El carrer respon

Unitat i determinació en la mobilització del 24 de gener

Malgrat el fred i i la pluja, milers de treballadores i treballadors de l’educació van sortir al carrer dissabte 24 de gener per denunciar l’estancament de les negociacions amb el Departament d’educació i exigir millores reals en les condicions laborals. La mobilització, convocada de manera unitària pels sindicats del sector, es valora positivament per la  com una mostra clara de força col·lectiva i de voluntat de continuar les mobilitzacions.

Barcelona es va llevar dissabte amb temperatures baixes i un ambient hivernal que no convidava a passejar. Tot i això, des de primera hora del matí, columnes de docents, personal d’administració i serveis (PAS) i altres treballadores del sistema educatiu van anar omplint els carrers del centre de la ciutat. Paraigües, bufandes i jaquetes gruixudes van conviure amb pancartes, armilles sindicals i crits de protesta que evidenciaven un malestar profund i sostingut.

Una protesta necessària davant l’atzucac negociador

La manifestació del 24 de gener s’inscriu en un context de bloqueig de les negociacions entre els sindicats i el Departament d’educació. Des de la IAC, i en particular des d’USTEC-STEs i IAC-CATAC, denunciem que les propostes de l’administració són insuficients i no donen resposta a reivindicacions clau com la recuperació del poder adquisitiu, la reducció de càrregues de treball, la millora de les plantilles i el reconeixement de totes les categories professionals.

USTEC-STEs ha valorat la mobilització com un èxit de participació i com una expressió clara del cansament del col·lectiu docent. El sindicat destaca que el personal educatiu ja no està disposat a assumir més retallades encobertes ni a normalitzar unes condicions laborals que deterioren la qualitat educativa. En aquest sentit, la presència massiva al carrer s’interpreta com un missatge directe al govern: sense avenços reals, el conflicte continuarà.

El paper imprescindible del personal PAS

La valoració de IAC-CATAC posa l’accent en la visibilització del personal d’administració i serveis, sovint oblidat en el debat públic però imprescindible per al funcionament dels centres educatius. El sindicat denuncia la precarització cronificada, la manca de reconeixement professional i la sobrecàrrega de tasques que pateix aquest col·lectiu.

La manifestació ha servit per dir prou a la invisibilitat, és necessari abordar de manera específica les condicions del PAS: millores salarials, definició clara de funcions, cobertura de vacants i una organització del treball que permeti conciliar la vida laboral i personal. La participació del PAS en la mobilització és un pas endavant en la construcció d’una lluita realment compartida dins de la comunitat educativa.

Unitat sindical i continuïtat de la lluita

Un dels elements més destacats de la jornada va ser el caràcter unitari de la convocatòria. Tot i la diversitat de realitats laborals, les reivindicacions van confluir en un mateix clam: dignificar les condicions de treball per garantir un sistema educatiu públic de qualitat. Aquesta unitat és, per a la IAC, una de les principals fortaleses del moment actual.

La mobilització del 24 de gener no es planteja com un punt final, sinó com una etapa més d’un cicle de lluita que tindrà continuïtat si el Departament d’educació no mou fitxa. Les organitzacions sindicals ja han advertit que el carrer continuarà sent un espai central de pressió, combinat amb altres formes de mobilització.

Un missatge clar sota el fred de gener

Ni el fred ni el cel encapotat van frenar una protesta que va deixar clar que el conflicte educatiu és ben viu. La valoració que fa la IAC és inequívoca: la mobilització ha reforçat la cohesió del sector i ha evidenciat que la paciència s’ha esgotat. Ara, la responsabilitat recau en l’administració, que ha de decidir si vol escoltar el clam del carrer o perpetuar un conflicte que ja és insostenible.

 

   Iolanda Segura, portaveu USTEC·STEs/IAC

 

 

  Subscriu-te al Telegram de la IAC