Nascuda al principi del segle XVI, coneguda pel seu nom espanyolitzat com La Malinche, o com a Doña Marina, filla d’aristòcrates d’una tribu tributària dels asteques, amb la mort del seu pare Malintzin va ser venuda com esclava en quedar, segons l’historiador Gómez de Orozco, com una fillastra incòmode després de les segones núpcies de la seva mare.

En el procés de la seva esclavitud va aprendre llengües nàhuatl i maies. El 1519, va formar part d’un grup d’una vintena de joves regalades als espanyols de l’expedició mexicana d’Hernán Cortés com a esclaves sexuals.

Malitzin va ser batejada com a Marina. Devia ser una dona especialment intel·ligent; Cortés es va interessar per les seves capacitats lingüístiques adoptant-la com a intèrpret i traductora. Malintzin va aprendre també espanyol i es va convertir en una peça clau en l’estratègia de Cortès en la campanya mexicana: el seu coneixement de costums i llengües va permetre l’èxit de la política d’aliances.

Els azteques s’havia expandit sobre tribus i pobles que, conquerits o tributaris, estaven ressentits amb l’ocupació imperial “tenochca”. Malintzin va permetre la constitució d’acords i aliances per a que, sota la direcció militar de Cortès, aquests pobles poguessin acabar amb la dominació asteca.

La capitulació de la ciutat de Tenochtitlan l’agost del 1521 es considerat el final de l’Imperi Azteca, que es substituït per la figura administrativa del Virregnat de Nova Espanya (1535).

Malintzin, la Malinche, és un personatge històric amb diferents lectures. D’una banda, és pot considerar com una heroïna del seu poble; per la seva lluita per l’alliberament. Per l’altre, es vista com una col·laboracionista amb el nou ocupant espanyol… El terme “malinchismo” s’utilitza a Mèxic per designar pejorativament a les persones que prefereixen un estil de vida estranger a les costums pròpies del seu país. L’insult “Chingada” o “hijo de la Chingada” és una referència a Malintzin i la seva descendència.

La Malinche és també un mite femení, especialment per a les lluitadores de les revolucions mexicanes; una figura fundadora del concepte de nació mexicana. Traïdora o mare de la pàtria, el feminisme mexicà del segle XX l’ha descrit com a una víctima: una dona atrapada entre dos mons que, forçada a decisions complexes, fou part de la fundació d’una nova sòcio-cultura.

Malintzin va tenir un fill amb Cortès, Martín, i es va casar amb Juan Jaramillo, amb qui tindria una filla de nom María. Hi ha diverses estimacions sobre la seva mort, alguns historiadors la situen el 1551. D’altres la situen el 1529, víctima d’una de les epidèmies de verola que va provocar, en aquells anys, la mort d’entre 5 i 10 milions de natius de l’actual Mèxic.

Prop de Puebla hi ha un volcà inactiu, de 4.461 msnm, que porta el seu nom: La Malinche.

 

 

Segueix-nos, també, pel canal de Telegram!

 

Publicacions previstes:

• • • • • 27/2/25 Nachthexen, les bruixes de la nit
        • 28/02/25 Una Ventafocs ameríndia: Malintzin
        • 3/3/25 “Les Rescluses”
        • 4/3/25  Tilly, l’aeronàutica motorista
        • 5/3/25 Agustina Saragossa i Domènech
        • 6/3/25 Marietta