Resclusatge, beguinatge o beateri son noms que designen els espais que habitaven les dones membres del moviment de les beguines, iniciat a principis del passat mil·lenni, i que es va anar dissolent el segle XIV per les sospites d’heretgia. El 1998, La UNESCO va declarar Patrimoni de la humanitat els grans beguinatges flamencs.

L’edat mitjana es va caracteritzar, a Europa, per una cristianisme que impregnava tots els espais de la vida quotidiana. En aquest marc, es van crear comunitats de de dones soles, viudes o solteres, que rebutjaven l’obediència filial, la subjugació conjugal i, sobretot, la funció maternal forçada. Aquestes comunitats laiques generaven una forma de germanor desconeguda fins aleshores de d’una redefinició de la mateixa identitat femenina. Aquesta, enfrontava l’estructuració androcràtica pròpia del cristianisme social del moment.

Des del misticisme es proposava una recerca de la perfecció amb una vida solitària i contemplativa però mantenint l’activitat social i política des de l’acció i la contemplació. Així, esdevenien una autoritat moral dins la seva comunitat. Practicaven la castedat i feien vida religiosa, però sense ser monges. Refusaven conformar-se en, tant sols, els espais reservats a les dones com a únics possibles: el món domèstic, el matrimoni o el monacat; i van constituir una autoritat femenina. Assumien tasques assistencials al costat dels pobres, els malalts, els presos, els ajusticiats… N’hi havia que educaven les nenes o tenien cura de les dones abandonades o de l’àmbit de l’explotació sexual.

El concili de Viena del 1312 va declarar les beguines sospitoses d’heretgia. El moviment no va desaparèixer, però per sobreviure aquestes dones no van tenir altre remei que incorporar-se a la vida monacal reglada, especialment dins de l’Ordre de Sant Jeroni.

Entre les beguines catalanes cal citar Elionor d’Urgell, filla del Compte d’Urgell; Elisabet Cifre, educadora i fundadora d’una escola per a nenes; Sor Sança, amb permís reial per despenjar i enterrar executats a la forca o María de Cervelló, santa de l’ordre del Mercedaris.

Hadewijch d’Anvers va ser una de les creadores de la poesia neerlandesa i del corrent espiritual renano-flamenc; Mechthild de Magdeburg va escriure la mística Das fließende Licht der Gottheit, Juliana de Norwich, autoreclosa entre quatre parets (“emparedada”), va escriure el Llibre de les revelacions d’Amor de Déu; Margarida Porete fou executada a la foguera, pel seu llibre Espill de les Ànimes Simples, el 1310 a París; Prous Boneta fou cremada el 1328 a Carcassona.

 

 

Segueix-nos, també, pel canal de Telegram!

 

Publicacions previstes:

• • • • • 27/2/25 Nachthexen, les bruixes de la nit
        • 28/02/25 Una Ventafocs ameríndia: Malintzin
        • 3/3/25 “Les Rescluses”
        • 4/3/25  Tilly, l’aeronàutica motorista
        • 5/3/25 Agustina Saragossa i Domènech
        • 6/3/25 Marietta
        • 7/3/25 Maria Antònia Simó