, criticant la despesa pública i tornant als macroprojectes. Coincidint, per tant, amb els objectius polítics de la dreta.

Fa tres anys que el govern els presenta com els pressupostos més socials, més expansius de la història, però el que hem vist aquests darrers anys és que aquesta ha estat la legislatura amb més mobilitzacions dels treballadors públics de la història contra les polítiques del govern.

Es ven el país, el govern deriva la seva responsabilitat de garantir drets i planificar amb els nostres impostos, fent licitacions, externalitzacions i negocis clientelars obrint les portes a fons d’inversió especuladors i posant en perill els nostres serveis públics, les pensions, l’habitatge, terres agrícoles i alhora deteriorant les condicions laborals. Ens aboquen a cedir la nostra sobirania per poder decidir quin model de país volem.

Existeix un relat fals que hem de desmitificar entorn de la idea que el sector públic és un sector privilegiat, cuidem a les que ens cuiden. Catalunya és el territori amb menys funcionaris per habitants de l’estat espanyol i amb una major temporalitat.

La temporalitat i la privatització suposen pitjors condicions laborals, pitjor qualitat dels nostres serveis públics. La temporalitat al sector públic català s’ha situat la darrera dècada entre el 25 i el 30%, unes 100.000 persones, de les quals un alt percentatge tenen un contracte o nomenament en frau de llei i la majoria de les mateixes superen els 10 anys prestant serveis. El 70% dones i amb una mitjana d’edat al voltant dels 50 anys.

A Sanitat, amb el trist procés d’estabilització que ha resultat ineficient i desastrós, el classista III acord de l’ICS i el Pacte Nacional de Salut que té com a rerefons l’equiparació amb el sector concertat, on s’ha arribat a expressar la voluntat d’acabar amb el personal estatutari. El model público-privat permetque les empreses públiques i la concertació amb la privada dipositin la major part dels serveis essencials en mans privades i de fons voltors: transport sanitari, 061 i 112, residències, lleure educatiu, vetlladores, Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), amb sous que amb prou feines arriben al SMI. Tots els sectors decures, altament feminitzats, són serveis essencials, per garantir drets haurien de ser correctamentplanificats i de gestió 100% pública. S’han d’internalitzar!

Aquests pressupostos consoliden el desmantellament de l’atenció primària i apuntalen el drenatge derecursos públics a mans privades amb el 70% del pressupost de gestió privada.

En el cas d’educació, es tracta d’uns pressupostos continuistes que segueixen desviant diners públics cap a l’escola concertada. En paraules de la consellera, els pressupostos del 2024 són els de l’escolaconcertada: “Mai s’havia fet un increment del 41% per les despeses de funcionament de la concertada, ni mai hi havia hagut una partida com ara de 25M per equiparar plantilles”. Mentrestant, continua el greu infrafinançament de l’educació pública, la manca de personal per dur a terme l’educació inclusiva i els tancaments de grups i greuges els envers la privada als processos de matriculació.

Tot i que els darrers anys s’ha aconseguit revertir parcialment algunes retallades i estabilitzar part de la plantilla als processos del concurs de mèrits i d’oposicions extraordinàries, és evident que aquests pressupostos mantenen retallades sense revertir, és el cas del deute dels sexennis no retornat. Són uns pressupostos que mantenen també els pitjors salaris per als docents de tot l’Estat, una sobrecàrregainassumible i centres educatius gestionats sense democràcia.

Volem un veritable compromís polític per dignificar els serveis públics que són els que ens sustenten quan tot falla, han de ser garantia d’igualtat, de comunitat, de feminisme, no volem més promesescondicionades a possibles augments de pressupost.

Amb o sense Hard Rock els pressupostos d’ERC i el PSC seguiran servint als interessos de foment i la patronal. Allò que generaria igualtat d’oportunitats i no generaria desigualtats seria la Renda Bàsica Universal, l’estabilització de les treballadores, i tot el que té a veure en matèria de salut oen matèria d’educació, a on tenim les competències i podríem avançar cap a un sistema de titularitat, de gestió i d’aprovisionament públic, que permetria erradicar tots els greuges comparatius entre treballadors que pel fet d’estar contractats per un prestador o un altre perceben diferents condicions laborals i salaris.

Hi ha un menysteniment del sindicalisme com a eina de defensa de drets col·lectius: mentre elsindicalisme de concertació de CCOO i UGT rep una partida pressupostària pròpia juntament amb la patronal i pacten a la baixa, el sindicalisme combatiu i moltes de les seves mobilitzacions i vagues han estat ignorades de manera vergonyosa per algunes conselleries. Perquè saben que elsinteressos que defensa aquest govern va en detriment dels drets de la majoria de les classes treballadores i populars.

Per tot l’esmentat, les organitzacions signants d’aquest manifest cridem al conjunt de col·lectius i a les persones que volen defensar el territori, els drets socials i la vida de la gent a organitzar-se als centres de treball i estudi, i als barris, per lluitar contra aquests pressupostos i contra totes les polítiques que posen els interessos de capitals privats per sobre dels nostres drets fonamentals. Sortim a defensar entre totes el dret a una vida digna per a totes!

Menys trinxar el país!
Més serveis públics!