La IAC ha decidit comunicar al Gabinet de la consellera del Departament de salut que rebutja la invitació per participar de l’acte institucional de commemoració dels cinc anys de la pandèmia de COVID-19 i fer públic els motius d’aquest rebuig.
Aquesta decisió ha estat presa per consens del Secretariat nacional confederal de la IAC per denunciar que, ni tan sols aquest episodi de pandèmia hagi servit als governs de la Generalitat de Catalunya per posar en valor els serveis públics; que son els que ens van sostenir quan el sistema de salut privat i de concertació feia aigües.
Com a ciutadania, vam tenir la sort de que, les persones treballadores dels àmbits sanitaris, treballant des de la més absoluta precarietat, a costa de la seva salut i arriscant fins hi tot la vida, ho van donar tot de sí, i més.
Mentrestant, el diferents “hemicicles” nacionals, estatals o europeus s’aixecaven en hipòcrites aplaudiments, moguts per la necessitat extrema; però per a què? Repetir incansablement la voluntat de presidències, conselleries, ministeris i comissariats de millorar les condicions laborals NO n’ha comportat cap de substantiva per aquests col·lectius de persones treballadores: només engrunes als convenis i el manteniment del tracte de desigualtat entre categories professionals.
Tampoc, des de les actuals gestories administratives de polítiques sanitàries, s’ha generat un canvi d’orientació que potenciï el sector públic; ni cap intent de conversió (o equiparació) de la sanitat concertada cap a la pública. Des dels i sindicats (i altres entitats) que defensem els serveis públics, tenim molt clar que és absolutament necessari deixar de mercantilitzar els serveis sanitaris i fer fora del mapa de la salut a les empreses i patronals privades. S’ha d’entendre que un país ha de ser capaç de gestionar els seus serveis públics des de la gestió directa i que aquesta és la forma que dóna més garanties: tant per a la qualitat de servei del com per unes condicions laborals justes, dignes i no discriminatòries.
D’altra banda, el fet de que la presidència d’aquest acte institucional recaigui en Olga Pané, responsable del desviament de 500.000€ en salaris de l’Hospital del mar, ens impossibilita de poder participar-hi. Pané, no només no ha donat explicacions
convincents del desviament salarial que ha afectat, sota la seva gestió gerencial, com a mínim, més de 300 persones d’aquest Hospital si no que encara no ha fet una tasca de reparació que vagi més enllà d’allò dictat per la Inspecció de treball. D’altra banda, la gestió d’aquesta consellera segueix sense abordar de forma contundent els casos de repressió sindical que es segueixen donat, i denunciant, en l’àmbit de la sanitat concertada i pública.
No caurem en l’error d’anar-nos a fer una foto hipòcrita en un escenari d’autobombo triomfalista passada la pitjor pandèmia del segles XXI que, segons fonts oficials, va comportar 26.952 morts entre l’1 de març del 2020 i el 31 de març del 2022.
Secretaria de comunicació de la IAC