Eren molt joves, de 17 a 23 anys. Al principi els homes se’n reien de nosaltres, Irina Rakobólskaia (matemàtica, física i pilot de combat).

Iniciada el 1941 l’operació Barba-roja, l’invasió de la unió soviètica per part de l’Alemanya nazi, l’aviadora Marina Raskova, una de les primeres pilots de la URSS, va organitzar tres regiments de combat formats exclusivament per dones: els 586, 587 i 588.

Aquest últim, el 588è, s’especialitza en el bombardeig nocturn. Les pilots van desenvolupar una tàctica senzilla però innovadora. En grups de tres avions, la lider de l’escamot, marcava l’objectiu amb balises per guiar les altres naus. Des d’una alçada de 3000m, i a baixa velocitat, atacaven amb els motors aturats. El curiós so d’aquests aparells planejant, que els alemanys van comparar amb una escombra solcant el cel, va donar origen al aquest nom, en principi despectiu, que va ser adoptat amb orgull per les aviadores.

L’objectiu era simple: pertorbar els alemanys durant la nit, no deixar-los dormir ni descansar, tenir-los sempre en tensió, estressats, cansats per a sabotejar les seves capacitats d’enfrontar els combats diürns.

Amb una logística molt elaborada el regiment llençava una onada d’atacs darrera l’altre, fins a 15 vegades en una sola nit, durant hores i hores… S’enlairaven, atacaven, retornaven i es rearmaven, tornaven a atacar. El regiment podia reaprovisionar cada avió en 10 minuts i fer-lo de nou operatiu.

El regiment estava equipat amb aparells Polikàrpov Po-2 Kukurúznik (blat de moro), un biplà del 1927 absolutament obsolet (més adequat per tasques de fumigació agrícola que pel combat). Estava construït de fusta i lona, sense blindatge i cabina oberta (que obligava a volar amb temperatures gèlides).

No disposava de radio ni d’armament defensiu. Tenia una velocitat màxima de 150 km/h (contra el 600 km/h als que arribaven els caces alemanys) el que impossibilitava qualsevol opció de combat aeri: l’única possibilitat de supervivència dels Po-2 era volar tant poc a poc que els alemanys els passessin de llarg…

Malgrat poder transportar només 260 kg de bombes com a armament ofensiu, les bruixes del 588 va aconseguir llançar més de 23.000 tones d’explosius sobre posicions enemigues, malmeten recursos i moral dels exèrcits invasors.

Les pilots apuraven tant el pes dels seus aparells, per poder transportar el major nombre d’explosius possible (entre dos i sis bombes, segons els pes) que volaven sense paracaigudes; 32 de les 115 pilots moriren en acció.

Els nazis tenien un especial odi al regiment de les bruixes: Adolf Hitler concedia la Creu de ferro (el més alt honor militar) qualsevol soldat que en mates una.

Les pilots del 588 van acumular una mitjana de 1.100 missions de combat durant la guerra i van acumular 23 títols d’Heroi de la Unió soviètica. 

Els nazis van donar un tracte especialment dur als combatents de la URSS durant la guerra, ja que consideraven els eslaus una ètnia inferior. Aquest tracte es va acarnissar especialment amb les dones militars, ja que consideraven que les dones no podien ser combatents, i no se’ls hi aplicava el conveni de Ginebra de drets de presoners de guerra. Les dones capturades eren normalment executades després de passar per tortures i tractes vexatoris.

Lyuba Vinogradova (nascuda a Moscou el 1973) va escriure el llibre Les bruixes de la nit; en defensa de la mare russia (2009). El llibre ha estat publicat el 2016 per Passado i presente amb traducció a l’espanyol de D. Leon.

 

 

Segueix-nos, també, pel canal de Telegram!

 

Publicacions previstes:

• • • • • 27/2/25 Nachthexen, les bruixes de la nit
        • 28/02/25 Una Ventafocs ameríndia: Malintzin
        • 3/3/25 “Les Rescluses”
        • 4/3/25  Tilly, l’aeronàutica motorista
        • 5/3/25 Agustina Saragossa i Domènech
        • 6/3/25 Marietta
        • 7/3/25 Maria Antònia Simó