La FTC-IAC i la CGT, sindicats amb presència a la Taula sindical de Catalunya, han consensuat un posicionament respecte a les vagues que han convocat, aquesta setmana (14 i 15 de gener) als metges del sistema sanitari públic i concertat de Catalunya per reclamar millors condicions laborals i un conveni col·lectiu específic per a metges.
El comunicat d’aquest posicionament conjunt coincideix amb les reivindicacions objecte de la convocatòria d’aquestes vagues, i es posiciona clarament a favor de les reclamacions; com son condicions laborals, salarials i la defensa de la sanitat pública. Malgrat això, el comunicat és crític amb la demanda d’un estatut propi exclusiu per al col·lectiu mèdic, per considerar-la corporativa i classista i un trencament de la unitat del col·lectiu de la sanitat.
Els signants del posicionament consideren que el marc reivindicatiu ha de ser comú i transversal, i que ha de reforçar la unitat de classe des de la de negociació conjunta.
Posicionament vagues de metges/esses
Davant les mobilitzacions i convocatòries de vaga impulsades per diferents col·lectius mèdics, des de la FTC-IAC/CGT volem fer un posicionament clar: la defensa de la sanitat pública passa per la millora de les condicions laborals de totes les seves treballadores, però també per rebutjar plantejaments corporatius que fragmenten la lluita col·lectiva.
Les reivindicacions que denuncien jornades abusives, guàrdies excessives i hores no reconegudes són plenament legítimes. És una realitat coneguda que molts metges/esses no cobren els passes de guàrdia, ni el temps dedicat a recerca no remunerada, ni les hores extres que acumulen quan la càrrega assistencial obliga a allargar la jornada de manera sistemàtica.
Tampoc és acceptable que estiguin obligats/ades a assumir jornades de fins a 70 o 80 hores setmanals.
Ara bé, no totes les reivindicacions reforcen aquesta lluita.
La demanda d’un estatut propi exclusiu per al col·lectiu mèdic, negociat al marge de la resta de treballadores sanitàries i dels sindicats de classe, respon a una lògica corporativa i classista que entra en contradicció amb la defensa d’una sanitat pública forta. Aquest enfocament trenca la unitat entre categories i debilita la capacitat de pressionar per millores generals que beneficiïn el conjunt del sistema.
La sanitat pública no es pot sostenir des de privilegis ni negociacions fragmentades.
Totes les treballadores compartim una mateixa realitat laboral, marcada per retallades, sobrecàrrega i precarització.
Fragmentar la negociació o prioritzar privilegis professionals trenca la solidaritat i només afavoreix les polítiques que degraden el servei públic.
La lluita per unes condicions dignes ha de ser comuna i transversal, i implica reforçar la unitat de classe impulsant espais de negociació conjunts, orientats a aconseguir canvis estructurals que acabin amb les jornades abusives, el treball no remunerat i l’explotació normalitzada.
Sense unitat no hi ha força, i sense força no hi ha drets ni serveis públics dignes.
Subscriu-te al Telegram de la IAC