En roda de premsa celebrada a Euskadi, avui dimarts 27 de gener, els sindicats nacionals d’Euskal Herria, Galícia, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, han anunciat que han consensuat un posicionament comú i que aniran a Madrid a sol·licitar l’opció de millorar l’SMI espanyol.
ELA, CIG, LAB, Steilas, Etxalde, Hiru, Intersindical Valenciana, Intersindical Catalana, IAC i STEI han acordat un manifest a favor de SMI propis de cada territori que permeti fer front a l’empobriment de les classes treballadores.
El text denuncia la insuficiència del salari mínim interprofessional (SMI) estatal per garantir una vida digna davant l’augment del cost de la vida, la precarització laboral i un marc legal centralista que no té en compte la diversitat econòmica i social dels territoris. Critica la ineficàcia del diàleg social, les reformes laborals vigents i l’impacte de factors com l’encariment de l’habitatge i dels productes bàsics, i reclama un canvi profund de les polítiques públiques per superar el model neoliberal i les desigualtats territorials.
Davant d’això, els sindicats proposen reformar l’article 27 de l’Estatut dels treballadors per permetre que les comunitats autònomes puguen establir un SMI propi, sempre superior al estatal, adaptat a la seua realitat econòmica. La proposta també inclou millorar els criteris de revisió de l’SMI, garantir-ne l’actualització automàtica, evitar-ne la compensació amb complements salarials i substituir l’IPREM pel SMI com a referència per a les prestacions socials.
MANIFEST PER UN SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL PROPI
INTRODUCCIÓ/ EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’article 27 de l’Estatut de les persones treballadores (ET) regula la fixació i revisió del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a l’Estat espanyol atenent una sèrie de criteris i consultes que dificulten el dret de les perso nes treballadores a una remuneració suficient que els proporcione un nivell de vida decorós, una remuneració justa que assegura un nivell de vida.
Cada any que passa és més evident la insuficiència de les quanties en què es fixa el Salari Mínim Interprofessional per afrontar justament l’alt cost de la vida.
I cada any assistim a la posada en escena de l’anomenat diàleg social, que amb acord o sense acord va sumant més incapacitat per corregir les desigualtats socials creixents.
L’existència d’una regulació estatal única, centralista i negadora de la realitat plurinacional de l’Estat, juntament amb la imposició de les successives reformes laborals, l’aprovada el 2012, que es manté en vigor, pel Govern del PP, l’aprovada pel Govern actual a finals del 2021, conforma una legislació laboral que normalitza la precarietat dels contractes fixos discontinus.
En aquest context, la carestia de la vida, que limita l’accés a productes d’alimentació bàsics, l’especulació creixent i el creixement dels preus per tindre un habitatge, completen una realitat dramàtica que redueix el poder adquisitiu dels salaris.
Són urgents els canvis radicals en les polítiques públiques a l’Estat espanyol, que superen, alhora, el model neoliberal i l’obsessió de l’anomenat “mercat únic espanyol”, que uniformitza les desigualtats econòmiques i socials per a tots els territoris.
Aquesta iniciativa legislativa que promovem els sindicats signants reclama un canvi normatiu en la direcció de millorar i fer més just l’SMI, a través de dues vies: descentralitzar la quantia del Salari Mínim Interprofessional i millorar els indicadors i afectació a les persones treballadores perquè en desplegue plenament els efectes per millorar els salaris. Ara que es debatrà la modificació de l’article 27 de l’Estatut dels Treballadors com a conseqüència de la directiva (UE) 2022/2041, creiem que cal abordar el debat sobre la possibilitat que les Comunitats Autònomes puguen establir un SMI Propi.
Pel que fa a la primera, des del mínim establert a nivell estatal, les comunitats autònomes han de poder disposar dels mecanismes i indicadors que permeten adaptar-ho a la realitat econòmica i social.
Pel que fa a la segona, les revisions de l’SMI i la seua aplicació han de garantir l’increment automàtic i immediat a les taules salarials, a més del caràcter no compensable ni absorbible de cap dels complements salarials que percebi la persona treballadora.
Finalment, tota aquesta nostra proposta anterior és inseparable de reclamar la derogació de l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM), i la utilització del salari mínim interprofessional com a única referència d’indicador públic als efectes de fixar la quantia de qualsevol tipus de prestació social pública.
PROPOSTA DE MODIFICACIÓ
Proposició de llei per a la reforma del text refós de la llei de l’estatut dels treballadors, adreçada al reconeixement competencial a les comunitats autònomes per establir un SMI propi d’acord amb les previsions de l’article 150.1 CE.
Article únic. Modificació de la regulació de l’SMI establert al Text Refós de la Llei de l’Estatut dels Treba- lladors (TRLET) 2/2015, de 23 d’octubre.
Es procedeix a la modificació del Text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (TRLET) d’acord amb les disposicions següents:
U: Es modificarà l’article 27 del TRLET que quedarà redactat de la manera següent:
Article 27. Salari mínim interprofessional.
-
- El Govern fixarà, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i associacions empresarials més representatives, anualment, el salari mínim interprofessional, tenint en compte:
a) L’índex de preus de consum
b) La productivitat mitjana nacional
c) L’increment de la participació del treball a la renda
d) La conjuntura econòmica
La renda, els serveis públics disponibles, el cost de la vida o altres indicadors
Igualment, es fixarà una revisió semestral per al cas que no es complisquen les previsions sobre l’índex de preus esmentat.
La revisió del salari mínim interprofessional no afec- ta l’estructura ni la quantia dels salaris professionals aplicables a les persones treballadores.
2. El salari mínim interprofessional, en la quantia, tant anual com mensual, és A l’efecte de determinar això es tindran en compte tant el període de meritació com la forma de còmput, s’inclogui o no el prorrateig de les pagues extraordinàries, garantint-se la inembargabilitat de la quantia que resulti en cada cas. En particular, si juntament amb el salari mensual es percebés una gratificació o paga extraordinària, el límit d’inembargabilitat estarà constituït pel doble de l’import del salari mínim interprofessional mensual i en el cas que en el salari mensual percebut estigués inclosa la part propor- cional de les pagues o gratificacions extraordinàries, el límit d’inembargabilitat estarà constituït anual prorratejat entre dotze mesos.
3. Les comunitats autònomes poden establir un SMI aplicable al seu territori i amb independència del conveni col·lectiu d’aplicació, als efectes del qual han de tenir en compte el que estableix l’apartat 1 d’aquest article i la disposició addicional primera d’aquesta L’SMI establert a la CA ha de ser sem- pre superior a l’SMI establert per l’Estat en còmput anual i mensual.
Dos: S’afegeix al TRLET la següent Disposició Addicional
Disposició addicional. Els apartats 1 i 3 de l’article 27 de la Llei es dicten en virtut de la competència estatal prevista a l’art. 150.1 CE, constituint les previsions de l’apartat 1 els principis, les bases i les directrius en el marc de les quals s’exercirà la competència autonòmica.
ELA, CIG, LAB, Steilas, Etxalde, Hiru, Intersindical Valenciana, Intersindical Catalana, IAC i STEI
Subscriu-te al Telegram de la IAC