Agustina de Aragón és coneguda únicament per la seva tasca de guerrilla en la defensa del setge francès de Saragossa 1808.

Agustina va néixer a Barcelona el 1786 (tot i que algunes fonts situen el naixement a Reus), filla de Raimunda Domènech i Gassull i Pere Joan Saragossa i Labastida. Amb 17 anys es va casar Joan Roca Vilaseca, caporal d’artilleria, amb qui va tenir un fill. El 1808 la família, durant la Guerra del francès, es traslladà a Saragossa.

Durant el setge del 1808 Agustina participà com a voluntària en tasques de rereguarda. Durant un atac francès una granada va provocar la mort dels artillers servidors d’un canó de defensa de la ciutat, Agustina va aconseguir disparar i forçar la retirada dels atacants. Per aquest fet se li va concedir el grau d’alferes d’artilleria i honors militars, un fet insòlit en l’exèrcit espanyol de l’època. Aquest, va crear la llegenda i el mite d’Agustina.

Es va integrar en tasques de guerrilla i suport militar; durant el segon setge de Saragossa va emmalaltir de tifus. Amb la rendició de la ciutat va ser capturada i deportada a França amb el seu fill, que va morir per les penúries del captiveri.

El 1809, Agustina, va reaparèixer a Terol sol·licitant ser reincorporada a l’exèrcit i se li va concedir el grau de sotstinent d’infanteria. Va participar al setge a Tortosa on fou de nou capturada i conduïda a Saragossa. Va aconseguir fugir i va a participar en accions, fustigant l’enemic, i en la batalla de Vitòria; la derrota definitiva de l’exercit francès.

El 1814 es va retrobar amb el seu marit, viatjaren a Madrid, on va rebre reconeixements i homenatges, i es van instal·lar a Barcelona on van tenir un segon fill. Joan Roca va morir el 1823 per la tuberculosis. Agustina es va traslladar a València on, el 1824, es va casar amb un metge i va tenir, l’any següent, una filla.

El 1853 va deixar el seu marit per instal·lar-se a casa de la seva filla, a Ceuta, on va morir als 71, quatre anys més tard (el 1857) i on va ser enterrada amb honors.

Aquesta guerrillera va rebre el rang de capitana de l’exercit. El 1865 el seu cos va ser traslladat a la basílica del Pilar; i el 1908 a l’església de Nostra Senyora del Portillo, en un mausoleu memorial de les dones que van participar en la defensa dels setges de Saragossa. 

Agustina de Aragón és un dels símbols de la resistència espanyola als invasors napoleònics. Agustina Saragossa i Domènech va ser una de les primeres dones en aconseguir un rang en l’exèrcit espanyol, un fet insòlit doncs aquest, no va acceptar dones fins el 1988.

La figura d’Agustina ha estat explotada pel nacionalisme espanyol, especialment per falangisme, la dreta estructural i el franquisme. La llegenda mítica del personatge s’ha portat al cinema, el 1929 per Florián Rey i el 1950 per Juan Orduña.

 

 

Segueix-nos, també, pel canal de Telegram!

 

Publicacions previstes:

• • • • • 27/2/25 Nachthexen, les bruixes de la nit
        • 28/02/25 Una Ventafocs ameríndia: Malintzin
        • 3/3/25 “Les Rescluses”
        • 4/3/25  Tilly, l’aeronàutica motorista
        • 5/3/25 Agustina Saragossa i Domènech
        • 6/3/25 Marietta
        • 7/3/25 Maria Antònia Simó